Veïnes que s’ajuden on no arriben les institucions

PalmaA les dues del migdia ningú camina pels carrer d’Alaró, només Cati Bestard, una veïna que forma part d’una nova xarxa espòntania en què alguns veïns s’han organitzat per ajudar-se mútuament davant del confinament decretat per l’estat d’alarma contra la pandèmia del coronavirus. Es diu Suport Mutu Mallorca i pretén col·laborar a cobrir les necessitats bàsiques de la gent que viu sola, sense recursos o amb la salut massa fràgil per sortir de ca seva. Aquest projecte solidari suma voluntats cada setmana i, de moment, n’hi ha més de 340 -el 70% de les quals són dones-.

Bestard cada dia travessa Alaró amb una carmanyola de menjar calent que omplirà els plats de dos veïns del poble, un matrimoni molt gran i en un estat de salut que no els permet cuinar. “Ell té patologies cardíaques greus i ella està totalment esgotada. El confinament ha empijorat el dia a dia de les persones vulnerables”, es lamenta. El grup d’Alaró ha vist que al municipi ja existeix una xarxa de cures i afectes creada, però creuen que hi pot haver gent amb mancances que no demana ajuda. “Estam pensant com arribar a aquesta gent que no diu res perquè possiblement estan empegueïts”, comenta Bestard.

La major part de les peticions d’ajuda arriben a Suport Mutu a través de Manu -que no vol protagonisme i demana que no es publiqui el seu llinatge-. És qui va posar el seu telèfon (871735326) a disposició de la causa.Un número que circula per Facebook, Twitter i Instagram i que atén des de les deu del matí fins a les sis de l’horabaixa. “He de desconnectar per descansar un poc”, s’excusa. I és que rep entre 40 i 50 telefonades diàries, i els dies més intensos, gairebé el doble. Manu és una de les tres persones que coordinen el grup i, segons explica, des del primer dia que es va posar en marxa la xarxa, es passa setze hores al dia davant de l’ordinador intentant donar resposta a tota la gent que telefona. “Ara trobam gent que no en té ni per menjar. Al principi vàrem començar fent compres a gent gran confinada i a persones amb coronavirus, però anam detectant necessitats greus a determinades barriades”, diu.

La xarxa, que es va posar en marxa el 18 de març, ja ha atès prop de 300 persones i està en contacte amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) i amb Serveis Socials de Palma, segons confirmen les dues administracions. “Els hem comunicat que som veïnes que donam suport a veïns i els hem deixat clar que no som un recurs d’ells. Tal com està la situació, crec que el que haurien de fer és contractar més gent, perquè moltes vegades les seves línies telefòniques d’ajuda estaven saturades”, afirma.

L’IMAS admet aquesta saturació, mentre que Cort assegura que només ha ocorregut en moments puntuals i que ja s’ha resolt. Les dues institucions corroboren que Suport Mutu arriba on ells no poden. Aquesta xarxa veïnal també demana a qui telefona si s’ha adreçat primer als recursos públics i només actuen quan els que demanen ajuda no tenen cap alternativa, perquè l’administració no hi pot arribar o perquè no arriba a respondre.

Els que s’acosten per demanar ajuda a aquesta xarxa ho solen fer amb desconfiança i timidesa, comenta Manu, que s’emociona quan explica com una dona que vivia sola es va posar a plorar de contenta quan li varen dir que no només s’ocuparien del menjar, sinó que també hi havia un grup d’acompanyament telefònic que podia comprovar cada dia com estava.

Alimentació i gestions

Quan varen posar en marxa el projecte, fa un mes, eren una trentena. I varen arrancar en setze barris de Palma i en vuit municipis. La xifra s’ha multiplicat per deu i ara asseguren que actuen en 31 dels municipis de Mallorca i en més de 32 barriades de Palma. És a dir: a la meitat de l’illa i en un de cada tres barris de Ciutat. Ajuden anant a comprar per a qui no pot, aconseguint menjar i donant suport en gestions relacionades amb l’habitatge i la feina. També hi ha tres grups especialitzats integrats per trenta persones: la meitat són d’acompanyament telefònic, mentre que en el grup de suport psicològic hi ha dotze persones, i tres juristes són en el d’assessorament laboral i familiar.“El que ens temem és que el pitjor està per venir, quan acabin les mesures de confinament i molta gent es trobi sense res. Pens que seria un somni enfortir això i que continuï tant de temps com faci falta. Seria genial que la gent pugui conèixer qui viu davant ca seva”, diu Manu.

La manca de menjar és ara mateix la principal preocupació d’aquesta xarxa. A Sineu i a Lloseta han començat a obrir els seus propis bancs d’aliments. A Sineu ja han atès 93 persones, 47 de les quals són nins. La intenció és replicar la idea i crear bancs d’aliments gestionats directament per la xarxa a cada municipi o barriada.

Entre dones

Marusia López, que forma part del grup de Palma centre, diu que no supleixen l’administració. “Necessitam tenir unes comunitats cohesionades per proveir-nos d’un sentiment de suport que ens fa falta”, explica. Recorda els casos recents d’una família de Pere Garau amb covid-19 i d’una família marroquina. També comenta que, igual que la majoria de les voluntàries són dones, també ho són les qui demanen ajuda. “Moltes són cuidadores o que es dediquen a la neteja, en situacions precàries”, comenta. I quan hi entren, la majoria hi queden. Només record una excepció, un jove nascut a l’illa que necessitava ajuda “per fer la compra i treure el fems perquè tenia covid-19”. Quan es va recuperar, va dir que ja no necessitava més suport, recorda. Creu que cal aprofitar aquesta crisi per construir ponts, perquè “si continuam funcionant igual, la vulnerabilitat i la fragilitat s’aprofundiran”.