Cada casa, un món
Suplements 27/06/2021

La casa que, amb poc, millora molt

Casa Grases al Poble-sec, Barcelona. Obra d'Arantxa Manrique Arquitectes

4 min
Casa GRases Arantxa Manrique Arquitectes Poble-sec, Barcelona La casa que, amb poc, millora molt

Un pis de poc més de 100 m en una cantonada del Poble-sec, amb tres balcons que donen a un carrer i tres més a una plaça del popular barri barceloní, és sens dubte un luxe, encara que en principi es trobés en un estat bastant antiquat i també anodí. Tenia un passadís interior, un pas llarg i de presència predominant que recorria l’habitatge i anava donant entrada a les diferents estances. En conseqüència, una part de la casa era fosca, mentre que l’altra tenia reduïdes notablement les dimensions dels successius espais.

A l’arquitecta Arantxa Manrique li agrada especialment treure partit dels recursos que té. Admet que té tendència a l’austeritat, així com també a l’atemporalitat, dos conceptes que solen anar molt lligats. I en aquest pis (per a la reforma del qual tenia uns recursos econòmics molt limitats) va poder fer el que tant li agrada: amb poc, amb la intervenció mínima, millorar molt la casa i canviar, en cert sentit, de manera gairebé radical tant la percepció visual com la vivència de l’habitatge. I és que eliminar el vell passadís i que totes les estances agafin la seva dimensió màxima, des de la façana fins al pati interior de l’edifici, significa guanyar força espai per viure i un aprofitament total. També significa acabar d’introduir la llum natural a tots els racons de la casa, obrir-li tot el pas possible per aprofitar la claror sovint càlida de les tardes quan entra pels balcons que miren a la bonica plaça.

Cinc espais consecutius

Eliminat el vell passadís, oberts tots els espais, aquest pis de Grases, després de la reforma d’Arantxa Manrique Arquitectes, ha aconseguit tenir cinc espais successius que ara permeten una circulació més lliure, més generosa i també un ús més flexible de cada habitació segons les necessitats que la vida de la família plantegi en cada moment. Cal dir que s’ha eliminat el mínim, perquè, més enllà d’esbucar el passadís i alguns falsos sostres per redescobrir la volta catalana de ceràmica amb bigueta metàl·lica -que ara es deixa vista allà on n’hi havia-, s’han respectat els envans perpendiculars a les façanes. És més, s’han obert portes i finestres en aquests envans, una manera no només de potenciar la circulació entre les diferents habitacions sinó també la relació visual. Així, des de la sala, situada a la cantonada, es pot veure l’estudi que hi ha en un dels extrems del pis tot passant per l’espai que és cuina i menjador, i cap a l’altre costat es visualitzen les pintures blavoses del dormitori principal situat a l’altre extrem tot travessant l’habitació dels més petits de la casa.

casa
casa

Són cinc espais consecutius i de dimensions similars, i cadascun acompleix la seva funció i té la seva singularitat (les restes d’una pintura, una distribució...), però també podríem entendre’ls com un espai gairebé unitari, unificat, a més, per les velles rajoles hidràuliques que s’han recuperat de les preexistències d’aquest habitatge. De fet, una de les claus d’aquesta reforma ha estat saber fusionar els objectius del projecte amb tot el que era aprofitable de les preexistències, i emfatitzar aquests elements (balcons, pintures, rajoles de terra, sostres de volta, etc.) per donar-los un nou sentit en l’espai i sobretot per generar unes noves connexions entre ells.

La cuina, un punt d’atenció

La cuina, situada en un dels espais centrals d’aquest pis del Poble-sec, esdevé un element crucial, un element que, a més de cridar a la convivència, té una força estètica -dins la seva més que notòria senzillesa- que s’emporta totes les mirades. Podríem dir que és un híbrid entre el moble prefabricat i el de nova creació que han concebut des d’Arantxa Manrique Arquitectes. Els esquelets dels mobles de cuina -interior d’armaris, calaixos, etc.- són d’Ikea, mentre que les portes estan fetes de fusta a mida. És una manera combinada d’abaratir alguns costos sense renunciar a la singularitat del disseny i la consistència desitjada del material. També està feta a mida la columna que allotja la nevera. I, sobretot, el frontal i el sobre de l’illa, per als quals Arantxa Manrique va triar una ceràmica vitrificada color caramel i de mida petita que remet als anys 50 del segle XX. Són elements essencials per singularitzar la zona destinada a cuinar i a compartir els beures amb els amics.

casa

Amb tot, aquest pis del carrer Grases, amb algunes coses noves, moltes d’aprofitades, d’altres de recuperades i d’altres que són clarament vintage -mobles herència de la família o d’habitatges anteriors de la mateixa parella propietària-, és la constatació que no es necessiten grans gestos per millorar l’experiència vital. És més, sovint, amb poques coses, amb la intervenció justa, una casa pot oferir immenses i noves possibilitats.

Descobrir i recuperar les velles pintures

L’arquitecta Arantxa Manrique explica que, quan el pintor va començar a repicar les parets del pis del Poble-sec que reformaven, van tenir l’agradable sorpresa de descobrir que originalment una part significativa eren parets pintades. A principis del segle XX, moment de la construcció de l’edifici, les pintures, senzilles, com una manera de remarcar cada paret amb uns plans i línies de colors, servien també per singularitzar les successives estances. Colpejades i en bona mesura esvaïdes, arquitecta i propietaris van acordar deixar vistes les restes de les velles pintures. Amb totes les seves pèrdues i ferides, els colors i el requadrat guanyen valor com a testimoni del pas del temps en contrast amb les parets d’un blanc ben pur, a més de donar a cada racó una personalitat.

stats