Vostè no va ser mai aquí
Mallorca és el paradís de molta gent i de moltes coses. També és el paradís dels buguis, dels karts, dels quads i de les bicis i motos de muntanya
PalmaQui diu que l’estiu s’hagi acabat? A Mallorca estam a punt d’aconseguir el miracle de l’estiu de tot l’any. És cert que amb la tardor arriben plogudes, que un temps ençà s’han tornat torrencials i desbordades: no fa tant de temps això passava de tant en tant, ara es converteix en la norma. Els experts ens expliquen una vegada i altra, amb paciència de sant, que el canvi climàtic consisteix precisament en això: es tornen freqüents, i més intensos, fenòmens que anys enrere (pocs anys enrere) eren puntuals o esporàdics, i tenien menys força.
Per a molts, l’estiu comença i acaba amb la temporada turística, que oficialment posa punt el proper dia 31. Sentirem o llegirem els balanços del sector, a la baixa com sempre, amb ploricons com sempre. Tanmateix, si algú es passeja durant el mes d’octubre per la costa, o pel centre de Palma, difícilment notarà un ambient de final de temporada. Hi ha una gentada per tot arreu, majoritàriament turistes en calçons curts i màniga curta que ho retraten tot amb els seus mòbils i es fan selfis o graven vídeos d’ells mateixos per penjar-los a les xarxes i deixar constància audiovisual del seu pas per Maiogca. S’hi mostren eufòrics: és perquè fa bon temps. A l’octubre tenim uns cels blaus i una llum del sol radiants, acompanyats d’una temperatura que durant el dia no baixa dels vint-i-cinc graus, i a la nit arriba sovint als setze o als desset: als països d’on venen molts d’aquests guiris –Alemanya, Regne Unit, etc.– això ja és més estiu del que tenen ells en el moment més àlgid dels seus estius continentals. Quan es va generalitzar i va agafar protagonisme el debat sobre el canvi climàtic, alguns dels nostres hotelers més conspicus hi van veure tot d’una, per fi, l’oportunitat de desestacionalitzar l’activitat turística. És cert, com expliquen a IB3, que els nostres hotelers, quan moren, es converteixen en estrelles que brillen més que les altres al firmament: és a conseqüència de la seva intel·ligència privilegiada. Alguns enginyers ja defensen la tesi que el canvi climàtic no es pot combatre, sinó que hem d’aprendre a conviure-hi: en resum, adaptar-se. Aquesta és justament la màxima dels hotelers mallorquins. En cas de desastre nuclear, ells sabrien trobar la manera de defensar els encants d’unes platges radioactives. Tal com estam actualment, de tant en tant el màxim problema és que es presenti alguna dana, o alguna llevantada, que causi destrosses o fins i tot morts. Però això no li importa a ningú.
El que veritablement importa és poder anar en bugui per les carreteres de l’illa. El bugui, el renou del motor del bugui, és la mesura de la felicitat: si fa temps per anar en bugui, és que és estiu. En aquesta fotografia d’Ismael Velázquez podem veure un bugui i un kart baixant per la costa de l’hotel Delta, una platja de Llucmajor a prop de l’Arenal o Cala Mosques, potser més coneguda com a Cala Blava. Però com es diguessin els llocs tampoc importa. Importen el bugui i el kart baixant la carretera pletòrics davant d’una mar espectacular, amb un blau abismal envoltat del verd i els ocres de la garriga. La foto està feta a mitjans d’octubre, però és idèntica a qualsevol que es pugui fer en ple juliol o agost.
Vehicles de fantasia
Mallorca és el paradís de molta gent i de moltes coses. També és el paradís dels buguis, dels karts, dels quads i de les bicis i motos de muntanya. Són vehicles de fantasia que només es fan servir en una terra de fantasia, per la qual no se senti cap afecte en particular perquè en realitat no existeix. Una terra on sigui estiu tot l’any, o si més no cada vegada que vostè hi vagi. Com el Brigadoon de la pel·lícula, però en versió turbocapitalista. El paisatge natural es converteix estrictament en decorat per a les aventures de fantasia dels pilots d’aquests buguis, quads, karts i altres invents similars. Pur infantilisme per a adults, escapisme en un temps i un espai que deixen de ser reals per convertir-se en alguna cosa immaterial: una foto, una sensació, el somni d’una nit o d’un dia d’estiu. En realitat vostè no va estar mai aquí, només hi va córrer amb un kart, o amb un quad, o amb un bugui. Vostè, per tant, és innocent, no ha fet res perquè l’illa es degradi, es desfiguri, es destrueixi i deixi de ser un decorat bonic d’aquí a no tant de temps. Aleshores, sempre podem dir que ha estat culpa del canvi climàtic: amb aquesta calor a l’estiu, i aquestes danes destructores a la tardor, no hi ha manera de fer carreres a pler.
