Com era Santi Taura, segons sa mare: “De petit, menjar li costava com una mala cosa”

PalmaQui sintonitza IB3 Televisió el veu cada migdia preparant receptes tradicionals de les Illes. Qui el coneix de petit sap que “menjar li costava com una mala cosa”. Parlam del cuiner Santi Taura; i qui el coneix és, sobretot, sa mare, Magdalena Pol, que ens ho conta: “S’abuelita, ma mare, l’anava a cercar a escola i el tenia a dinar. Sempre m’acabava telefonant perquè no volia menjar res de res! A la padrina li costava més posar-lo a les ordres. Amb mi sí que menjava!”. I recorda quins eren els plats que més li agradaven: sopes mallorquines i albergínies farcides. “De les albergínies, en fa la meva recepta”.

Santi és el tercer de quatre germans. Per damunt d’ell hi ha Marilén i Margarita; per davall, Tomeu, el més jove. Quan recorda l’embaràs de Santi, a sa mare encara se li fa un nus a la gola: “Va ser complicat, supòs que per això el vàrem sobreprotegir més”. Recorda que les dues nines es varen posar “molt geloses” del nouvingut: “De broma, un dia els vaig dir que faria un bolic amb en Santi i el deixaria a la carretera. Es van posar a plorar com a boges!”, conta.

Vivien a Lloseta, a foravila, i Magdalena qualifica de “xou” el seu dia a dia amb quatre fills. “Tanta sort que han estat bons nins! A vegades havien d’anar a comprar coses per a l’escola, o alguna llepolia, sempre em varen tornar el canvi que tocava”. Concretament, del cuiner diu que era un nin feliç, que estava content d’ençà que es despertava fins que posava un peu al llit. I també tenia un punt trapella: “Es va tallar els cabells amb unes tisores i per Nadal va sortir a la foto de la felicitació amb l’escapçada ben a la vista”. Alguns trets del seu caràcter, que encara manté, segons sa mare, són els següents: “Era un nin molt curiós, però també molt despistat, i això ho ha tret de mi. Si li contes una cosa, després no se’n recorda”.

De petits no en feien de bona amb en Tomeu, el germà petit. “El petit era molt emprenyós, i en Santi tenia paciència, però a vegades l’acabava”. Diu que algun dia havia d’imposar un càstig i, així i tot, feien el que volien: “Vaig deixar en Santi dins el rebost, i l’altre, a la cuina. No me’n vaig témer i en Santi s’havia fet un llit amb coixins de les cadires de la cuina dins el rebost i s’hi va estirar, tan tranquil. Així el vaig trobar!”

Magdalena explica, amb molta alegria, que Santi va començar amb la música ben jove: “Devia tenir setze o desset anys, i era el cantant d’un grup que es deia Los Guacamoles. Encara avui la gent recorda com s’ho passaven de bé. Fa un parell d’anys es va casar el meu fill petit i es va tornar a ajuntar la banda. Tothom s’esbutzava de riure! Ens ho vàrem passar tan bé!”.

A part de cantar, jugava a futbol. “L’hi acompanyava i li deia que anava a aparcar i baixava a veure’l. I ell em contestava: ‘Per avall! No tornis fins que m’hagis de venir a cercar’. Et pots creure que mai no vaig veure un partit seu? No em va deixar”, riu Magdalena.

Ara és un cuiner reconegut i un dels seus restaurants, DINS Santi Taura, situat a un hotel boutique al barri de la Calatrava de Palma, va obtenir la seva primera estrella Michelin l’any 2020. Però d’adolescent, Taura no sabia ben bé què volia estudiar ni a què dedicar-se en un futur: “Es veu que un dia els ho varen demanar, a l’institut. Els seus companys deien coses: un deia que volia ser periodista; l’altre, informàtic. I quan li va tocar a ell, en Santi va dir que volia ser cuiner. Ell encara ho recorda, i diu que tothom es va girar a mirar-lo”.u