Societat 19/08/2022

WhatsApp i Telegram, les noves eines per arribar a les dones en situació de prostitució

El nombre de persones que exerceixen sense un espai físic de referència va en augment, tot i que ara representa un 2% del total

3 min
Prostituta al peu de la N'II a les comarques gironines

PalmaLa prostitució deslocalitzada –la que s'exerceix fora dels espais tradicionals (un 56% del total el 2021)– és de cada vegada una realitat més estesa a Palma, fet que complica la feina de les entitats que atenen les persones que es troben en aquesta situació. El WhatsApp o el Telegram han esdevingut eines essencials per a associacions com Metges del Món, segons ha afirmat la seva coordinadora autonòmica a les Balears, Belén Matesanz, avui, divendres. Juntament amb Casal Petit i la Creu Roja, l'Ajuntament de Palma ha presentat aquest matí la memòria del 2021 de la Xarxa d'Atenció a Persones en Prostitució (Xadpep), que depèn de l'àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI.

Si bé el nombre de visites es va duplicar el 2021 (807 fetes en total) respecte del 2020 (414) –any en què varen davallar a causa de la pandèmia–, la proporció dels casos que es troben fora dels espais relacionats amb aquesta activitat es manté amb un petit increment. Mentre que la memòria del 2021 (del 2020) va revelar que un 53% dels casos que va atendre la Xadpep estaven vinculats a pisos o cases, enguany la xifra (del 2021) és del 54%. Però a la quantitat de prostitució deslocalitzada s'hi afegeix una situació creixent: la de les persones que no tenen un espai físic de referència on exercir, és a dir, que acudeixen al lloc que els sol·licita el client. Aquesta dada el 2021 va representar un 2% del total.

"Aquestes persones fan feina a través de la demanda del desplaçament per part del client. Un 2% pot semblar insignificant, però demostra que és més difícil contactar amb aquestes persones", ha alertat Antoni Colom, cap de la Secció de la Unitat Tècnica d'Igualtat de Cort, en la presentació de la memòria. "El futur és que el client determini l'espai. La dona no sap què es trobarà", ha advertit. En canvi, l'activitat que encara és localitzable va en descens i ja representa menys de la meitat. Segons els càlculs de la Xadpep, el 2020 un 34% dels casos eren de carrer i un 10%, de clubs; mentre que el 2021 aquestes xifres varen ser d'un 36% i un 17%, respectivament.

La quantitat de persones noves que s'incorporen a la prostitució és un altre dels reptes de les entitats. Gairebé la meitat dels casos atesos eren nous (45%), però la major part varen ser de persones que ja eren usuàries (55%). "Això vol dir que la xarxa té coneixement de les persones, però a la vegada no deixen d'entrar-ne de noves", ha assenyalat Antoni Colom en aquest sentit. Així, dues de cada deu persones usuàries fa més de cinc anys que reben atenció de la Xardpep i, a més, un 30% de les que estan en seguiment han iniciat un procés de reinserció laboral, segons Casal Petit.

Moment de ruptura

A banda de les atencions fetes, la xifra de persones ateses també remunta la de l'any passat, tot i que es manté lluny d'abans del covid-19, del 2019. El Xapdpep va atendre 1.396 persones el 2021, mentre que el 2020 la dada va ser de prop de 1.200. Ara bé, el 2019 varen arribar a veure 1.735 persones. Segons Colom, "la caiguda és normal", però ha reconegut que no saben si "s'aconseguirà recuperar el nivell prepandèmia". Per això, avança que ja estan cercant "estratègies alternatives per al 2023", com ara obtenir una major presència a les xarxes. "Volem tenir un dimensionament quantitatiu i qualitatiu de les persones que s'ofereixen a les xarxes i contactar-hi per conèixer-ne les necessitats i poder reorientar els serveis cap a aquests col·lectius", ha argumentat el cap de secció, que manté que "estam en un moment de crisi i ruptura" del model anterior.

De fet, les entitats ja utilitzen a les Balears l'aplicació Ella, creada per atendre les persones en situació de prostitució, on hi ha tota la informació de xarxa de persones que les poden ajudar a accedir als serveis públics. A més, Colom ha explicat que el Xadpep posa "anuncis d'oferta de serveis als fòrums als quals tenen accés", per promocionar-se, per exemple. També ha anticipat que volen demanar a l'Institut Balear de la Dona (IBDona) "fer un equip d'àmbit estatal per compartir amb altres entitats noves estratègies d'abordatge".

El perfil d'usuària, en xifres
  • 93% dones cis La majoria de persones ateses són dones cis, concretament un 93%. Per altra banda, un 4% són homes i un 2%, homes cis.
  • 62% més de 35 anys Segons les dades del Xadpep, un 62% de les persones ateses tenen més de 35 anys i l'edat mitjana se situa entorn dels 38 anys. En aquest punt, destaca el fet que les més joves se situen generalment a pisos o cases mentre que les persones més majors ho fan als entorns de carrer.
  • Un 92% d'estrangeres De les dones ateses, un 8% tenen nacionalitat espanyola, mentre que un 92% són de nacionalitat estrangera. Per països, el gruix procedeixen de Llatinoamèrica i Àfrica. Pel que fa a la seva situació administrativa, el 45% es troba en situació irregular, un fet que dificulta o impossibilita l'accés a determinats serveis o recursos, així com al mercat laboral normalitzat.
  • Més del 50% amb estudis secundaris L'anàlisi sociodemogràfica de formació acadèmica revela que el 53% tenen almenys estudis secundaris.
stats