El canvi climàtic, culpable de la gran onada de calor que va colpejar l'Antàrtida

BarcelonaJust abans que la crisi del covid-19 paralitzés el món, la península Antàrtica vivia una situació de temperatures inèdites que va batre tots els rècords. El 6 de febrer del 2020 a la Base Esperanza es registrava una temperatura extraordinària de 18,3 ºC, un rècord absolut del continent antàrtic que va ser validat mesos després per l'Organització Meteorològica Mundial. Entre el 6 i l'11 de febrer, la temperatura va arribar a ser 8 graus superior al que caldria esperar en alguns punts de la zona, en la que va ser una onada de calor sense precedents en aquest punt del planeta.

No és fàcil atribuir un episodi extrem concret a l'escalfament global, però un estudi publicat avui a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature, elaborat per investigadors del Grup Antàrtic de l'AEMET i de la UB, posa de manifest fins a quin punt la situació de temperatures extremes de fa dos anys va estar vinculada al canvi climàtic.

El treball posa en relleu que la probabilitat que durant sis dies hi hagi una anomalia de més de 2 graus a la península Antàrtica s'ha multiplicat per deu si es comparen dades del període 1950-1984 i del període 1984-2010. Entre el 6 i l'11 de febrer del 2020, aquesta anomalia de temperatura de conjunt va ser molt superior a aquest llindar, concretament de 4,5 graus. El fet que aquell episodi se sortís tan clarament dels precedents ha dificultat la comparació amb altres situacions similars del passat.

L'estudi ha comparat situacions amb un tipus de circulació atmosfèrica similar en un període i un altre i ha arribat a la conclusió que les onades de calor a l'Antàrtida són un 25% més intenses en el segon període que en el primer.

Rebatre el negacionisme

Curiosament, l'Antàrtida ha servit durant les últimes dècades com un dels grans arguments negacionistes del canvi climàtic, ja que en algunes regions al voltant del pol Sud la pujada de la temperatura i la pèrdua de gel durant les últimes dècades han sigut molt menys significatives que a l'Àrtic. Per què passa això? Al voltant dels pols hi ha un corrent intens de vents anomenat vòrtex polar que fa de muralla i tanca l'aire més fred als pols.

Estudis recents han demostrat que tant el forat de la capa d'ozó com l'increment de gasos d'efecte hivernacle estan reforçant aquest corrent de vents, i això produeix desequilibris de temperatura entre unes parts de l'Antàrtida i les altres. La península Antàrtica és precisament una de les zones que més s'estan escalfant a causa d'aquest fenomen.

Segons l'investigador principal de l'estudi, Sergi González, un dels aspectes importants del document era aïllar l'efecte que aquest enduriment del vòrtex polar havia pogut tenir en la situació de temperatures extremes del febrer del 2020. L'estudi estadístic d'un gran nombre d'episodis del passat ha permès als investigadors afirmar que l'onada de calor del 2020 no va estar vinculada a aquest fenomen.

Aquest mateix any 2022 l'Antàrtida ha experimentat un altre episodi de temperatures molt extremes que en aquest cas va anar de bracet d'una pujada forta de la temperatura també a l'Àrtic. El pic de temperatura d'aquest mes de març passat va provocar anomalies de temperatura que van arribar a fregar els 40 ºC. L'estació Concòrdia va registrar una temperatura de -11,5 ºC, que pot semblar baixa però que és el rècord absolut d'aquest punt del continent antàrtic amb dades des del 2005. Va ser extraordinari que el rècord absolut de temperatura en aquest indret es produís no en ple estiu, sinó just a tocar de l'inici de la tardor.