La ciutat envaïda
Societat 11/09/2021

La vida cultural en temps de la transició

Revisat per Miquel Rayó i Ferrer
3 min
La família Reial a Marivent. Imatge extreta del llibre 'Palma un altre temps', de Joan Llompart Torrelló.

PalmaLa foto de Torrelló dels reis a Marivent mostra una família aparentment feliç, representació de l’ideal que molts espanyols volien per a Espanya, un país feliç que arribaria després de la transició. Com sabem, aquella família es va trencar algun dia, com també la idea d’una Espanya reconciliada i feliç. La lluita del rei per imposar a poc a poc la democràcia que el poble volia anava creant-li enemics que, ben aviat, el 1978, organitzaren tímidament un cop d’estat, l’anomenada operació Galàxia, en la qual participava el tinent coronel Tejero. Quan sortí a la llum, fou minimitzada pel ministre de torn i als colpistes només els varen sentenciar a sis mesos de presó. Més tard, el 1981, es faria realitat amb la irrupció de Tejero al Congrés de Diputats. L’entorn estatal era molt incert, de crisi permanent, en la qual ETA provocava la intervenció de l’Exèrcit amb freqüents atemptats a militars.

Palma estava embolicada en una feina intensa per recuperar la cultura pròpia amb el Congrés de Cultura Catalana, presidit per Joan Miró i Francesc de Borja Moll. El Congrés va comptar amb moltes persones que l’impulsaren, especialment Antoni Serra, Josep Maria Llompart, Llorenç Capellà, Joana Serra de Gaieta, Gabriel Janer Manila, Miquel López Crespí, Pere Morey i l’OCB, entre d’altres.

També es recuperaven les Festes de Sant Sebastià, que feia seixanta anys que no se celebraven. En la recuperació de les festes i la seva extensió a tota la ciutat va contribuir decisivament el moviment veïnal, que va anar creixent al llarg de la transició democràtica fins avui. De la mà de persones com Paco Mengod, Paco Murcia, Jaume Obrador, Rosa Bueno, Joan Font, Joan Lliteres, Joan Forteza… fins a l’actual presidenta de la Federació d’associacions de veïns de Palma, Maribel Alcázar, han defensat la independència política per donar suport a les reivindicacions dels veïns.

La cultura catalana s’obria pas per molts camins, com fent ondejar la bandera mallorquina a Cort i obrint l’escola Mata de Jonc, la primera escoleta en català. En general, la cultura i el món de l’art a Mallorca “a final dels setanta i principi dels vuitanta és una enorme explosió de creació, tal volta única a tot Europa”, segons el poeta i professor de Química de la UIB Àngel Terrón.

Els ciutadans de Palma tenien una gamma àmplia i diversa de possibilitats culturals, com anar al cine, activitat molt popular en aquells anys, ja que no hi havia l’oferta televisiva d’ara. Eren els anys de “l’obertura” i arribaven pel·lícules que marcarien aquella època, com La taronja mecànica i L’últim tango a París. Cines com el Rívoli i l’Augusta encara sobreviuen avui. Altres han desaparegut, convertits en magatzems de roba i regals, com el cine Born i el Rialto. Molts altres s’han transformat en entitats bancàries, comerços de barri o bé estan tancats, com l’Astoria, els Chaplin, l’Avenida, el Novedades, el Capitol, el Moderno, etc.

Les galeries d’art estaven molt actives. Recordem les Pelaires, Bearn, Quatre Gats, Oliver Maneu, entre d’altres, on començaven carrera gent que havia nascut al principi dels cinquanta o final dels quaranta, com Ramon Canet, Mateu Bauzà, Damià Jaume i molts d’altres. Les llibreriescontinuaven estant molt vives com a lloc d’encontres i de conferències.

Pel que fa a la vida literària i artística, Camilo José Cela continuava sent protagonista freqüent dels mitjans de comunicació, ja fos per haver aconseguit el cinturó negre de judoka o perquè era proposat pel premi Nobel, guardó que finalment obtindria el 1989. Tòfol Serra s’endinsava en una profunda comparació de Ramon Llull entre la càbala cristiana i la càbala àrab, i Xesc Forteza tocava més de peus en terra i estrenava una obra amb un títol divertit: Prou de sexe, som de dretes. Xesc Forteza va ser un dels principals animadors de la vida cultural de Palma en els 60 i 80. La seva popularitat va fer que l’Ajuntament de Palma li dedicàs el 2003 el nom del teatre que està al barri de la Calatrava. La de Xesc Forteza va ser tota una vida dedicada al teatre, en la qual va escriure 33 obres fins a la seva mort, l’any 1999.

stats