Siguem cívics com els coloms

PalmaHem triat aquesta foto perquè, amb la calorada, les imatges d’aigua i de fonts venen de gust. Això és de primer de reporterisme amateur, que són els estudis de periodisme que ha cursat aquest cronista. A més, però, aquesta foto mostra un colom, que és un ocell amb una imatge pública bastant dolenta, s’ha de dir que injustament. Aquest colom en concret que mostra la fotografia d’Isaac Buj intenta refrescar-se en una font pública de Palma, per la via de beure una mica del broll d’aigua de l’aixeta: tot just la petita, minsa, quasi ridícula quantitat d’aigua que és capaç d’ingerir un colom amb el seu bec i el seu gavatx de colom. I d’aquesta manera, per descomptat sense saber-ho, aquest animalet dona un bon exemple de civisme.

Algunes informacions aparegudes als mitjans aborígens fa pocs dies: al Caló del Monjo, a Cala Fornells, Peguera, algú va instal·lar una tirolina d’una vintena de metres, amb el propòsit de desplaçar-se a gran altura, penjant-se de la corda, d’una roca a una altra. Com un balconing, però amb vistes a una cala guapa, en comptes d’una piscina d’hotel. A la platja del Carbó, a ses Salines, una tropa de turistes varen desembarcar damunt l’arena i hi van instal·lar un xibiu per a ells tots solets, amb begudes i música a tot volum. També van dur servei, cambreres i cambrers, i varen passar allà l’estona tan bé com els va sortir dels dallons. La sòcia preferent dels nostres governants, la inevitable Manuela Cañadas, no veia on era el problema (“hi viu algú, al Carbó? A qui han molestat?”, va preguntar, en una nova exhibició de curtor malintencionada) i va afirmar que s’estimava més el desembarcament dels turistes incívics que els dels immigrants amb les pasteres, perquè els primers “almenys venen a aportar alguna cosa”, va dir. Residus i destrossa del litoral, a part d’una completa falta de respecte per la llei i sobretot per la ciutadania d’aquestes illes, és el que aporten. Però a Vox tot això els sembla magnífic, perquè són expressions de menyspreu envers el poble mallorquí, i ells adoren les expressions de menyspreu cap al poble mallorquí. És una cosa que, pel que es veu, també deuen celebrar els seus mallorquiníssims socis de govern del Partit Popular, gent del migjorn amb vint-i-vuit llinatges mallorquins, com va dir un antic i estimat líder seu, però que acoten indignament el cap davant de les faltes de respecte de l’extrema dreta.

Comportaments grollers

El recompte no s’acaba aquí, ni de bon tros. A la serra de Tramuntana (que els nostres governants ambicionen convertir en un parc temàtic, degudament urbanitzat i turistificat), l’onada d’incivisme inclou des de pintades al monument natural de les roques dels gorgs del torrent de Pareis, fins a banys de turistes dins l’embassament de Cúber, passant per les ja famoses curses de motos, cotxes trucats i quads pels revolts de les carreteres de muntanya. Com que són tot terreny, els vehicles turístics de fantasia no es deixen veure només a la Serra: fa unes setmanes, un bugui va baixar les escales que davallen a l’arena de la platja de l’Arenal i va obsequiar els presents amb una exhibició de derrapades. L’incivisme no s’atura ni que vagi a peu o en transport públic: els cants i crits dins els trens i els busos a càrrec de turistes extremadament animats, els comportaments grollers o desagradables a peu de carrer, les finques de pisos amb veïns que dormen poc i malament a causa dels renous nocturns produïts pels nostres alegres visitants, i naturalment les tones de brutor que s’acumulen tant als nostres espais urbans com als naturals, i que venen a sumar-se amb els residus que els residents ja escampam durant la resta de l’any.

Per això dèiem que el colom de la foto dona una lliçó valuosa de civisme. Els coloms són animals habitualment tinguts per bruts, i és cert que un colomer no sol ser el lloc més net i endreçat del món. Però aquest colom s’ha posat damunt l’aixeta i ha begut discretament un mínim glop d’aigua, sense embrutar ni fer malbé res, i no tenim cap dubte que, si pogués, pagaria impostos sense remugar per tal de rebre un bon servei públic de fonts públiques on poder refrescar-se durant l’estiu. Als ocells que arriben en males condicions i que passen set i gana, els oferiria aigua sense dubtar-ho i sense mirar d’on venen, com refilen ni quin color de plomatge tenen. I a les espècies invasores, els posaria límits i sancions. Demanem lucidesa per ser cívics i curosos com ho és aquest colom amb les plomes molles.