El goig de ser de carn

“El títol Carnals, som du implícit l’èmfasi en l’ésser corporal i fisiològic, nucli d’impuls primigeni, de sentiments i emocions per travessar cap a l’incògnit…”. Ho deixa escrit, amb encert, la poeta Aina Ferrer Torrens al minuciós pròleg del darrer treball líric d’Àngels Cardona Palmer, que continua la seva línia d’investigació al voltant del cos, de la carn, del desig o de l’exaltació de la feminitat. En un dels millors poemes del recull, 'Eròtica genealogia', no només desplega les veus amigues que l’acompanyen en un viatge tòrrid de tan sensual (des de Proust fins a Merini passant per Lispector, Cixous, Barnes, Dickinson, Pizarnik, Rimbaud, Bukowski o Blai Bonet) sinó que acaba elogiant la textura física i plaent del mot (“Masturbar-se / amb allò carnal de la paraula”) i ofereix una descripció acurada del “llarg orgasme” que li permet assolir el poema definitiu. L’amor, com diu l’autora, “pot ser /una cirurgia implacable”.

La intensitat de les imatges és extraordinàriament esfereïdora, en el millor sentit. De fet, què es pot dir d’un llibre que planteja la plenitud d’una vagina que segrega lava? Cert és que la poesia catalana fa dècades que viu en el fervor de la carnalitat i de la morbidesa com a possibilitat expressiva generadora d’impacte estètic, però amb Carnals, som Àngels Cardona Palmer aconsegueix portar el gènere a una nova altitud, com també ho han anat perpetrant altres poetes com Hilari de Cara, Biel Mesquida o Joan Josep Barceló, aquí citats degudament. Hi podem trobar, per exemple, una plètora de metàfores relacionades amb la penetració: “El tacte elèctric quan m’endolles a la carn”, “fins que la matèria ardent / li omplí els orificis buits / i… / explotà en urgències” o “Sent la verga traspassant-me la creativitat”… I el subjecte poètic arriba a la conclusió que fornicar produeix nous reengendraments: “Cada vegada que em prens / em neixes”. Algunes d’aquestes supremes idees varen ser tractades per Georges Bataille en els seus assajos consagrats al sexe talment un Absolut.

A més de la magnífica porta d’entrada d’Aina Ferrer Torrens, el recull ve acompanyat d’unes lúbriques il·lustracions de Francesc Serra, que capta l’esperit del recull amb altres òptiques com la fotografia escultòrica, la pintura matèrica o el pigment conceptual. Àngels Cardona Palmer se’ns presenta com una amazona alliberada, una guerrillera poemàtica que batalla amb la urgència del furor i l’exuberància del plaer: el seu triomf és un poemari luxuriós i voluptuós que, tanmateix, també està dotat per a la perspicaç reflexió filosòfica i el convit a la “Medit-acció”. Carnals, som és un volum impressionant.