Homenots i donasses
Suplements 25/06/2022

Henri Deterding: l’home que va desafiar els Rockefeller

L’holandès Henri Deterding va ser una figura clau en la Royal Dutch Shell, empresa que va auspiciar i que encara avui perdura

3 min
Henri Deterding 1866-1939

El 21 de març del 1926, La Vanguardia explicava que “el neerlandès Henri Deterding i l’armeni Gulbenkian han renyit i ara són enemics mortals. Que qui són Deterding i Gulbenkian? Dos dels tres reis del petroli (el tercer és Rockefeller). Deterding i Gulbenkian es van conèixer a Java fa trenta anys. Eren pobres. Eren agosarats. Volien enriquir-se. I van associar les seves misèries i les seves energies. Van descobrir uns jaciments petrolífers i els van anunciar. Alguns rics neerlandesos els van avançar fons. En pocs anys, la insignificant societat va créixer, va desenvolupar-se, es va estendre per Malàisia i després per l’oceà Pacífic. Era la Royal Dutch, el malson de Rockefeller”.

Com es pot comprovar, fa cent anys els magnats del petroli eren veritables estrelles que lliuraven batalles mítiques pel control de l’or negre, matèria primera que ja començava a ser el motor que movia el món. De Calouste Gulbenkian ja en vam parlar, però ara convé posar la lupa sobre el seu enemic íntim, el neerlandès Henri Wilhelm August Deterding.

Als trenta anys d’edat va posar els peus per primer cop a la Royal Dutch Oil Company, després d’haver engreixat el currículum treballant per a la Netherlands Trading Society (NTS), una companyia que comerciava amb les Índies Orientals i que avui és el banc ABN-Amro. A les proves d’accés per a la NTS va obtenir el número u de la promoció. Un debut així li va permetre entrar més tard a la Royal Dutch com a assistent d’un altre mite de l’or negre, August Kessler, veritable fundador de la companyia.

La mort prematura del líder, amb només quaranta-sis anys, va permetre a Deterding agafar el comandament de la firma i iniciar un llarg període, de 36 anys, en què l’executiu d’Amsterdam controlaria els destins de la companyia petroliera, segurament el període més decisiu per a l’empresa.

El seu mandat es va iniciar sota el convenciment que la internacionalització de la companyia era clau per al seu creixement i, sobretot, que calia que tots els productors de petroli actuessin de manera coordinada per esdevenir més eficients i, especialment, per poder fer front al gran magnat d’aquell temps, John D. Rockefeller. Una mostra d’aquest tarannà van ser els acords amb la britànica Shell, liderada per Marcus Samuel, que donarien lloc a l’Asiatic Petroleum Company, on també hi havia la família Rothschild. L’acord acabaria desembocant en fusió (1907) per fer néixer la Royal Dutch Shell, una firma que perdura encara. Entre 1907 i 1914 els actius de l’empresa gairebé es van triplicar, i a més d’engegar la producció a diversos països (Rússia i Veneçuela, sobretot), va aconseguir posar un peu als Estats Units, fins aleshores territori controlat per Rockefeller.

El poder acumulat per Deterding va fer sorgir visions conspiratives en virtut de les quals l’executiu disposava d’una agenda secreta per tal d’influir al món, però molt probablement la seva incidència en l’àmbit polític era més aviat un aspecte col·lateral de la seva activitat ordinària, perquè el seu únic interès era fer negoci. Un moment on la seva influència va esquitxar la política va ser durant la Primera Guerra Mundial: els britànics van considerar que el seu suport com a proveïdor dels aliats va ser clau per a la seva victòria i el van premiar amb el títol de Sir.

En paral·lel a aquestes amistats, també va esdevenir un gran enemic de la Unió Soviètica i col·laborador dels seus opositors. La seva relació amb ells va ser tan estreta que es va acabar casant amb la filla d’un general de la Rússia Blanca. Les ombres sobre la seva figura van aparèixer quan se li van atribuir certes simpaties pel règim nazi abans de la Segona Guerra Mundial, un fet que va acabar provocant la seva dimissió de la companyia. Curiosament, el seu substitut després de jubilar-se com a primer executiu va ser August Kessler Jr, el fill de qui li havia donat la possibilitat d’arribar al capdamunt de la piràmide. Sens dubte, Deterding va ser un gran talent, però com deia l’obituari del The Times de Londres, “com la majoria d’empresaris d’èxit, Deterding li devia molt a la sort”.

stats