Entrevista

Ken Pollet: «Sempre he sigut la 'marimacho'»

'Drag king' i impulsor del projecte Kings a Barcelona

3 min
Ken Pollet en una imatge cedida

Ken Pollet va veure la llum per primer cop el 2018 a l’escenari de la sala 3 de l’Apolo de Barcelona, al Futuroa Sarao Drag. “El nom el va triar una amiga meva just abans d’actuar, per l’acudit que en castellà la gent pronuncia Ken Follet amb doble ela. I perquè no hi ha res més definitori de la masculinitat hegemònica que la polla”. Va ser en aquell moment que la filòsofa Elena Ramírez (Màlaga, 1992) va començar a trobar-se com a artista drag king o “terrorista del gènere”, com li agrada autodefinir-se. S'identifica com a persona no binària, i encara que no es reconeix amb cap pronom, durant la videotrucada que atén des de Berlín es refereix a la seva persona amb els pronoms masculins.

El Ken defineix el drag king com una expressió artística que imita les actituds construïdes socialment com a masculines "per fer-ne una crítica i desconstruir-les". En el seu cas, això es tradueix en un bigoti espès, unes patilles ben definides, els pits amagats i un vestuari caracteritzat per samarretes d’imperi blanques que acompanyen tota una sèrie de gestos corporals. "També és un exercici per crear altres masculinitats que no estiguin lligades al masclisme i l'exercici de la violència sobre els altres com a signe identificatiu".

"La masculinitat és la performance de la no performance, és fer passar per natural i neutre una construcció social". Buscar les expressions, què hi ha al darrere de cada gest i les frases per afirmar la identitat masculina com a drag king ha estat una manera per al Ken d'investigar els mecanismes que s'utilitzen per construir-la. "Crec que hem de posar el focus en la masculinitat i que els homes es replantegin quin teatre estan fent i per què". Sobretot, explica, perquè al final està "relacionada amb les violències que viuen moltes persones".

Al principi, el drag king va ser per al Ken una manera d’abraçar una part de la seva identitat que la societat mai havia acceptat, era ser “allò prohibit” i celebrar-ho. “Sempre he viscut el gènere amb violència, perquè he estat la marimacho del poble". Criada al municipi de Torre del Mar, ja de ben petita va haver de lidiar amb els insults i la discriminació pel fet de no encaixar amb el rol de dona. “Era l’única nena que jugava a futbol i sempre es generaven situacions absurdes… Cap criatura mereix ser rebutjada per no encaixar en els rols de gènere”. És per això, diu, que "fer drag king és política", ja que suposa "resistir davant el que t'ha generat violència".

Totes aquestes situacions es van convertir en una barreja de sentiments ("sempre estava enfadat") per als quals no va trobar paraules fins que va arribar a Barcelona als 23 anys. Tot i que hi anava per cursar el màster de filosofia, també ho feia perquè la ciutat té fama de ser més "oberta". "Vaig començar a moure'm en ambients queer, i tenia algunes amigues drag queen i les veia tan empoderades que pensava: «Això és el que vull fer»". "No tenia cap referent i per internet tampoc hi havia videotutorials ni res, així que va ser complicat", explica. L'únic que sí que tenia clar era que volia crear un espai en el qual les persones no binàries i dissidents de gènere poguessin sentir-se lliures i segures. Fins i tot dins del món LGTBI. "Ser gai o lesbiana no vol dir ser queer. Hi ha espais LGTBI on se segueixen imitant dinàmiques heteronormatives. Amb això no vull jutjar, però jo allà sentia que no hi encaixava".

El 2019 el Ken va crear el col·lectiu Queer That, una boy band amb més persones no binàries que feien drag king. "Era important que fóssim un grup per començar a crear l'escena drag king i visibilitzar-la. Generar una comunitat que llavors no existia". L'acceptació i l'èxit van ser tan grans que aquell mateix any van guanyar el concurs del Futuroa Sarao Drag. Actualment el Ken treballa fent tallers, organitza mensualment una nit drag king al bar Candy Darling i fa la festa Kings. Aquest projecte, autogestionat, està buscant finançament per tirar endavant, ja que és l'única plataforma escènica drag king que hi ha a Barcelona. "Ens falta tenir un espai segur on poder trobar-nos, perquè encara hi ha molt d'odi".

stats