Les telefonades al Servei 24 h de l'IBDona varen pujar un 6,3% el 2020

PalmaEl Servei 24 h de l'Institut Balear de la Dona (IBDona) –especialitzat en l'atenció integral a víctimes de violències masclistes– va rebre un 6,3% més de telefonades el 2020 (3.829) que el 2019 (3.592), segons revela la memòria anual de l'IBDona. Del total de telefonades rebudes entre gener i desembre de l'any passat, 2.729 varen ser per violències masclistes, la resta varen ser per violència domèstica (43), telefonades sense expedient (961) o sense informació (66).

Ara bé, durant els mesos de confinament les telefonades varen ascendir fins a un 21% respecte del mateix període de 2019. En total, durant aquests prop de quatre mesos el servei va atendre 1.104 telefonades, un 77% de les quals va ser a Mallorca; un 4% a Menorca; un 12% a Eivissa, i un 0,6% a Formentera.

En canvi, el nombre d'acompanyaments presencials que el Servei 24 h va fer el 2020 va davallar un 21% respecte de 2019. Mentre que l'any passat se'n van fer 262, l'any anterior la xifra va ser de 333. El mes que va concentrar més acompanyaments va ser febrer, amb un total de 37, seguit de juliol, amb 32. La majoria (254) van ser per violència de gènere, set per violència sexual i un per violència domèstica.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, va presentar dimecres les xifres, a les quals ja es fa front amb diverses mesures. "S'ha intensificat l'activitat a les taules socials: vàrem acabar l'any amb 23 taules i hem donat subvenció a 30 ajuntaments, de les quals s'han beneficiat prop de 1.500 persones", va explicar.

V Pla Estratègic d'Igualtat

A banda de les dades de la memòria anual de l'IBDona, tant la presidenta de l'Institut, Maria Duran, com la consellera Garrido van presentar el V Pla Estratègic d'Igualtat entre Dones i Homes (2021-2023). Aquest projecte, de 209 mesures, té com a objectius principals lluitar contra el turisme sexual i per l'empoderament de la dona.

En aquest sentit, Garrido va recordar que les Balears lideren un projecte estatal –de vuit comunitats autònomes i una ciutat autònoma, Melilla– que pretén fer sortir de la prostitució com a mínim a 2.500 dones de tot l'Estat, amb el finançament de 38 milions d'euros que han demanat als fons europeus. D'aquests fons, que s'haurien de fer servir en un termini de quatre anys, nou milions serien per a les Illes.

Un altre dels eixos principals del Pla és potenciar la coeducació als centres escolars. "Volem acabar aquesta legislatura amb el 80% de tots els centres públics implicats en la coeducació", va afegir Duran. Com a mesura, també preveuen posar en marxa el títol d'especialista universitari en coeducació, incorporar l'assignatura de coeducació a la titulació de magisteri i formar i dotar d'eines al professorat. A banda d'això, esperen iniciar un seguiment especial per a dones majors de 65 anys, "per ser un col·lectiu vulnerable".

Pla de Conciliació balear

Pel que fa al Pla de Conciliació autonòmic, que el Govern va anunciar fa més d'un any i mig, Mercedes Garrido va comunicar que "és qüestió de setmanes" que estigui aprovat. Ara només depèn de la decisió de la comissió de treball creada la setmana passada per membres de totes les comunitats autònomes per estudiar amb què es podran invertir els fons del Pla Corresponsables del Ministeri d'Igualtat. A les Balears ens corresponen 4,9 milions d'euros d'aquest pla i, tot que encara no està definit en què es podran invertir, la consellera espera que es puguin destinar al pla de conciliació.