El molt esperat retorn del Shoronpo

El Fan Shoronpo era un restaurant extremadament popular de la Vila de Gràcia de Barcelona, amb el carismàtic Keita Tanaka al capdavant. Hi feien –com el seu nom indicava– shoronpos, uns farcellets de pasta farcits de carn i de caldo típics de la gastronomia japonesa, i ramen. Sempre hi havia cua, especialment a l'hivern, quan la gent es delia per menjar un d'aquells plats fumejants. Però va venir la pandèmia, i el restaurant va haver de tancar, deixant la fidel clientela òrfena de shoronpo.

Però el temps ha passat i per fi Keita Tanaka s'ha pogut refer i tornar a servir els seus famosos farcellets al vapor. No ho ha fet sol i no ho ha fet al mateix lloc. Comencem pels companys de viatge, perquè aquesta és una història d'amistat. La d'un client del Keita, un fan del restaurant que va acabar sent amic de tant que hi va anar, el Nayef Ghazi Muhtaseb.

El Nayef es dedicava a l'exportació i tenia ganes d'un canvi professional. El seu amic, el Pol Canals, es dedicava a les finances i es trobava en la mateixa situació. I llavors van recordar com els arribava a agradar el que cuinava el Keita. En un sopar en un altre restaurant japonès mític de Gràcia, el Can Kenji, van proposar-li d'associar-se per tornar-nos a omplir la panxa de l'escalfor del caldo. El Keita va dir que hai. I dit i fet.

Van trobar local més ràpid del previst. És el que passa quan els astres s'alineen. A més és a prop de l'original (que era al carrer Sèneca), motiu pel qual veïns que n'eren assidus l'han retrobat molt aviat gràcies al boca-orella. El nou Shoronpo es troba al carrer del Dr. Rizal, 20, en un espai on abans hi havia hagut el Gula Bar, la versió de platillos del Santa Gula. Amb un pressupost ajustat l'han reformat gràcies a altres amics, el Pol Vila de Setze Studio i el Samuel Tor d'ARQ. I els tres socis s'han arremangat per posar-nos el plat a taula. Trobareu el Keita darrere els fogons i el Nayef i el Pol a la sala.

I parlem de la teca, que és el que més us interessa. Per als que éreu assidus, a la carta no hi trobareu res a faltar, però, en canvi, hi fareu noves descobertes. Tenen els shoronpos clàssics, esclar, però també altres opcions com els lleugerament picants o els que tenen trufa. A banda, també hi ha gyozes, i un reguitzell de primers plats, com ara el karaage (pollastre arrebossat), el menma (brots de bambú saltejats) i l'abonegui (amanida d'alvocat amb porro, wasabi i alga nori). Pel que fa als ràmens podeu escollir si voleu que el caldo sigui de pollastre o bé vegetal. Hi ha els clàssics de shoyu i de miso, però si em permeteu un consell, no deixeu de tastar el tantanmen (fideus de ramen amb caldo, carn de porc saltejada, bambú i ou amb salsa de sèsam). És una autèntica delícia que hem enyorat molt de temps.

A la carta, que és curta tot i que més extensa que en el primer restaurant, també hi trobareu arròs saltejat o d'aquí molt poc postres. Faran shoronpo de Nutella (nyam!), dorayakis (exacte, el pastisset del Doraemon) i altres invents que segur que faran que sortiu contents. També em sembla un bon lloc per introduir-se al fascinant món del sake. Perquè el situeu en rang de preus, el ramen val uns 13 euros i dos shoronpos clàssics 4,50. Podeu provar sort, però és molt millor reservar perquè pensaven que començarien tranquils perquè han reobert a l'estiu, però la quantitat de persones que estaven esperant el seu retorn era de les dimensions de La gran onada de Kanagawa. Bentornats.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.