Més enllà dels cargols a Can Barris (Campllong)

S om en un dels centres neuràlgics del cargol a Catalunya. Més enllà de la tradicional tirada per anar a les comarques lleidatanes a menjar-ne, Campllong s’ha convertit, des de l’any 1949, en un centre de peregrinació cargolaire gràcies a la família Barris.

L’avi Pitu i l’àvia Nita són els pioners. Una botiga que es va convertir en restaurant per petició popular i va anar creixent taula a taula gràcies a la bona cuina de la Nita. El punt d’inflexió va arribar quan se’ls va ocórrer cuinar a la llauna els cargols que collien ells mateixos. El boca-orella de la gent de la comarca es va estendre per molts indrets del nostre país fins a convertir-se en un restaurant de referència. Els avis van crear la marca, i els pares Joan i Maria van fer créixer i consolidar Can Barris. Ara és l’hora d’en Jordi i en Xavi, els nets.

Hem anat a menjar cargols, cinquanta per cap, però també cal destacar que a Can Barris hi ha molt més que cargols. La carta és àmplia i amb bones opcions per a tots aquells que no en mengen: amanides, entrants freds i calents, guisats, peix fresc i la carn clàssica a la brasa del restaurant.

Comencem l’àpat amb unes anxoves de l’Escala El Xillui un carpaccio de peus i morro de porc que fan de teloners de la joia de la corona: els cargols. Venen d’una ramaderia aragonesa que serveix gran part de la seva producció a Can Barris. Els clients se’n cruspeixen uns dos-cents quilos setmanals. En Jordi Barris ens comenta: “Volem que siguin forts amb una mida especial i un gust potent i bo. La salsa és la mateixa que feia la iaia. És un secret de família”. És evident que val la pena anar a Campllong a menjar cargols. Tenim un país ric en moltes coses, també en la cuina del cargol, però la munió de gent que dia rere dia i des de fa setanta anys agafa el cotxe per anar a Can Barris no hi van només per fer una excursió, hi van per gaudir d’un dels grans plats de la cuina catalana.

A nosaltres ens agrada seguir les recomanacions dels llocs on anem i seguir les dites populars si ens convenen. N’hi ha una que seguim rigorosament: “Cargols sense vi, no vull per a mi”. Per això en aquesta ocasió vam triar Les Terrasses de l’Álvaro Palacios, un clàssic que et garanteix un bon acompanyament per a qualsevol àpat.

De segon demanem uns peus de porc guisats tal com els feia l’àvia Nita, l’espatlla de xai i costelles de cabrit arrebossades. Tot boníssim! A Can Barris hi ha vida més enllà dels cargols. Les postres serveixen per completar una gran jornada gastronòmica: galetes Tuyarro, crema catalana i grana de capellà (postres de músic) amb moscatell.

Seiem amb en Jordi a la terrassa de Can Barris. “Els avis van començar on ara és la casa dels pares. Ells, en Joan i la Maria, amb esforç i bona feina han aconseguit tot el que veieu ara”. El repte d’en Jordi i en Xavi és perpetuar un llegat d’èxit. La nostra opinió després d’un gran àpat és que han heretat el talent i la capacitat de treball perquè Can Barris continuï sent un referent cargolaire molts anys més.