La sanitat pública atén turistes gratis: “Berenaven a la piscina del xalet i la visita ni es va cobrar ni registrar"

PalmaA un xalet d’Andratx, la sanitat pública balear va anar a atendre un turista, li va diagnosticar un còlic nefrític, li va donar medicació i se’n va anar sense cobrar-li ni un euro. Tampoc no va quedar registrada la visita. Era un matrimoni austríac sense Targeta Sanitària Europea i els professionals varen haver de desplaçar-se fins al domicili per atendre l’home. “Ens els vàrem trobar tots dos amb el berenar a la piscina, un luxe tremend. Ho férem tot en anglès. La visita no es va cobrar ni es va registrar”, explica una infermera amb experiència professional a diferents centres de Mallorca.

No és l’únic cas que recorda. També a Andratx va atendre una dona irlandesa que anava beguda i sense cap documentació. La situació es va complicar fins al punt que els professionals varen haver de demanar la intervenció de la Policia després que la pacient i les persones que l’acompanyaven es posassin molt agressives. Tampoc en aquest cas es va arribar a cobrar l’assistència sanitària. Són dos exemples que permeten entendre el principal problema que hi ha darrere els milions d’euros que l’IB-Salut intenta recuperar de pacients estrangers: hi ha una part de la factura que es coneix i queda registrada, però també n’hi ha una altra que desapareix abans d’arribar als comptes de la sanitat pública. “Les xifres que dona l’IB-Salut de facturació i deutes són la punta de l’iceberg, perquè hi ha molta cosa que no queda registrada”, assegura aquesta professional.

Les dades oficials permeten posar xifres a una part d’aquesta factura. Dia 30 de juliol, l’IB-Salut acumulava 2,58 milions d’euros d’enguany pendents de cobrar. Només durant els dos primers mesos de la temporada alta, entre l’1 de maig i el 30 de juny, els serveis sanitaris públics varen atendre 8.611 pacients amb Targeta Sanitària Europea, amb una facturació d’11,1 milions d’euros. A aquesta xifra s’hi afegeixen 2.851 pacients internacionals no residents, als quals se’ls va facturar 2,83 milions d’euros més en assistència.

Però aquestes xifres només reflecteixen el cost que ha entrat en el sistema de facturació. El que no s’identifica, no es registra o no es factura no apareix en cap estadística de deute. És despesa invisible per a l’Administració. I aquí és on diversos professionals situen un forat que resulta especialment difícil de quantificar. La factura pot quedar pel camí per manca de documentació, per desconeixement del procediment o perquè, especialment durant les guàrdies nocturnes, els sanitaris han d’assumir tasques administratives que no els corresponen o que no saben fer.

Quan el cobrament depèn del sanitari

Una de les situacions més problemàtiques es produeix als centres d’atenció continuada durant la nit. En determinats PAC, com el de Sóller, a partir de les 20 h i fins a les 8 h no hi ha personal d’admissió. Hi queden un metge i una infermera, que han de fer tant la feina assistencial com els tràmits administratius. “Al vespre, a partir de les 20 h, hi quedam dos sanitaris i hem d’introduir dades i cobrar nosaltres”, explica una infermera del centre. “No som administratius”, sentencia. Una altra professional amb experiència a Sóller, Andratx i altres centres explica que aquesta situació deixa marge a decisions individuals: “Hi ha gent que els fa peresa fer el tràmit administratiu, o que no el vol fer directament perquè considera que no li pertoca. Entre 'no em toca', 'no en sé' i 'no ho faig', anam com anam”, lamenta.

El resultat pot ser que el pacient sigui atès, però que no es completi el procediment per recuperar la despesa. “Hi ha professionals que introdueixen el nom dels pacients però no els cobren i d’altres que ni tan sols queda registrat que aquella persona ha anat al centre de salut”, explica. De dia, el personal d’admissió tramita habitualment el cobrament als estrangers sense Targeta Sanitària Europea, però a la nit i fins a les 8 h el centre passa a ser PAC i el personal es redueix a la mínima expressió. “En aquest horari sí que hi ha pacients que se’n van sense pagar per l’hora o el personal, però és la minoria”, apunta.

La dificultat no és només que alguns pacients no vulguin pagar. També hi ha problemes per determinar qui ha de pagar i com s’ha de tramitar cada cas. Una de les principals eines és Civitas, l’aplicació que permet comprovar la cobertura sanitària i la situació administrativa de l’usuari. Però, segons una treballadora d’administració d’un centre del Pla, no tots els professionals hi tenen accés ni disposen de la formació necessària. A més, hi ha pacients que arriben sense documentació. “Molts usuaris es presenten als centres sanitaris sense la documentació necessària”, explica. Això pot dificultar saber en aquell moment si disposen de Targeta Sanitària Europea, d’una assegurança o si l’assistència és facturable.

Al PAC de Can Picafort, una professional explica que s’ha trobat amb usuaris que s’emprenyen quan els demanen que s’identifiquin. En un cas recent, un home que necessitava una cura assegurava tenir Targeta Sanitària Europea, però no la mostrava. Quan se li va explicar que havia d’acreditar-la per no pagar, “se’n va anar perquè no volia assumir-ho”. Casos com aquest mostren que el problema no és únicament recuperar una factura ja emesa, sinó aconseguir que l’assistència entri correctament en el circuit administratiu.

La quantitat que es pot perdre depèn de l’assistència. Una visita a Urgències sense ingrés té un cost de 349 euros; un ingrés hospitalari, de 1.092 euros per dia, i una estada a l’UCI, de 2.094 euros diaris. Un infart pot representar entre 5.476 i 12.725 euros, mentre que una apendicitis pot arribar als 25.062 euros. Són imports que expliquen per què un sistema de facturació eficient pot tenir un impacte considerable. Però també per què les assistències que queden fora del circuit administratiu són difícils d’assumir en una sanitat pública col·lapsada que necessita cada recurs del qual pugui disposar.

Per millorar la sanitat

Per al president del Sindicat Mèdic Simebal, Miguel Lázaro, recuperar aquests doblers és especialment important en un sistema sanitari sotmès a una forta pressió assistencial. “Són molts de doblers. S’ha d’exigir la màxima responsabilitat a l’hora de cobrar qualsevol cost derivat de l’assistència sanitària als turistes que venen”, defensa. Lázaro reclama una “unitat específica de facturació, amb personal format, que s’encarregui de registrar els pacients i cobrar les assistències”. I posa el problema en el context d’una sanitat que necessita recursos: “Aquests milions que queden per cobrar ens anirien molt bé per captar metges, especialment durant l’estiu”.

Les Balears reben prop de 20 milions de turistes cada any, una xifra que va en augment, i una part acaba passant per la sanitat pública. Quan correspon, aquesta despesa s’ha de recuperar del pacient, de la seva assegurança o del país d’origen. Però els 2,58 milions d’euros pendents de cobrar són només allò que s’ha fet visible. Davall la punta de l’iceberg hi ha totes les assistències que ni tan sols arriben a registrar-se o facturar-se. Atencions que es fan, però que no es cobren; doblers que no arriben a la sanitat pública i que, al final, s’acaben assumint entre tots els residents.