Salut registra 7.640 casos de sarna d'ençà del mes de gener

PalmaLa sarna ha guanyat força a les Balears en els darrers anys i les dades així ho confirmen. L’any 2022 la varen patir 18.625 pacients, enfront dels 12.675 del 2021 i molt per damunt, per exemple, dels 3.868 del 2018, d’acord amb les dades facilitades per l’IB-Salut. Des de principis del 2023, ja se n’han registrat 7.640 casos nous. Els brots detectats al llarg dels darrers anys també mostren una progressió exponencial: 7 el 2018; 24 el 2019; 11 el 2020; 8 el 2021 i 29 el 2022. En els primers quatre mesos del 2023, se n’han registrat 16 i, segons els experts consultats, tot apunta que, novament, se superaran els registres de l’any precedent. Per altra banda, la propagació de la sarna entre la població escolar ha provocat que des del començament del curs 2022-2023 ja se n’hagin registrat brots en vuit centres educatius de les Balears, segons les dades de la Direcció General de Salut Pública.

Pel que fa als joves afectats per la malaltia, durant els primers mesos del 2023 un total de 800 nins i nines d’entre 0 i 9 anys i 1.676 de 10 a 19 l’han patida. Ambdós segments poblacionals sumats suposen un 32% dels nous casos de sarna i els menors de nou anys, concretament, representen el 10% dels diagnòstics d’enguany. Els nins petits són la punta de l’iceberg d’una cadena de contagi que, en molts casos, segons els experts consultats, comença en els adolescents i adults joves, però de la qual els infants són l’expressió més vulnerable.

Àngela (nom fictici) té 21 anys i explica que l’estiu del 2022 dos amics tenien forta picor i bonys a les mans. “Els varen donar una crema, però cap sabíem que el que tenien era contagiós i dormíem junts, anàvem de festa...”. Quan ella va tornar a Barcelona el mes de setembre –hi estudia–, va notar picor a diferents zones del cos. “A partir d’aquí vaig anar al metge i, com que ens pensàvem que a la residència universitària on visc hi havia una plaga de xinxes, no s’hi va donar importància”, continua. Després d’unes quantes vegades d’anar a l’hospital, li diagnosticaren sarna i es va tractar per primera vegada el mes de desembre, però no va aconseguir eliminar tots els paràsits. Al gener va haver de repetir tot el tractament, així com l’aïllament i la desinfecció de tota la roba i tèxtils. “Els vaig matar tots”, diu.

Falta de consciència

Vicenç Rocamora, cap de Dermatologia de l’Hospital de Manacor, explica que “a Espanya i la resta d’Europa tots els sanitaris estan preocupats per la progressió de l’epidèmia”. Un dels problemes amb què es troben els professionals és que la malaltia “pot tardar de tres setmanes a tres mesos a provocar els primers símptomes –picor i erupcions. Però, mentrestant, és igualment transmissible”, explica. El cicle de vida del paràsit pot durar fins a 14 dies, i una vegada els ous desclouen, “sobreviu a la roba entre tres i quatre jornades. És per aquesta raó que és important fer-se el tractament –amb permetrina en crema o ivermectina en format pastilla. En el cas de la crema, s’ha d’aplicar a tot el cos una primera vegada, i també després de set dies i als 14, per assegurar que es maten els paràsits. Si no, no serveix de res. Es produeixen tants casos de reinfecció perquè la gent no és disciplinada i no tothom es tracta correctament. Tampoc s’aïllen bé les mudes de roba en bosses ni es netegen com toca”. Rocamora resumeix la situació de la manera següent: “No hi ha sarna mal curada, sinó sarna mal tractada”.

Un altre cas és el de Marina (nom fictici). Té 19 anys i no s’explica com va agafar la sarna, encara que sospita que va ser a l’esplai en el qual va ser monitora a l’estiu del 2022. “Fins a la tercera vegada que vaig anar al metge no em varen dir què tenia exactament. Es pensaven que era una reacció al·lèrgica, em donaven antihistamínic i cada metge al qual anava em prescrivia tractaments diferents, que eren fins i tot contradictoris entre si”.

Totes les fonts consultades coincideixen en una idea: que la gent no es pren seriosament la situació. Els casos registrats –expliquen– són només la punta de l’iceberg de l’epidèmia de sarna. En aquest sentit, és necessari que la població sigui disciplinada, comuniqui de seguida quan tingui símptomes que són compatibles amb la sarna i segueixi els tractaments curatius de la manera més adient.

Tant Marina com Àngela volen incidir en el fet que és necessari que tothom sàpiga les molèsties que provoca la sarna. “Vaig tenir una picor insuportable. A la nit era horrorós, perquè no podia dormir. No ho desitj ni al meu pitjor enemic”, explica Marina. Àngela, per part seva, considera que “hi ha gent que, encara que coneix que té sarna, no ho diu. Calla i no pensa en la resta de persones perquè prioritzen el seu interès individual per damunt de la salut pública. És vergonyós”.

Propagació exponencial

En relació amb els nins i les nines, Francisca Yagüe Torcal, pediatra a l’hospital de Son Espases, explica que “és molt difícil quantificar l’impacte real de la malaltia, perquè no se’n declaren tots els casos”. La pediatra relata que contagiar-se és complicat, perquè “s’ha d’estar en contacte durant molt de temps pell amb pell o amb teixits infectats. En el cas de les escoletes, per exemple, el més probable és que es transmeti a través dels llitets on els petits dormen”. Per altra banda, la doctora considera indispensable remarcar que “normalment, els nins petits no són el vector de transmissió, però sí els principals perjudicats”. El cas més habitual és el de famílies que arriben a la consulta amb un infant amb sarna, que es considera que és l’origen del brot intrafamiliar. “Quan investigues un poc, acabes descobrint que la sarna ha entrat al domicili a través d’un germà gran que normalment té entre 13 i 15 anys o l’han introduïda els mateixos progenitors”.

“Veim infants amb sarna per tot el cos, bebès d’un meset als qui la malaltia també els afecta a la zona de la cara”, explica Yagüe Torcal. La complicació principal és que hi ha casos d’infants de pocs mesos en els quals la sarna és més agressiva, perquè se sobreinfecten i tenen complicacions. “De vegades els hem d’ingressar per garantir que el tractament que els feim funciona correctament”, continua. La realitat, exposa Yagüe Torcal, és que controlar els brots intrafamiliars és complex. “Hi ha nins que estan de dilluns a divendres amb el pare i els caps de setmana amb la mare. Això ja implica que estan en contacte amb dos nuclis de convivència, quatre padrins, vuit cosins. I a partir d’aquí, la propagació és amplíssima”. “Jo, fins al 2008-2010, mai havia vist casos de sarna. Pràcticament no coneixia la malaltia, però ara la situació s’està escapant de les mans. La gent ha de tenir clar que té cura, però s’han de tractar tots els familiars al mateix temps”.

Marta (nom fictici) és la mare d’un alumne d’Infantil que ha patit sarna recentment. “Quan jo vaig detectar que tenia erupcions a les anques, ho vaig comunicar pel grup de pares. Vaig encetar el meló. Tres pares més digueren que els seus infants tenien erupcions semblants”, explica. A partir d’aquí, es va fer saber al centre i es gestionà la situació amb Salut Pública, per tal de frenar el brot. El que més la va impactar és que, al cap d’uns dies que se sabés que la sarna havia arribat al centre, alguns pares varen acusar la resta d’haver ocultat que els seus fills tenien la malaltia “i es va generar una certa psicosi”, lamenta. Després que tots els alumnes i familiars, tant els afectats com els contactes estrets, se sotmetessin al tractament, es desinfectàs l’edifici i es rentàs la roba de tots els nins, es va donar el brot per tancat. La conseqüència, segons explica Marta, és que “algunes relacions entre els pares s’han deteriorat molt”.

Des del punt de vista epidemiològic, el control de la sarna “té el problema que no és una malaltia de declaració obligatòria i els que la tenen no n’han d’informar. Els metges, però, sí que han de comunicar els brots”, explica Jaume Giménez, metge del Servei d’Epidemiologia de Salut Pública. Quan se’n detecta un cas a les escoles, s’estudia si és un diagnòstic aïllat o hi ha una major incidència. “Normalment són brots menors”, precisa.

En el cas de les escoletes, on hi ha un major contacte entre els cuidadors i els infants, que també juguen entre ells o dormen en matalassos, la propagació és més factible. En aquesta situació, es recomana fer un tancament preventiu com el que es va dur a terme a l’escoleta d’Algaida, o s’aprofita un cap de setmana per fer la desinfecció del centre i dels tèxtils a alta temperatura. “El que no es pot rentar es tanca en bosses, perquè així el paràsit mor més ràpidament. Tots els alumnes i docents, tant els contagiats com els contactes, s’han de sotmetre al tractament i cap d’ells pot tornar al centre sense haver-lo començat”, explica.

Les fonts consultades coincideixen a subratllar que la població no és conscient del problema que suposa la propagació de la sarna. Yagüe Torcal tem que “la malaltia s’acabi consolidant entre la societat, com passa amb els polls. Ara, amb l’arribada de l’estiu, es tem que hi pugui haver un increment de casos.