Totes les embarcacions hauran de disposar de llicència de pesca recreativa

El Govern ha aprovat un nou decret que regula la pesca marítima recreativa i esportiva a les aigües de les Illes Balears, una pràctica que tant des de la costa com amb embarcació o submarina gaudeix d'una gran tradició a la nostra comunitat, on, possiblement, és una de les activitats d'oci amb més aficionats. La modificació més significativa és l'obligatorietat, per part de totes les embarcacions en les quals es vulgui practicar la pesca recreativa, de l'obtenció de la llicència de pesca per a embarcació. Una altra novetat destacable, amb l'objectiu de dificultar la venda de peix procedent de la pesca recreativa, és l'establiment de l'obligació de procedir al marcatge dels exemplars de certes espècies considerades de gran valor comercial, en concret: el verderol, el cap-roig, l'anfós, el déntol i l'escorball.

El nou decret no és una simple reforma de la normativa anterior en aquesta matèria. S'ha optat per derogar-la i substituir-la per una nova regulació, amb la finalitat d'unificar i adaptar la normativa de les aigües interiors a la regulació estatal i, al mateix temps, establir els principis generals o requisits mínims que han de regir la matèria objecte d'aquest decret en tot el territori de les Illes Balears i adaptar-se a la nova situació creada arran de l'entrada en vigor de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

Les principals modificacions respecte de la regulació anterior incideixen en l'adaptació de la normativa autonòmica a la fixada en les aigües exteriors pel Reial Decret 347/2011, d'11 de març, pel qual es regula la pesca marítima recreativa en aigües exteriors, per qüestions d'eficàcia i amb l'objectiu de crear una gestió homogènia dels recursos pesquers en les aigües de Balears. Aquesta homogeneïtzació té el seu principal reflex en matèria de les llicències de pesca recreativa, però també dels campionats de pesca.

Pel que fa a la llicència de pesca recreativa individual, ja no servirà per pescar des d'una embarcació, sinó que passarà a ser vàlida únicament per a la pesca des de terra. Un altre punt destacable és l'extensió en un any de la durada de la llicència de pesca recreativa individual, de manera que es passa de dos anys a tres. Així mateix, i atesa l'escassa demanda i operativitat de la llicència de pesca marítima recreativa col·lectiva i vist que aquesta figura no s'inclou en el Reial Decret 347/2011 esmentat anteriorment, s'ha optat per suprimir-la, a l'espera que l'Estat reguli aquesta activitat.

Quant a la llicència per a la pesca submarina, amb la finalitat d'aconseguir una major eficàcia en la tramitació, es considera necessari suprimir l'obligatorietat dels pescadors d'obtenir també la llicència federativa per poder dur a terme aquesta modalitat de pesca i possibilitar la presentació de documentació alternativa, tot i que la presentació de la llicència federativa continua sent la millor opció.

Sobre els ormeigs, el llistat d'autoritzats s'adapta a la realitat i s'inclouen així ormeigs moderns no previstos a la norma anterior, com són els casos del 'jigging' o l''spining', i es millora i simplifica el tema dels ormejos tradicionals (rall, llenceta, morenell i moixonera).

Quant a les quotes, el nou decret, tot i mantenir la quota general de 5 kg per pescador i dia, també obre la porta per ampliar el nombre d'espècies sotmeses a quotes especials. Fins avui només els cefalòpodes (10 peces) i els raors (50 peces) tenien quotes específiques. Pel que fa a les talles mínimes, s'hi han afegit, d'acord amb les escaients justificacions científiques, tres espècies més que abans no en tenien (cap-roig, déntol i escorball), d'acord amb els representats del sector recreatiu.

Finalment, el decret distingeix entre el que són principis generals i normes complementàries o connexes, als efectes de coordinar l'activitat que exerceixen els consells insulars en les competències que tenen atribuïdes com a pròpies. Aquestes disposicions, per tant, poden ser desplaçades, en cada illa, per la normativa que els consells insulars dictin en execució de la Llei 6/2013, de 7 de novembre.