Homenots i donasses

L’alemany que va trobar l’èxit en els canons de guerra

Friedrich Krupp va impulsar les seves fàbriques d’acer gràcies a la vinculació amb el món militar

3 min
Friedrich Krupp
 1854-1902

Que a finals del segle XIX, enmig de la Tercera Guerra Carlina, hi hagués a Catalunya una revista d’humor amb el títol El Cañón Krupp -des de la qual es pretenia “fer als carlins una guerra implacable i sense quarter”- pot semblar exòtic. Però alhora permet fer-se una idea de la fama internacional que va arribar a tenir una de les invencions de l’època de la família Krupp: el canó que duia el seu nom, que va ser un gran èxit comercial en vendre’s a exèrcits de tot el món des de la seva concepció, el 1856. Des de començaments del segle XIX, aquest cognom alemany és sinònim d’acer i d’armament pesant.

Així doncs, la història de Friedrich Krupp no és la d’un emprenedor que neix en una família modesta, sinó el contrari, la d’un home que hereta un imperi empresarial, però que lluny de viure de rendes decideix consagrar la seva vida a la feina i a engrandir el negoci. Els primers obstacles vitals amb què es va trobar van ser els problemes de salut durant la infantesa i la mala relació amb el seu pare, que va arribar a vetar-li temporalment una relació de parella.

El 1882 va aconseguir que el pare l’admetés al consell d’administració de l’empresa familiar i cinc anys més tard es va fer càrrec del negoci després de la mort del seu progenitor. Va veure clar que s’havia de vincular encara més al món militar, de manera que va estrènyer llaços amb el kàiser Guillem II, i abans d’acabar el segle la meitat de la seva facturació ja provenia de la indústria bèl·lica.

L’obsessió per controlar la cadena de valor completa el va dur a donar suport a inventors (és el cas de Rudolf Diesel), a controlar matèries primeres (jaciments de ferro i carbó a Lorena, Essen i Bochum), a adquirir altres empreses (les drassanes Germaniawerft) i a construir factories gegantines, com la de Brisgòvia, a l’Alt Rin.

Una de les característiques principals i diferenciades de l’empresa que dirigia va ser l’aposta per les mesures de caràcter social que ja havien iniciat els seus predecessors. Els obrers disposaven d’habitatges d’alt nivell fora de la factoria, d’assegurança mèdica i d’una pensió de jubilació en retirar-se a la companyia. De fet, segons alguns historiadors, Otto von Bismark, el creador de la Seguretat Social, es va inspirar en les cobertures que existien a l’empresa Krupp per dissenyar el seu esquema de beneficis, implantat entre el 1883 i el 1889.

Enmig d’una vida dedicada intensament als negocis, l’empresari germànic també va trobar temps per posar un peu a la política. Al segon intent va aconseguir els vots suficients per entrar al Reichstag (1893), el Parlament de l’aleshores Imperi Alemany. La seva trajectòria allà no va ser especialment brillant i fins i tot li va provocar alguns maldecaps en forma de crítiques per conflicte d’interessos, perquè bona part de la facturació de la seva empresa procedia precisament dels pressupostos públics (bàsicament, per compres de l’armada alemanya).

Tota aquesta activitat empresarial va quedar encabida en una trajectòria objectivament curta, perquè Krupp va morir amb només 48 anys, víctima d’un atac de feridura. Però aquesta és la versió oficial, perquè segons diversos mitjans -especialment italians-, en realitat la causa de la mort va ser el suïcidi, per la incapacitat d’assumir les acusacions d’homosexualitat i pederàstia que van caure sobre ell en relació a les èpoques que passava a l’illa de Capri. En el moment de la seva desaparició, el conglomerat empresarial familiar estava al seu màxim rendiment, amb més 40.000 treballadors.

A diferència del que va passar amb altres empreses familiars, el grup industrial no va desaparèixer amb l’extinció de la figura del líder, sinó que va continuar creixent. El 1999 Krupp es va fusionar amb l’altre gegant alemany de l’acer, Thyssen, després que un intent d’opa dels primers no arribés a bon port. La companyia resultant, ThyssenKrupp, és un colós mundial de l’acer on el màxim accionista, amb un 20%, és la Fundació Alfried Krupp von Bohlen und Halbach, que pren el nom del net del nostre protagonista.

stats