Dígits i andròmines
Societat 12/06/2022

USB-C, un connector menys universal del que sembla

Tots els aparells amb bateria que es venguin a Europa a partir del 2024 hauran de portar connector USB-C. Però la principal marca afectada té a l’abast una opció per esquivar la norma

4 min
Conector USB-C

Després d’un dels inacabables estira-i-arronses a què ens tenen acostumats els organismes europeus, el Parlament i el Consell han acordat i proclamat aquesta setmana que tots els dispositius electrònics amb bateria que es venguin a la Unió Europea s’hauran de poder carregar amb un cable de format USB-C. La norma s’aplicarà a partir de finals del 2024 i afectarà sobretot els telèfons mòbils pel volum d’unitats venudes, però també els altres tipus d’aparells de mida petita i mitjana: tauletes, lectors de llibres digitals, auriculars, càmeres fotogràfiques, videoconsoles de mà i altaveus portàtils. Fins i tot està previst que s’hi hagin d’adaptar els ordinadors portàtils, tot i que els seus fabricants disposaran de 16 mesos més per fer-ho.

La Comissió Europea ha calculat que l’adopció d’un únic connector de càrrega ens estalviarà als consumidors uns 250 milions d’euros anuals (pels carregadors que suposadament no haurem de comprar perquè ja en tindrem a casa) i evitarà unes 11.000 tones de deixalles electròniques (pels carregadors que suposadament ja no llençarem perquè hauran deixat de servir-nos). Aquestes xifres semblen molt altes, però en realitat no ho són tant: les 54.000 tones de carregadors que es llencen cada any al món són només un 0,1% dels 53.600 milions de tones de residus electrònics que els humans generem anualment segons l’informe Global E-ewaste Monitor 2020 de l’ONU, i que sí que constitueixen una veritable catàstrofe mediambiental.

Esclar que qualsevol progrés és positiu. Però falta veure si, per molt que puguis fer servir el mateix tipus de carregador per a tots els teus aparells, no et caldrà tenir-ne igualment més d’un, si vols poder carregar, per exemple, els auriculars al mateix temps que el mòbil.

Per altra banda, la suposada universalitat del nou connector de càrrega en realitat no és tal. L’ús del mateix connector USB-C físic en diversos aparells no implica la compatibilitat elèctrica. Així, si bé el carregador (la petaca que endollem a la presa mural de corrent) d’un ordinador portàtil té potència de sobres per alimentar un telèfon mòbil, no passa el mateix en sentit contrari. I és poc probable que l’usuari accepti portar a sobre tot el dia el voluminós carregador de l’ordinador només per poder carregar el mòbil a mitja tarda.

Una norma que apunta directament a Apple

També cal recordar que el nou estàndard europeu fa poc més que formalitzar una tendència que el mercat de l’electrònica ja estava seguint per iniciativa pròpia. Retirar el carregador (tot i que no sempre el cable) de la capsa dels aparells electrònics és beneficiós per al medi ambient, però sobretot ho és per al negoci dels fabricants: si la capsa del telèfon és més petita, se’n poden posar més unitats a dins de cada contenidor transportat, i si no s’inclou cap petaca que calgui endollar, la quantitat de variants del producte que cal fabricar (endoll europeu, nord-americà, britànic, australià) es redueix considerablement. Ara bé, no se sap si aquesta reducció de cost es traduirà en un preu més assequible per als consumidors: les marques sempre poden dir que han dedicat l’estalvi a millorar les prestacions de l’aparell.

Respecte a la tria del format USB-C de connector, és positiva ni que sigui pel seu caràcter reversible, que el fa molt més còmode d’usar que el micro-USB habitual fins no fa gaire. Però la pràctica totalitat dels smartphones amb sistema Android ja estan sortint a la venda amb connector USB-C. El sentit principal de la nova norma europea és pressionar Apple.

Perquè el fabricant de l’iPhone és una anomalia en aquest àmbit. Els 250 milions de telèfons que ven cada any –inclosos més de 55 milions a Europa– porten el connector propi Lighting que l’empresa va adoptar l’any 2012 per a l’iPhone 5 en substitució del Dock de 30 contactes que feien servir els models anteriors, i des d’aleshores s’ha resistit a fer-ne servir cap altre. Si més no, en els telèfons, perquè paradoxalment, els portàtils MacBook i algunes tauletes iPad ja es carreguen amb USB-C. I fins i tot la petaca que alimenta els portàtils i els models més recents de telèfon també té sortida de format USB-C.

Apple, el segon fabricant mundial de smartphones, seria doncs la principal damnificada per la nova obligació europea. Fins ara la firma no s’ha manifestat al respecte, però el setembre passat, quan es va començar a tramitar el projecte d’estàndard, sí que va rondinar assegurant que tindria efectes negatius en la innovació. Cal reconèixer que el caràcter reversible del connector USB-C va ser introduït en el segment de consum precisament pel Lightning d’Apple, però també cal recordar que aquest li genera a l’empresa un bon negoci en concepte d’accessoris compatibles, negoci que ara perilla. Sense oblidar el volum de deixalles que representarien tots els cables i carregadors Lightning existents si calgués llençar-los.

Si els organismes europeus insisteixen a forçar Apple a abandonar el connector Lightning, la marca encara té una escapatòria: com que la norma fa referència als aparells que es carreguen amb cable, els futurs iPhones podrien prescindir-ne del tot i oferir només la càrrega sense fils. Apple va trigar més que altres marques a adoptar-la, però la inclou en tots els seus models de telèfon des de l’iPhone 8 de l’any 2017. Hi ha un precedent: Apple ja va eliminar el minijack d’auriculars i tots els seus rivals en la gamma alta l’han acabat imitant. I irònicament, la base MagSafe de càrrega sense fils té a l’extrem del cable... un connector USB-C!

Per tant, no és de preveure que la nova norma tingui efectes immediats visibles a les nostres llars. La desaparició dels diversos connectors actuals en favor de l’USB-C s’anirà produint de manera natural amb la renovació dels aparells. Probablement, el més interessant del reglament europeu sigui un aspecte que ha passat gairebé desapercebut: l’exigència de compatibilitat entre sistemes de càrrega ràpida, que hauria de frenar l’absurda cursa que en aquest àmbit mantenen les marques xineses de mòbils i que amenaça amb acabar fatal.

stats