Palma“No estam ajudant la llengua si volem destacar que un immigrant parla català”. Aquest és el missatge de Víctor Uwagba en favor de la normalització. El nigerà –veí de Palma des de fa més de vint anys– es considera afromallorquí i no vol aprofundir en la seva història vital sinó en la seva relació amb el català i com, des del seu punt de vista, s’hauria d’apropar la llengua pròpia als nouvinguts.
La paraula ‘normalització’ esdevé literal en l’argument de Uwagba. “Si volem treballar amb els immigrants, hem d’intentar fer una intervenció natural”, sosté Uwagba. I continua:“A vegades ho forçam i, quan és una imposició, perd l’atractiu”. En aquest sentit, insisteix que “hem de crear espais naturals de conversa”, i posa com a exemple la tasca d’entitats com l’Obra Cultural Balear. Per contra, Uwagba considera que la politització de la llengua és el motiu principal pel qual disminueix l’interès cap al català. Igualment, reconeix que les polítiques públiques són la base de la integració i, de fet, ho ha comprovat en primera persona.
En el seu cas, va entendre que havia d’aprendre el català per comunicar-se amb els infants. A Nigèria es dedicava a la dinamització social a través del teatre i la dansa i quan va arribar a Mallorca volia continuar amb la seva feina. Finalment, va complir el seu objectiu gràcies a un projecte de la Conselleria d’Educació anomenat Vivim plegats en el qual participaven monitors de diferents procedències i l’objectiu era promoure entre ells l’eliminació dels comportaments racistes i xenòfobs.
Si volem treballar amb els immigrants hem d’intentar fer una intervenció natural. A vegades ho forçam i perd l’atractiu” ”
Víctor Uwagba Dinamitzador social
En aquella primera experiència, Uwagba ho va veure clar: “Si et vols comunicar amb els infants, has de transmetre el missatge en el seu idioma”. Així, els infants han ajudat Uwagba a aprendre el català amb el seu mètode: “Un llenguatge senzill i a poc a poc”, segons explica el dinamitzador. Han passat 20 anys i sosté que “encara el parla molt pobre”, tot i que, així mateix, es comunica amb la seva família política en català. “Amb la meva dona, que és mallorquina, parlam castellà perquè ens vàrem conèixer parlant aquesta llengua”, matisa.
En el seu treball de dinamitzador comunitari, Uwagba anima els seus veïns migrants que viuen a les barriades de Palma a aprendre la llengua. “Al meu entorn africà sempre els dic que l’haurien d’entendre perquè nosaltres tenim bagatge de fins a cinc llengües”, conta. “No és falta d’interès, sinó qüestió de prioritats”, assegura Uwagba.
En aquest sentit, recorda que“una persona migrada té un principal interès, que és el laboral. Per això hi ha famílies que no aprenen ni entenen el català”, assenyala. “Clar que a les famílies els entristeix, per exemple, no poder ajudar els seus fills a fer els deures”, i per això insta les escoles a donar eines perquè les famílies ho tinguin més fàcil.
Uwagba rebutja posar-se com a exemple. “M’ofèn que la gent em digui que parl molt bé català perquè pareix que m’han de donar un premi”, exclama, i argumenta que s’ha de tenir en compte el context social de cada un: “No es pot pretendre imposar el meu cas, que faig feina en un espai educatiu, al d’un mestre d’obres”, diu. La feina, la família, els infants, l’habitatge, la llengua: Uwagba recorda que la base de la integració “és multifactorial”.
![Inés Molins, professora jubilada, als passadissos de l'institut la Pineda de Badalona, fa unes setmanes.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
