Constància per fascicles

Si el desembre és el mes dels anuncis de perfum, el gener es manté com el mes dels col·leccionables per fascicles. Un clàssic de la televisió que, a aquestes alçades, sembla incomprensible que subsisteixi. M’hi fa pensar un anunci que promociona una col·lecció de minerals i, per temptar els espectadors, ofereix en el primer lliurament una petita ampolleta amb làmines d’or. La sensació és que el nen que surt a l’anunci fascinat amb la resplendor d’una pedra és el mateix que sortia als anys noranta. És un anunci que any rere any ens recorda la propietat de doble refracció de l’espat d’Islàndia.

M’explica un especialista del món editorial, però, que és precisament la nostàlgia del passat el que fa que aquestes col·leccions encara funcionin. “El mercat es nodreix de coses regurgitades”, em diu. Temes que es van repetint de pares a fills. Part del negoci, de fet, prové precisament de les reedicions.

Els grans clàssics d’aquestes col·leccions connecten amb el desig de portar la cultura a casa: tota mena d’atles, ja sigui de geografia, del cos humà o del cosmos; volums d’arqueologia o mitologia, secrets del cervell o de les grans conspiracions polítiques. La literatura clàssica també té el seu espai amb edicions de luxe. En els darrers anys s’hi ha incorporat la divulgació feminista, amb una correlació de grans dones de la història i escriptores. Uns volums que fa anys s’haurien mort de fàstic i que ara tenen molta sortida. Completen els fascicles la construcció de maquetes de tota mena: de cotxes, de vaixells històrics o de grans monuments.

Fa dècades ja s’entenia que la visita diària al quiosc per comprar el diari de paper implicava l’adquisició d’algun complement per a la canalla o compartir les estones de lleure amb la família. Les editorials prou que s’encarregaven de dissenyar uns grans cartrons que ocupaven les prestatgeries de la botiga per fer memòria o temptar els clients. Però ara, amb els quioscos en procés de desaparició i bona part dels lectors llegint el diari a la tauleta electrònica, qui sent la impaciència de visitar la botiga periòdicament per veure si ha arribat el nou fascicle?

Però el món dels col·leccionables també ha canviat. S’han convertit en subscripcions digitals i, amb un sol clic, t’envien cada mes el fascicle de torn que has triat a la web. Més que un col·leccionable, ara és un enviament a terminis amb el compromís de completar el conjunt sencer. La constància, el compte enrere per anar a buscar el següent exemplar, el patiment perquè als del quiosc encara no els ha arribat el nou fascicle, ja és història. Anys enrere deien que el negoci d’aquests col·leccionables estava en el primer fascicle, que normalment era una oferta. Persones que se sentien temptades per la novetat de la idea i que, un cop tenien el primer exemplar, es perdia la màgia. Adeu-siau als tastaolletes que acumulaven un sol mineral de quars rosa, una diapositiva d’un tigre, el mascaró de proa d’un vaixell de l’Armada Invencible, el fèmur d’un esquelet de plàstic, el planeta Neptú del sistema solar, el balancí i la barana d’una caseta de nines, el fris del partenó d’Atenes i un llarg etcètera de rampoines inútils. Cada nou fascicle, un intent de constància i una il·lusió perduda. Aquest era l’autèntic propòsit dels fascicles d’abans: recordar-nos la nostra volubilitat. Ara que t’ho envien a casa, ja no té cap gràcia.