Societat 09/04/2021

Més de 2.000 dones exerceixen la prostitució només a Palma

La regidora de Feminisme de l'Ajuntament ha presentat un estudi que demostra que no ho fan perquè volen, sinó per problemes econòmics

3 min
Almenys una vintena de prostíbuls continuen oberts a Palma tot i la prohibició de Salut

PalmaLa regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sonia Vivas, ha presentat aquest divendres l'estudi Trajectòries de persones en situació de prostitució a Palma, en què han participat la Universitat de les Illes Balears, Metges del Món, Casal Petit i Creu Roja. A banda d'exposar els resultats d'aquesta anàlisi, Vivas ha destacat que només a Palma hi ha "més de 2.000 dones que exerceixen la prostitució", tot i que "és una xifra simbòlica", atès que només representa a les que l'Ajuntament té accés.

Per fer l'estudi, que ha tengut un pressupost de 16.500 euros, les quatre entitats han entrevistat 60 dones –55 cis i 5 transsexuals– que exerceixen o han exercit la prostitució. Han arribat a la conclusió que ho fan com a "refugi davant problemes econòmics o la impossibilitat d'accedir a un treball digne i no precari". D'aquestes dones, un 91,5% són estrangeres i un 8,5% són nascudes a l'Estat. Totes elles han declarat "el seu desig explícit d'abandonar la prostitució", segons el document. "Aquesta transició no és possible sense un treball digne, no precari i amb capacitat d'estalvi", que els permeti viure a elles i les seves famílies de manera autònoma.

Aquesta situació, però, ha empitjorat amb la pandèmia. Encara que la regidora no ha pogut concretar si el nombre de dones en situació de prostitució ha augmentat arran de la crisi del covid-19, ha alertat que els mecanismes per fer-ho han canviat. "Hi ha hagut un canvi en la forma. En els moments que hem estat confinats les al·lotes continuaven perquè estaven desesperades", ha manifestat Vivas. "Ara és més difícil seguir-los la pista perquè el coronavirus les ha duit a entorns inaccessibles. Abans hi havia més proximitat, però ara ho fan a porta tancada i és impossible accedir als domicilis. S'ha de justificar molt a escala policial per poder-hi entrar", ha afegit.

"No només no s'ha deixat de consumir, sinó que s'han cercat noves fórmules. La prostitució a la via pública és molt residual, prop d'un 1% de les dones ho fan al carrer a Palma", ha alertat Vivas. En tancar els clubs, la situació va passar a "centralitzar-se als pisos" i "això és un problema greu", ha assenyalat. A més, "l'oferta es fa per mitjà de les xarxes socials i és dificilíssim per a la mateixa Policia –Nacional i Local– i la Fiscalia detectar aquestes situacions". "No hi anam darrere perquè no hi ha interès de tots els actors polítics", ha criticat.

Factors d'entrada i sortida de la prostitució

L'objectiu de l'estudi se centra, segons l'edil, en "parlar amb les dones per emfatitzar els factors que necessiten per sortir de la prostitució" per tal d'"avaluar de quina manera es pot fer que cada vegada siguin més les que puguin sortir". En definitiva, el treball pretén "rompre el mite de la puta feliç", ha afegit. A banda de les circumstàncies que s'han de donar per sortir d'aquesta situació, també s'analitzen les que fan que hi entrin i es mantinguin. Aquestes circumstàncies poden ser "una situació administrativa irregular, de vulnerabilitat per pobresa, patir pressió familiar o tenir fills fora del país que han de mantenir".

Juntament amb això, hi ha factors psicosocials que poden afectar, com ara "patir problemes amb substàncies o addiccions", atès que moltes d'elles "són pagades pels prostituïdors perquè consumeixin amb ells", ha dit Vivas. Tot això provoca seqüeles psicològiques. Com a exemple d'això la regidora ha esmentat un estudi estatunidenc que parla de "nou anys de mitjana per recuperar-se de la vivència de prostitució".

Així, per aconseguir la sortida de la prostitució, l'estudi revela que cal tenir coberts una sèrie de factors socioeconòmics i laborals, com ara "tenir cobertes les necessitats materials", "trobar un treball que permeti viure una vida digna" i "accedir a drets i serveis bàsics de ciutadania". A més, considera necessari "comptar amb suport social, econòmic i emocional", "tenir ajuda especial per a una bona salut mental, psicològica, sexual i reproductiva" i "rebre una atenció que respecti el temps en el procés de decisió".

stats