Subcontractació: eficiència o evasió de la responsabilitat?

PalmaEls treballadors de diferents sectors s’han mobilitzat els darrers mesos per reclamar unes condicions de feina justes. Els del TIB varen convocar una vaga indefinida, que va acabar divendres, després d’arribar a un acord amb les empreses concessionàries del transport interurbà a Mallorca. Els operaris dels subcontractes del servei de terra de l’aeroport de Palma varen amenaçar en “provocar un col·lapse total” a l’agost si la seva situació no millorava. Les educadores de les escoletes externalitzades de Palma també es varen posar en vaga a l’abril per reivindicar l'equiparació salarial amb la resta dels centres de gestió municipal. Aquests tres exemples comparteixen un tret comú i significatiu: es tracta de licitacions que fan les administracions públiques per oferir serveis a través d’empreses privades.

A l’entitat guanyadora del concurs que treu l’Administració se li atorga el dret a explotar un servei o un bé públic durant un temps a canvi de certes condicions i contraprestacions. Però aquestes empreses sovint en subcontracten altres perquè es facin càrrec d’una part dels serveis. D’aquesta manera, l’Administració “es desentén del problema”, lamenta el secretari de Salut Laboral i Medi Ambient d’UGT Serveis Públics, Tino Davia. Quines responsabilitats tenen les institucions públiques que paguen perquè empreses privades gestionin un servei? I les empreses concessionàries? I les subcontractades? Quines conseqüències té això per als treballadors? La cadena de responsabilitats es difumina, però les condicions laborals es decideixen igualment als despatxos de les institucions.

Responsabilitats

L’Administració ha de fer un concurs públic per contractar empreses privades en cas que el pressupost sigui superior a 40.000 euros en el cas de les obres públiques i a 15.000 euros pel que fa als serveis, segons apunta l’advocat especialitzat en Dret Públic, Toni Bennàssar. En canvi, per subcontractar una empresa no es fa cap concurs.

Les institucions públiques estableixen als plecs de condicions dels concursos els requisits que han de complir les empreses per gestionar el servei i en seleccionen una. Les empreses “intenten tirar a la baixa el preu perquè la qüestió econòmica és un dels punts essencials que es té en compte, encara que no n’és l’únic”, explica l’advocat José Manuel Raya. “Si poden oferir el mateix servei per un milió i no per dos, presenten una oferta de baix preu i solen guanyar el concurs per punts”, afegeix. Els problemes venen després. “Veuen que no poden tenir 50 treballadors, segons estableix el plec de condicions, i en tenen 45. Si poden retallar de qualsevol banda, retallen”, remarca Raya. Per exemple, en el cas del TIB, els treballadors han protestat perquè estan cansats de “fer la feina de dues persones”.

Quan l’administració pública fa una concessió d’un servei a una empresa privada que no subcontracta d’altres, la institució és responsable de controlar que la concessionària compleixi les condicions del plec. En cas contrari, es poden posar sancions. Bennàssar apunta que les empreses concessionàries sempre deixen “un dipòsit que serveix per a les responsabilitats que no s’hagin assumit”. Aquests doblers es tornen “quan acaba el contracte”.

Ara bé, si l’empresa concessionària en subcontracta una altra, “l’Administració no pot intervenir en disputes entre contractistes i subcontractistes”, aclareix l’expert. “Si la concessionària compleix bé la prestació de serveis, no pot dir res”, recalca. Les dues empreses també regulen la seva relació amb un plec de condicions.

Bennàssar afegeix que la normativa que regula el sector privat preveu “multes molt elevades per si es fan subcontractacions il·lícites”. Malgrat que l’Administració no pot intervenir, sí que pot determinar en el plec de condicions de qualsevol concessió si es pot subcontractar o no. L’expert considera que els plecs, els quals “generalment permeten la subcontractació”, s’han d’elaborar de la manera “més acurada possible “.

En qualsevol cas, Bennàssar lamenta que la llei permeti la subcontractació. “S’hauria de prohibir i especificar-ho en el plec de condicions”, diu. “S’han intentat fer reformes de caràcter restrictiu, però hi ha una filosofia que prové d’Europa de fomentar la subcontractació. Es considera que així s’obre la porta del mercat a les petites empreses. Però quin guany queda per a elles realment?”, demana. En la mateixa línia, subratlla que “l’empresa contractista no fa res, només cobrar”. Quant al sector de la construcció, és “l’únic en el qual la subcontractació està regulada per normativa”. Per la seva part, Davia critica que es doni “tot el control a l’empresa que subcontracta i que no es vigilin les condicions dels treballadors”.

Conseqüències sobre els treballadors

Reduccions salarials, inestabilitat i canvis freqüents d’empresa són algunes de les situacions que es troben els treballadors d’empreses subcontractades o externalitzades –suposen més del 20% dels treballadors públics de l’Estat, segons dades d’UGT. L’exemple d’una treballadora de Menzies Aviation –una empresa de serveis de terra que opera a l’aeroport de Palma– és prou significatiu: li pagaven 400 euros per 10 hores setmanals de feina, mentre que en temporada alta feia moltes més hores.

Els treballadors de concessions i subcontractes cobren entre un 20% i un 40% menys que els funcionaris, segons UGT. “Per fer la mateixa feina,” recalca Davia. Per què l’Administració no contracta directament tot aquest personal que deriva a empreses concessionàries o subcontractades?

La reforma que va impulsar l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro l’any 2012 “no permet que les administracions creixin en personal, si no és sota determinades premisses”, remarca Bennàssar.” Això ofega les administracions públiques, que paguen a una empresa privada molt més del que abonarien a una empresa pública”, afegeix el jurista.

Pel que fa als horaris, els treballadors d’empreses concessionàries i subcontractades han de fer moltes hores extra a causa del baix preu del servei. N’hi ha que arriben a dormir en el cotxe perquè entre torns no hi ha el descans al qual obliga la llei, segons varen denunciar recentment els treballadors de l’aeroport de Palma.

El secretari d’organització de la Federació de l’Hàbitat de CCOO, Miguel Pardo, explica que, en el sector de la construcció, les empreses contractistes obliguen els treballadors subcontractats a “fer més via del que toca”, amb el perill de provocar accidents que això comporta. Per altra banda, denuncia que els treballadors ho tenen “més difícil” per reclamar els seus drets en aquest sector, ja que una empresa de construcció “pot desaparèixer demà o canviar-se de nom i tornar a sortir a concurs”.