Política 19/06/2021

Les Illes esperen des de fa més d’un any el pla de conciliació del Govern

L’anterior consellera de Presidència, Pilar Costa, el va anunciar el maig del 2020, però encara no s’ha avançat cap mesura més enllà de les ajudes econòmiques per pagar escoles d’estiu de l’any passat

4 min
Dues mares passen una estona a casa amb els seus fills.

PalmaEl 15 de maig del 2020, Pilar Costa, que llavors era consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, va anunciar que els departaments d’Educació, Afers Socials i Treball estaven elaborant un pla per facilitar la conciliació laboral de les famílies “com més aviat millor”. Malgrat que no va donar cap data concreta,Costa va assenyalar que esperava que les mesures estiguessin en vigor “especialment per juliol i agost” –cal recordar que els nins no anaven a escola des del març–. Un any i un mes després, amb juliol i agost una altra vegada a les portes, el pla de conciliació de l’Executiu continua en procés, i de moment no hi ha una data prevista per reunir la Mesa de conciliació i aprovar-lo, segons assenyalen fonts de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, que també puntualitzen que “serà aviat”. Això sí, cal recordar que la consellera actual, Mercedes Garrido, va assegurar en una entrevista amb aquest setmanari que estaria enllestit per l’abril.

“Quan vaig partir al febrer estava molt avançat i es mirava de quina manera es podia finançar, perquè és un pla molt participatiu de totes les administracions”, comenta Pilar Costa, que reconeix que es tracta d’un problema “urgent des de sempre”. “Això és com tot: ha de funcionar com abans millor. Però, més que no el mes quan surt, allò important és que estigui bé”, afegeix.

Segons la directora general de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat, Isabel Castro, el pla de conciliació encara no s’ha posat en marxa perquè s’ha d’ajustar al Pla Corresponsables del Ministeri d’Igualtat, del qual hi ha 5 milions d’euros per a les Balears –la dotació total és de 190 milions–. Ara bé, el Consell de Ministres va aprovar aquesta iniciativa el 9 de març, deu mesos després que el Govern anunciàs el pla de conciliació i durant els quals no s’ha fet públic cap resultat. 

Pràcticament dos mesos després de l’anunci de Costa, el Govern va dur a terme un acte públic, presidit per Francina Armengol, per constituir la Mesa de conciliació. Juntament amb la presidenta, a la foto també hi varen ser representants institucionals, empresaris, sindicats i de les famílies. A partir d’aquí es varen constituir tres grups de treball per àrees: un d’encarregat de la part socioeducativa, un altre per a temes laborals i un per a qüestions d’àmbit local. Malgrat que, segons s’assenyala des del Govern, els grups s’han reunit 14 vegades i han tancat els seus respectius documents, la Mesa només ho ha fet una vegada i encara té pendent la tasca d’integrar totes les feines en el pla, juntament amb els recursos del Ministeri.

“Aquesta iniciativa es va plantejar arran d’una demanda nostra, perquè amb el confinament es va veure que hi havia un problema. Hi havia pares que eren treballadors essencials i els nins s’havien convertit en una càrrega en molts casos”, explica el president de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA Mallorca),Albert Lobo. “L’escola hauria de ser un lloc per educar, però és una eina de conciliació i es va fer evident quan va tancar”, comenta. Lobo assenyala que els tres grups que formen part de la Mesa “varen treballar durant tot l’estiu” i que “les línies marc ja estan fetes”. “Ara estam pendents que hi hagi feedback, perquè no sabem què s’ha fet i què no”, continua. El president de la FAPAconsidera que el Pla Corresponsables “no és excusa per no haver avançat i lamenta que els problemes de conciliació “desapareguessin de la taula” una vegada varen tornar a obrir els centres educatius de les Illes.

La secretària de Polítiques Socials i Igualtat de CCOO, Eva Cerdeiriña, també va formar part dels grups de treball del pla de conciliació i assenyala que al sindicat no saben en quin punt està. “Aquest retard suposa un problema, perquè es tracta d’un projecte tranversal i havia de marcar els plans d’igualtat a les empreses” –són obligatoris per a les companyies de més de 50 treballadors des del 7 de març del 2020–. Cerdeiriña explica que en l’àrea laboral es varen establir mesures com “la creació d’un agent d’igualtat per potenciar mesures de conciliació i corresponsabilitat”, i “la implantació d’una bústia violeta per recollir denúncies de discriminació i desigualtat als centres de treball”. “També vàrem plantejar la qüestió de la salut laboral des d’una perspectiva de gènere i hi havia mesures urgents que podien reforçar altres coses que es duen a terme”, afegeix la sindicalista.

Lobo és del mateix parer i considera que s’han descuidat accions a curt termini. “Hi havia línies a llarg termini, però també coses directes i iniciatives que s’havien de transmetre a l’Estat. No sabem què s’ha fet”, diu. A més, el president de la FAPA pensa que “aquest estiu serà pitjor” en matèria de conciliació, “perquè hi haurà més persones amb fills que s’incorporen al mercat de treball, si la temporada va bé”.

Un problema en femení

Malgrat que el pla de conciliació interpel·la la societat en general, tant dones com homes, cal tenir en compte que, en cas d’incompatibilitat entre la vida laboral i la familiar, les dones abandonen la feina per aclaparadora majoria. Segons les dades de l’Institut de la Dona, dependent del Ministeri d’Igualtat, un 87,73% de les 1.239 excedències que es varen sol·licitar el 2019 a les Balears per cuidar els fills les varen demanar dones –l’any 2006 varen ser el 97,43%–. En el cas de les excedències per cuidar un familiar, se’n varen reclamar 241, de les qual 170 varen ser de dones –un 70,54%–.

Per part seva, Isabel Castro recorda que el juny del 2020 es varen posar en marxa “mesures de conciliació específiques covid”. La principal va ser destinar 5 milions per ajudar les famílies a pagar escoles d’estiu. “Aquesta iniciativa no va acabar de funcionar bé, perquè moltes escoles no varen obrir per la pandèmia. A més, les ajudes eren a posteriori del pagament de l’escola i molta gent no estava en condicions d’avançar aquests recursos perquè havien de prioritzar altres despeses”, explica el president de la FAPA.u

stats