Història del professor que va saber transmetre l'amor per la literatura als seus alumnes

BarcelonaFa pocs dies es va presentar a la petita i gran Llibreria +Bernat el llibre de Gabriel Lara de la Casa Literatura a flor de piel (Libros Cúpula, 2024), amb una assistència fabulosa. S’explica: la meitat dels presents eren alumnes de l’autor, que dona classes de literatura en un institut pròxim: nois i noies de 14 a 16 anys.

És coneguda la dificultat que tenen els professors per ensenyar literatura. Diversos factors, no sense importància la facilitat amb què s’obté informació als telèfons mòbils –no es fan servir gaire, o gens, per llegir literatura–, han fet que totes les ciències humanes hagin entrat en declivi, fins al punt que un dia no es podrà ni demanar als exàmens de selectivitat cap prova que demostri que els joves han llegit i que han entès el que llegeixen. Els resultats, ara com ara, són penosos.

Això sí: un bon professor sap com fer entrar la literatura a la pell dels joves, en especial si tria bones lectures per a tal propòsit. Al seu llibre, Lara parla de Valle-Inclán, Unamuno, Salinger, Kafka, O’Henry, García Lorca, Mary Shelley i William Golding. De cada un d’ells Lara explica per què li agraden –per això té tant d’èxit com a ensenyant, perquè té passió per la literatura, i les passions s’encomanen fàcilment a les persones joves–, i hi afegeix una carta adreçada a cada un dels autors, reblant les raons per les quals els ha llegit amb plaer.

És digne d’aplaudiment que un professor d’institut hagi aconseguit que els seus alumnes treguin les millors notes de l’establiment, i és digne d’admiració que la sala de la llibreria fos plena de nois i noies tan joves, tots alumnes seus d’ara o d’anys enrere, que frueixen o van fruir un dia del seu ensenyament. A les set de la tarda haurien pogut quedar –com solen fer– per fer una birra, per sortir amb la parella o per escoltar músiques estridents.

Això vol dir que la batalla no està perduda. Però cal afirmar una cosa: mentre els professors de literatura, i de qualsevol cosa, no estiguin avaluats com a docents amb una gran capacitat didàctica, amb un veritable amor per la “matèria” –baldament la “matèria” sigui tot esperit, en el nostre cas–, no es resoldrà el problema que ha posat de manifest l’últim informe PISA.