Barcelona / PalmaLa Cristy va arribar d’Hondures per retrobar-se amb la seva mare, que ja feia anys que vivia aquí, el març del 2020. Tot i la pandèmia, que va retallar la mobilitat de manera radical, aquell any la població estrangera resident a les Balears es va incrementar un 2,6%, fins a arribar a les 262.066 persones. Des dels anys seixanta, l’Arxipèlag ha canviat la seva fesomia sobretot a causa de les onades migratòries, que han triplicat la població illenca. Per això, sovint s’ha atribuït a la immigració la caiguda de parlants i de l’ús social del català, que –segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics, publicada el 2014–, era la llengua prioritària habitual per al 36,8% dels ciutadans.
Efectivament, el català està en crisi, però quina relació té la recessió de la llengua amb la immigració? Ha deixat de ser una llengua útil per als nouvinguts? El català tenia un potencial integrador, d’ascens social i de prestigi per als immigrants espanyols del tardofranquisme. Què ha passat pel camí?
Un context poc propici i mancat de polítiques
“En qualsevol societat, la immigració no necessàriament ha de ser una amenaça per a la societat d’acollida perquè el que fan els immigrants és aprendre la llengua que necessiten per desenvolupar-se”, diu Avel·lí Flors-Mas, sociolingüista i investigador del CUSC-UB. De fet, hi ha ben poques actituds anticatalanes militants entre els nouvinguts. El problema és la manca d’eines potents per a la incorporació d’aquests col·lectius al català.
El context no és propici per molts motius: un procés de minorització històric per part de l’estat espanyol; la lectura restrictiva de la legislació per part del Tribunal Constitucional –que, per exemple, estableix que no es pot exigir un coneixement generalitzat del català en paral·lel al castellà–; una persecució judicial d’arrel ideològica –amb sentències com la del 25% de castellà a l’escola de Catalunya–; un sistema econòmic que descansa en la mà d’obra barata i que, a sobre, està en crisi; una transformació audiovisual que disgrega audiències; la digitalització que afavoreix les llengües majoritàries, etcètera.
La segregació també afecta la llengua
I, sumat a tota aquesta tempesta perfecta, un problema de base: la segregació dels nouvinguts. “La situació de la llengua no és culpa de les persones que venen a guanyar-se la vida, per descomptat, és culpa de les condicions que els posem. I el primer que necessiten és tenir les condicions materials de vida resoltes: habitatge, residència, ingressos, feina, menjar...”, afirma Marina Massaguer, sociolingüista i investigadora del CUSC-UB i la UOC. La segregació urbanística, econòmica, social i escolar que hi ha entre autòctons i immigrants, habitual en qualsevol país, a les Balears té uns efectes sociolingüístics obvis: els nouvinguts viuen –sobretot– en entorns castellanitzats. A més, com que les polítiques migratòries i de nacionalització són exclusives de l’Estat (a diferència del que passa en llocs com el Quebec o Flandes), aquesta és la llengua que senten primer, que perceben com a única oficial i que els és imprescindible. “Cal trencar la identificació de la població nouvinguda com a castellanoparlant, perquè la meitat dels immigrants parlen altres llengües. Que hagin de passar pel castellà per aprendre el català no es basa en cap realitat empírica”, diu Flors-Mas.
Canviar d’idioma: el perill dels prejudicis
Per què els catalanoparlants s’adrecen als nouvinguts en castellà en funció del color de pell o de la roba? Alguns autors ho defineixen com a microracisme. La sociolingüista i professora de la UOC Maite Puigdevall ho veu com un senyal d’actitud de “comunitat subalterna, minoritzada”: “No ens sentim amb l’autoritat de parlar la nostra llengua i fem servir la més usada”. Mala solució, segons els experts: es fa amb bona fe, però genera exclusió. “ Si canviem d’idioma els posem dificultats per aprendre el català i els marquem una frontera que els diu que no pertanyen al nostre col·lectiu”, diu Flors-Mas.
Més multilingüisme, menys exclusivitat
Una altra de les idees que canviaran és la de l’exclusivitat del català. Avui, la meitat dels habitants de les Balears han nascut fora d’alguna de les quatre illes. No es pot esperar que només facin servir el català, ni que se’n mantingui la puresa, diuen els experts: “Com a comunitat minoritària temem que la llengua es deteriori, però les llengües vives es transformen”, defensa Puigdevall. Les xifres indiquen que hi ha catalanoparlants que s’han passat a usos bilingües, probablement moguts per la pèrdua d’entorns catalanoparlants. “Ens hem d’acostumar a una societat multilingüe, que és el que hi ha a les economies avançades d’arreu del món”, opina la sociòloga de la UAB Marta Rovira.
La pregunta clau: de què serveix aprendre català?
Així doncs, atès que es pot viure a les Illes sense el català, la pregunta clau és: perquè l’han d’aprendre? El català avançarà si és una llengua útil i necessària per guanyar-se la vida, per formar part d’una comunitat cohesionada, per progressar. Els especialistes no creuen que hagi perdut prestigi: continua tenint poder simbòlic i està vinculat a trajectòries d’èxit professional i escolar. Un camí perquè sigui una necessitat és convertir-lo en requisit laboral, vincular-lo a l’atenció de qualitat a botigues, empreses, metges, transports, etcètera. Un altre camí és el vincle. Si no es generen parlants de manera espontània perquè no hi ha espais compartits d’ús, es poden incentivar. “És imprescindible crear espais informals de relació no jerarquitzats entre no catalanoparlants i catalanoparlants en què el català sigui la llengua no marcada. Els estudis demostren que els que adopten el català s’identifiquen amb uns parlants i uns entorns”, explica Marina Massaguer.
![Víctor Uwagba, dinamitzador social.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
