“Maltractades institucionalment per l’Ajuntament de Barcelona”

Barcelona“Ens sentim víctimes d’un maltractament institucional reiterat que exerceix aquest organisme cap al servei i volem reivindicar la necessitat i l’obligació municipal d’oferir una atenció de qualitat als ciutadans i ciutadanes de Barcelona víctimes del tràfic d’éssers humans”. Aquesta és l’última frase d’un informe al qual ha tingut accés l’ARA en què es posa de manifest “el fracàs evident en la gestió” de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), que el govern d’Ada Colau va posar en marxa el setembre del 2016. El document, que les treballadores d’aquest servei han passat als partits polítics d’acord amb la direcció de serveis de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, neix després que els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical denunciessin les condicions laborals de les sis persones que fins ara treballaven a la UTEH.

L’informe repassa les “irregularitats” d’un servei que havia de servir per coordinar les diferents àrees municipals per atendre (psicològicament, socialment i jurídicament) les víctimes del tràfic de persones. Una de les principals crítiques és la precarització dels llocs de treball, tant per les poques places com pel seu model contractual. Per exemple, la psicòloga i la jurista que hi treballen estan externalitzades i, durant cinc mesos, hi va haver “professionals externes sense contractació i sense cobrar, una de les quals estant embarassada”.

A més, el document posa de manifest la fragilitat d’una figura clau en l’atenció de les víctimes: l’educadora social. Després d’externalitzar-ne també el servei amb una treballadora de la borsa (i no una funcionària), es van encadenar diversos contractes temporals fins que, aquest juny, se li ha denegat la continuïtat. L’informe “exigeix una justificació dels motius” i reclama el seu retorn immediat.

Segons fonts municipals, el contracte de suport “per punta de feina” d’aquesta educadora s’ha acabat i “per la normativa del funcionament dels projectes d’aquestes característiques no s’ha pogut renovar”. “Actualment s’estan buscant diverses solucions de suport a la UTEH, mentre s’acaba de definir el model d’atenció integral i de coordinació amb altres serveis i es licita el plec que inclourà tot el suport tècnic especialitzat i un trasllat a un nou espai que millori les condicions d’atenció a les persones ateses”, afirmen les mateixes fonts. Precisament, l’espai també és objecte de crítica en l’informe, perquè es denuncia que “el petit despatx no compleix amb els criteris de confidencialitat i riscos laborals mínims per poder fer intervencions socials”.

“Provoca doble victimització”

Segons denuncien les treballadores, la “indefinició de model i la inestabilitat” de la plantilla provoca una doble conseqüència: d’una banda, la “discriminació dels professionals”, que treballen sense unes condicions “dignes i estables”, i de l’altra, la “doble victimització cap a les víctimes”.

En total, en aquest servei hi treballaven fins ara tres treballadores municipals (entre elles, una coordinadora i una treballadora social) i tres persones més externalitzades (una jurista i una psicòloga i, abans que se li acabés el contracte, una educadora social). L’Ajuntament diu que “el model de gestió de la UTEH des de la seva creació ha sigut mixt, amb una part de personal municipal i amb la contractació d’entitats i persones expertes en l’àmbit psicològic i jurídic”, i reivindica aquest “servei innovador que no existeix en cap altra administració local”. Fonts municipals remarquen el seu compromís per reforçar aquesta unitat, que l’any 2017 va tenir un pressupost de poc més de 430.000 euros.

Després d’analitzar el cas, la regidora d’ERC Elisenda Alamany va alertar que la UTEH està en “risc” i que, tractant-se d’un servei “estructural”, necessitaria més recursos i una gestió interna.