Animals

El meu gat miola sense parar: què em vol dir?

Parlem amb experts en comunicació animal per intentar entendre tots els senyals que gats i gossos fan per comunicar-se amb nosaltres

5 min
Un gat en una imatge de recurs.

Barcelona“Acostumem a entendre més els gossos que els gats, perquè els felins utilitzen un llenguatge més subtil. Tant els uns com els altres, però, es comuniquen”, diu Cristina González, etòloga clínica i membre del departament de comportament animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els senyals corporals solen anar de menys a més visibilitat, i creixen també en intensitat en funció de si els animals se senten escoltats. A excepció d’alguns conflictes inevitables –en qüestions de territori, reproducció o menjar– prefereixen sempre la bona convivència entre membres de la seva espècie i també amb els humans, tot i que aquests últims encara estan lluny de comprendre’ls com a ells els agradaria.

Un cànid que se’n trobi i un altre i no vulgui cap enfrontament, probablement caminarà lentament descrivint una corba per evitar-lo. Si algú li fa una moixaina i no vol que el toquin, amb tota probabilitat, badallarà i girarà el cap. Són alguns dels senyals de calma. Turid Rugaas, educadora canina noruega, en va classificar fins a una trentena de diferents. “Per a ells, el menor conflicte és la millor solució. Desvien l’atenció per rebaixar la tensió del moment i s’estimen més fer-ho amb senyals de baix impacte, com ara aclucar els ulls o llepar-se el musell, que no pas grans escenificacions”, indica Nicolás Planterose, educador caní de Tartaruga Educació Canina. El seu és “un llenguatge de pau que promou la convivència harmònica” o, si més no, “reduir les possibilitats de conflictes evitables”, afegeix. Però si la carícia que no vol continua, aleshores és quan l’animal posa un límit més clar com ara ensenyar les dents, tocar amb el morro o, fins i tot, amb el temps, podria acabar mossegant. González n’explica el motiu: “No ha tingut més remei que ser més exagerat. Està enfadat i demana que el deixis en pau”. Per tant, és evident que falta comprensió, una carència que podria generar-li estrès, problemes d’agressivitat i de relació amb altres cànids. “No es tracta d’un gos impulsiu. Els hem creat així a còpia de no escoltar-los. Fa temps que dona senyals d’incomoditat i tu fa molts mesos que no l'entens”, lamenta aquesta especialista, que afegeix que, en perjudici dels animals, se’ls sol castigar. Tommasso Piermarini, etòleg i veterinari de Tom Vets, subratlla, en aquest sentit, que “el gos més bo del món pot arribar a mossegar si algú el molesta” i que “aquest senyal, també, se sol malinterpretar”. “Quan ensenya les dents el corregim, quan el correcte seria dir-li que entens que aquella situació no li ha agradat i fer un pas enrere”, indica Piermarini, que per afavorir la comunicació amb el gos proposa reproduir el seu llenguatge de calma: “A l'hora d’acostar-nos a un gos, si ens mira i aparta la mirada, nosaltres també podem girar el cap per apartar la mirada per fer-li saber que no som perillosos”.

Els miols del gat

Entendre els animals de companyia afavoreix el vincle que tenim amb ells. En el cas dels felins, Alejandra López, consultora de comportament felí, concreta que es comuniquen, principalment, a través de vocalitzacions i llenguatge corporal. Els miols del gat tenen diferents significats com ara salutació, gana, malestar, joc, atenció, angoixa o reproducció; i varien en funció del to, duració, intensitat i ritme. “Els tutors de gats, sovint, poden aprendre a reconèixer els diferents tipus de miols i entendre el que estan intentant expressar”, assegura López, impulsora de Rasca y Pica, que afegeix que “una comunicació efectiva també pot ajudar a identificar senyals de malaltia o malestar de forma inicial”. Habitualment, els miols curts i aguts són més de demanda. “Vol alguna cosa, com ara que li obris la porta...”, exemplifica González. En canvi, un miol més greu i gutural acostuma a ser, segons aquesta experta, “més ofensiu, expressa que no està còmode...”. Miolar en excés, d’altra banda, seria un senyal relacionat amb estrès o si el felí miola quan va al sorral per orinar o defecar podria ser que tingués dolor. “Per tant, cal interpretar el miol en el context de la situació i tenint en compte el seu llenguatge corporal. Hi ha gats, a més, que són molt xerraires i d’altres que no ho són tant”, afegeix González. Per a López, “entrenar els gats perquè segueixin rutines i responguin a les ordres pot ser gratificant”. És a dir, amb la repetició i el reforç positiu es pot ensenyar el felí a fer certes accions o comportaments específics, com ara utilitzar la safata sanitària o venir quan se’l crida.

“Brrrah-ha-ha” per dir "juguem"

Els experts asseguren que no hi ha evidències científiques d’un vocabulari felí. En aquest sentit, no veuen plausibles vídeos que apareixen a les xarxes socials on s’ensenya a parlar amb el gat. El tiktoker Alec Newman explica que ha après un nou llenguatge fruit de la convivència i l’observació amb els seus felins. Per exemple, per a ell, “Me-Mer” significa “vine cap aquí” o “brrrah-ha-ha”, "juguem". López, que també és directora regional de Llatinoamèrica de la International Association of Animal Behaviour Consultant (IAABC), aclareix que “cada animal miola diferent, perquè cada animal és diferent, i el so pot no significar el mateix per a uns que per als altres”. Això sí, des que els gats estan en contacte amb humans –a la natura utilitzen una combinació de sons i feromones per comunicar-se– han après a miolar més. En cànids, Claudia Fugazza, etòloga italiana, ha creat un mètode, anomenat Do As I Do, en què l’animal aprèn comportaments a partir de l’observació dels altres: el tutor fa una acció i el gos l’imita en sentir la verbalització de l’expressió “Do it!”. Per a Piermarini, aquest mètode, basat en la predisposició del gos a aprendre socialment dels humans, demostra que “encara no ho sabem tot sobre el llenguatge”.

Precisament, un estudi sobre el comportament dels gossos, publicat a Applied Animal Behaviour Science, va posar de manifest que els moviments de la cua eren els senyals més comuns utilitzats per interpretar el comportament del gos en els seixanta observadors (tutors de gossos, veterinaris, educadors canins i no tutors) que van participar en la investigació. Ara bé, Piermarini adverteix que “un gos que borda de forma territorial i projectat endavant per defensar el territori o allunyar algun estímul que el molesta, també mourà la cua, però serà fruit de l’excitació del moment”. Realment, això se sap?

De cor a cor

Què sent o què vol? És el que es pregunten les persones durant els últims moments de vida del seu animal de companyia. Olga Porqueras, que des de fa més de 30 anys es dedica a la comunicació amb animals, subratlla que el que rep d’aquesta interacció “cor a cor” és la visibilització de “conflictes importants” que ells viuen. “Fem una tasca altament terapèutica. Ens arriben imatges, sensacions, paraules i emocions. Quan estàs comunicant, estàs sentint-ho amb ell i tots tenim aquesta capacitat innata de connexió perquè partim de la base que també som animals”. Segons Porqueras, “l’ésser humà està acostumat a mirar però no a veure; a sentir però no a escoltar. Els animals ja s’expressen però nosaltres encara no els entenem prou”.

stats