La teledetecció com a eina per monitorar sequeres

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) genera uns informes mensuals climatològics on, entre altres variables, presenta una cartografia amb la precipitació acumulada mensual enfront de la mitjana dels darrers 30 anys. Una ullada als mapes revela com, després d’una tardor molt humida, des del passat mes de desembre els valors de precipitació a Mallorca han estat per davall dels valors mitjans d’aquesta època de l’any.

Paral·lelament, en el sector agrari, a l’hora de determinar la sequera les assegurances utilitzen índexs de vegetació calculats a partir d’imatges enregistrades per satèl·lit, una metodologia amb què no s’analitza la totalitat d’un territori sinó una mostra representativa. Un d’aquests índexs és l’NDVI. De manera molt succinta, el seu valor és directament proporcional a la ‘verdor’ de la vegetació.

Els mapes que veurem avui es fonamenten en valors d’NDVI obtinguts a partir d’imatges enregistrades durant els darrers 20 anys pel sensor MODIS del satèl·lit Terra de la NASA, mentre que, en el mapa superior, analitzarem la “verdor” de la vegetació a l’illa de Mallorca durant el mes de març d’enguany enfront del valor mitjà d’aquest mes per al període 2000-2018, a la imatge inferior repetirem l’exercici comparant el març del 2019 amb el març del 2016 -com molts recordareu, la primavera del 2016 es registrà una sequera important després d’un període de precipitacions per davall de la mitjana.

Ambdós mapes presenten una llegenda de cinc colors que en facilitaran la interpretació: en gris fluix veim aquells sectors on la vegetació presenta valors de verdor semblants en els dos períodes que es comparen; en color taronja, els sectors on la vegetació ha perdut verdor de manera sensible i en color groc els indrets on la pèrdua és poc significativa. A l’extrem oposat, en color verd fluix tindrem un petit increment de verdor i en verd fort, un increment més important.

En el mapa superior, la combinació de groc i taronja és predominant en alguns indrets del territori illenc mentre que, en altres zones, aquests es combinen amb la presència de verds. Per tant, en termes generals, ens trobam davant una pèrdua de verdor respecte del que és habitual en un mes de març. El migjorn de Mallorca es mostra especialment afectat. Per exemple, a Llucmajor un 65% del terme assumeix una pèrdua de verdor. Les tonalitats grogues i taronges també són significatives en altres municipis com Campos, ses Salines, Santanyí, Felanitx, Porreres, Vilafranca de Bonany, Maria de la Salut o Santa Margalida, entre d’altres.

El mapa inferior ofereix una lectura diferent, comparant el març d’enguany amb el març del 2016. Seguint el mateix criteri de colors aplicat al mapa superior observam com, en termes generals, hi ha una major presència de tonalitats verdes, un indicatiu que la sequera d’enguany no hauria assolit els nivells de la del 2016. En canvi, en alguns municipis com Sant Joan, Sineu, Maria de la Salut, Santa Margalida o Capdepera hi observam tonalitats grogues i taronges -convé recordar que, el 2016, aquesta part més septentrional de l’illa no va patir una sequera tan severa com els municipis de migjorn.

Per acabar, de la lectura dels mapes sembla evident l’efecte de la manca de pluges dels darrers mesos sobre la vegetació en alguns indrets illencs. Una anàlisi estadística dels valors obtinguts pel satèl·lit permetrà parlar de superfícies i percentatges. En qualsevol cas, també serà important considerar altres variables com la simple decisió de conrear o no un sementer i el calendari per fer-ho; una possible activitat de silvicultura en una coberta forestal; la presència de pertorbacions, com el cas d’un incendi forestal o la processionària del pi, així com el mateix mecanisme de successió vegetal, si bé aquest quedarà descomptat dins la mitjana del període.