El consultori

Per què la por a la foscor comença a partir dels 2 anys?

L'infant té aquesta por perquè se sent indefens o insegur

2 min
Un nen amb por a la seva habitació.

BarcelonaLa foscor és una de les pors més habituals entre els infants. Acostuma a començar entre els 2 i 3 anys i s'allarga fins als 8 o 9 anys, segons explica Sylvie Pérez, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. Però per què comença? Què pot fer la família per ajudar a minimitzar-la?

Per què sorgeix?

A partir dels dos anys és quan comença el desenvolupament del llenguatge d'un infant i la seva capacitat d'imaginació; per tant, també comencen a sorgir les pors. "Si té por a la foscor és perquè se sent indefens o insegur", apunta la psicopedagoga. "De fet fins i tot és adaptatiu que la criatura mostri que té por a les coses, perquè això vol dir que comença a anticipar el perill; per tant, com a pares no ens ha de preocupar que tingui aquesta por", afegeix.

Quins són els motius?

Hi ha diversos motius pels quals una criatura acostuma a tenir por a la foscor. Els més habituals són per un excés de protecció que fa que molts cops se senti insegura; per canvis, com ara posar-la en una nova habitació quan neix un germà o canviar de casa i, finalment, per veure certes imatges o notícies a la televisió. "Els adults sabem gestionar-ho, però un infant no té prou eines encara", alerta l'experta.

Com es pot minimitzar?

Hi ha diverses pautes que poden ajudar a tenir menys por: que l'infant tingui un peluix o una manteta a la qual aferrar-se per donar-li seguretat, o ensenyar-li com encendre el llum per sortir de la foscor. La psicòloga no és partidària de deixar el llum obert quan va a dormir, però en cas que es recorri a aquesta tàctica, recomana que sigui una llum molt tènue i que es faci servir aquesta pauta durant un temps determinat. Finalment, també recomana seguir rutines: "És clau entrar en situació de calma abans d'anar a dormir", apunta.

Quins són els errors més habituals dels pares?

Riure i enfadar-se amb l'infant. "S'ha de pensar que està en desenvolupament i que pel seu cap passen moltes coses", detalla l'experta. Un altre error habitual és comparar criatures: "No ajuda gens que es digui que un altre nen amb 4 anys ja no té por a la foscor i el teu fill amb 7 sí", exemplifica.

Què passa si als 9 anys continua amb la mateixa por?

Si la por es prolonga, explica Pérez, pot ser perquè l'infant sigui més insegur i tingui altres patrons d'inseguretat. "Si només és amb la foscor, s'ha de mirar que no s'hagi convertit en una fòbia, en aquest cas s'ha de consultar amb un expert per tractar-la", especifica.

Com es pot detectar que ha passat a ser una fòbia?

"Tenir por és natural, però si es converteix en terror o impedeix fer coses a l'infant deixa de ser normal", indica la professora de la UOC. Detectar-ho és relativament senzill perquè és una "reacció molt orgànica: té sudoració, palpitacions, com una mena d'estat d'ansietat", afegeix.

stats