Un petit paradís a la vora del poble

Conta que van buscar durant molt temps un lloc on crear una llar com ells entenen el concepte de llar. Volien un espai en el qual sentir-se còmodes, un lloc fàcil, no gaire gros, per viure en connexió amb la natura i on els nens poguessin créixer a lloure. Així ho explica Nagore Toribio, dissenyadora de roba i interiorista –Tentwelve, La Tejería Mallorca–, i hi posa el plural perquè aquest és l’estil de vida que desitjaven tenir amb la seva parella, Alfredo Primo, fuster d’ofici i autor de Roots. I conta la Nagore que un dia que ella era fora de Mallorca li va trucar l’Alfredo. “«L’he trobada», em va dir, i recordo que la va definir: «És alegre». Va ser definitori. És alegre”.

Li diuen “sa caseta” perquè el que van trobar al Pla de Mallorca va ser una d’aquestes casetes poc més grosses que un casetó d’eines per al camp que l’antiga propietària feia servir per organitzar torrades de diumenge amb els amics i tenir-hi uns quants fruiters que tractava amb molta cura. Una sortida, que en diuen, perquè la caseta i el trosset de camp que té estan pràcticament aferrats al poble d’Algaida. I, de fet, quan l’Alfredo i la Nagore van triar Mallorca per gaudir d’un altre estil de vida i d’un altre ritme, la vida de poble els atreia especialment, per a ells i per als petits de la família.

Invitacions a fer vida fora

Per a la reforma i ampliació van contactar amb l’arquitecta Ester Morro, que afirma que les consignes eren molt clares i que per a ella el més important va ser fer el mínim perquè la parella s’hi trobés còmoda i pogués expressar-s’hi com són. “Sa caseta és molt coherent amb la seva vida. Els coneixes i t’adones que tot té sentit”, diu l’arquitecta mallorquina. La casa avui té 160 m2 i, sobretot, té molts petits racons per estar a l’exterior. Al Pla de Mallorca hi ha molts dies de l’any que es pot gaudir d’estar a fora, de dinar-hi quotidianament, de fer-hi una berenada o de practicar-hi ioga, com fan habitualment a “sa caseta”. Unes tauletes a l’ombra d’un til·ler, canyissos com a sostre d’uns porxos de fustes simples, passadissos de pedra calcària picada que condueixen als fruiters, camins que estan perfilats per unes postetes que contenen la terra dels sembrats, un espai amb sofàs fets de palets per a la lectura o la conversa, i quatre graons que pugen a una piscina que té el caràcter d’un safareig. Tot són invitacions a fer vida fora. Sense que per això a dintre no sigui també un petit paradís de relaxació. 

Després d’una redistribució que és a l’essència de la reforma i ampliació que en van fer, ben orientada cap al sud, jugades amb intel·ligència i naturalitat les cartes dels materials, encalada, blanca, la caseta és aquest paradís que volia la parella a la vora del poble i per fer vida de natura i de poble a l’hora. 

En aquesta casa hi ha moltíssima més creativitat que inversió econòmica. També –esclar– hi ha tot l’ofici de fuster d’Alfredo Primo, que té una sensibilitat especial per a la reutilització de fustes velles, que converteix en mobles senzills, naturals, sovint bàsics i confortables. “Ens agrada projectar el luxe que és la senzillesa dels bons materials, per això ens envoltem de fustes amb història, i també vam voler fer-hi el terra, que a mi em dona un cert lligam amb el nord dels meus orígens, així com de teles de fil, una bona llum, no gaire cosa més”, explica la dissenyadora Nagore Toribio.

Rústica sense recrear-s’hi, d’una naturalitat ben treballada, “sa caseta” ha aconseguit una senzillesa no exempta d’una certa sofisticació. Si a dintre, sobretot a la cuina i a la zona d’estar, es respira una atmosfera neerlandesa, fins i tot un poc nòrdica, la casa s’obre de seguida a la mediterraneïtat. És a Algaida, on Mallorca no veu la mar, però “sa caseta” podria ser a Formentera i també en qualsevol illa grega.