Salut
Suplements 17/06/2022

Citomegalovirus de mares a fills: ¿és recomanable fer proves de detecció durant l'embaràs?

Només un 1% de les gestants transmeten la infecció al fetus però l'impacte és imprevisible: pot ser imperceptible o molt greu

4 min
El citomegalovirus es transmet de la mare al fill per la placenta i pot generar seqüeles molt greus en un de cada cinc infants si passa durant el primer trimestre de l'embaràs.

BarcelonaCap ecografia va revelar que el fill de la Rocío Martín, l'Albert, patia una malaltia d'origen congènit. Va haver de néixer prematurament, als set mesos per un part induït, perquè en un control rutinari de l'embaràs es van observar algunes anomalies en el seu desenvolupament. Amb tot, la causa d'aquestes anomalies no estava clara. Fins que va arribar al món. La Rocío s'havia contagiat de citomegalovirus en el primer trimestre de gestació, un virus molt comú que es transmet de la mare al fill per la placenta i que pot generar seqüeles molt greus en un de cada cinc infants que el contrauen en aquesta etapa primerenca de l'embaràs. El pediatre va observar en una ecografia d'alta definició que els plecs del cervell del nen eren menys marcats (condició anomenada paquigíria) i, quan va néixer, va confirmar que excretava el virus amb l'orina, i el petit va quedar ingressat a la unitat de cures intensives (UCI). "Les lesions que pot provocar el citomegalovirus poden ser molt lleus o molt greus, i el meu fill és un cas d’afectació severa. Aviat vaig adonar-me que l'impacte era molt alt: no se li aguantava bé el cap i patia sordesa a les dues oïdes", explica la mare.

La Rocío no sabia que s'havia contagiat d'aquest virus, ja que és una infecció asimptomàtica en un 90% dels casos, i ha repassat mentalment com i quan va poder passar. I no hi troba explicació. Tampoc el seu ginecòleg ho va poder detectar precoçment: no es fan cribratges específics per cercar aquest virus perquè, en general, no causa grans complicacions en la salut dels nadons. La infecció es transmet sobretot a través de la saliva i l'orina dels nens menors de 3 anys i, de fet, se la coneix com la malaltia del germà gran, ja que el virus circula molt per les escoles bressol. La Rocío té un altre fill, el Miquel, que tenia dos anys quan ella estava embarassada. A més, ella és infermera pediàtrica i ja havia passat la infecció amb anterioritat. Qualsevol dels dos escenaris pot afavorir el contagi. "Tot i que és la infecció congènita més freqüent a Occident, aquest virus és un gran desconegut per a les famílies principalment per la baixa incidència de casos severs. El risc que una mare infectada per primer cop transmeti el virus verticalment al fetus és del 30%. Això suposa que només un 1% ho fa, però cal tenir en compte que sempre hi pot haver riscos", explica la metge del servei de medicina maternofetal de l'Hospital Clínic Anna Gonce. 

El cas de l'Albert és un exemple molt greu de l'impacte que pot tenir aquesta malaltia vírica. Ara té 13 anys i porta implants coclears, però té moltes dificultats per comunicar-se. "És una persona completament dependent", afegeix la mare. Com ell, cada any un de cada 200 nadons neixen infectats de citomegalovirus, però només entre un 10% i un 15% tenen símptomes o seqüeles a llarg termini, que poden anar de la sordesa als problemes en el desenvolupament neuronal o retards en l'aprenentatge, o, en casos extrems, dificultats motores i paràlisi cerebral. 

Prova pilot al Clínic i al Sant Joan de Déu

El Clínic és l'únic hospital, juntament amb el Sant Joan de Déu (integrats a l'equip BCNatal), que té en marxa un programa de cribratge per a totes les dones embarassades que comencen a controlar-se amb els seus professionals per saber si s’han pogut infectar de citomegalovirus durant el període de risc; és a dir, els primers tres mesos de l'embaràs. Es tracta d'un pla pilot que va començar fa un any i que consisteix a utilitzar les anàlisis de sang rutinàries que se’ls fa en aquesta primera fase de la gestació per identificar quines dones són positives o han donat positiu recentment. "No es detecten tots els casos i, a més, el virus és traïdor perquè pot causar problemes si la dona està reinfectada (no és la primera vegada que es contagia) o si s'ha reactivat", admet Gonce. 

"Aquest cribratge s’hauria d'estendre a la resta de Catalunya", opina el cap de servei de medicina maternofetal del Clínic, Francesc Figueras. Però la inexistència d'un protocol general de detecció del citomegalovirus o d'una recomanació general per part de les autoritats internacionals s'argumenta, precisament, per la baixa afectació greu que té en els nadons. Segons Gonce, normalment no es fan aquest tipus de proves perquè generen molta angoixa a les mares, que en un període tan primerenc poden plantejar-se un avortament malgrat que, en realitat, aquell fill o filla no desenvoluparà cap problema relacionat amb la infecció. "Però ara hi ha una solució: en dones infectades en el primer trimestre que reben un antiviral, el Valaciclovir, en dosis elevades, es redueix al 60% la transmissió del virus al fetus", explica. S'ha demostrat en un estudi reduït, però alguns ginecòlegs i alguns centres ja ho estan sol·licitant poder-lo fer servir en el primer trimestre per poder donar el tractament a temps i minimitzar al màxim el risc que els bebès pateixin seqüeles. 

¿És recomanable fer proves de detecció durant l'embaràs sobre el citomegalovirus? Per a Gonce sí, perquè es pot proposar un antiviral a les dones que donin positiu. La Rocío té “un dilema ètic”, malgrat que admet que si hi ha un fàrmac que pugui protegir les dones i els fills se’ls ha de donar. “Els dubtes que em plantejo és què podem fer quan ho sabem”, diu. Ella és la primera que hauria volgut saber amb antelació que podia transmetre-li el virus al seu fill. "M'hauria agradat no haver-lo contagiat, però ell és el regal de la meva vida. Si m'ho haguessin dit a la setmana 20 i no a la 35, ¿potser no l'hauria tingut? No ho sé. No tens manera de saber l'afectació d'aquest virus. Tampoc amb la detecció precoç hauria pogut sabut si tindria un fill sa o malalt. Estar contagiat no implica emmalaltir", explica. Com a infermera pediàtrica, per exemple, ha vist quatre casos de mares que havien transmès la infecció al nadó i cap d'ells ha desenvolupat seqüeles. 

Com es pot evitar una possible infecció de citomegalovirus?

Per disminuir el risc d'infecció durant l'embaràs, sobretot durant els tres primers mesos i també quan ja s'estigui planificant, cal evitar el contacte directe amb la saliva dels nens menors de 3 anys, evitant compartir coberts, gots, xumets o fer-los petons a la boca o a prop.

També és important rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després d'haver estat en contacte amb saliva o mocs dels nens (per exemple, després de mocar-los el nas o netejar-los la boca) i, també, després d'un possible contacte amb orina durant el canvi de bolquer.

Situacions com estar a la mateixa habitació o abraçar un nen no contagien el virus, ja que necessita un contacte entre persones molt pròxim.

stats