La salut emocional dels pares educa la dels fills

Els fills es convertiran en l’adult que tu ets com a mare i pare. Així que “sigues l’adult que voldries que els teus fills siguin de grans”, diu la professora de secundària Marta Butjosa, que ha publicat el llibre Transfórmate para educar (Plataforma). Això implica tenir el passat resolt, amb tot el que això comporta: possibles ferides emocionals, relacions amb persones i amb familiars. “T’has de transformar perquè has d’estar disponible per a les criatures, perquè veuran com ets”. Ho veuran i ho escoltaran, i els podrà forjar la personalitat.

Butjosa argumenta per què cal resoldre-ho tot quan s’és pare o mare. “Si no ens hem reconciliat amb el nostre passat, apareixerà en cadascuna de les decisions que prenguem com a pares”, diu. Per exemple, a l’hora de triar escola: “Si l’escollim sense haver assumit el que ens va passar a nosaltres, si és que hi va haver res que no ens agradés, no trobarem cap escola que ens agradi per a les criatures, perquè la realitat és que no hi haurà cap escola que resolgui el dolor que encara tenim”. En canvi, “si tenim assumit el que ens va passar, ens sentirem més lliures per escollir-ne una, perquè no ens haurem dedicat a descartar totes aquelles on pensàvem que a la criatura li podria haver passat el mateix que a nosaltres”, diu la professora, que posa l’exemple partint de la suposició que de petits els pares haguessin tingut una experiència escolar que no els agradés. 

Un altre concepte essencial per subratllar la transformació personal que els pares han de fer: la relació amb els seus propis pares i mares. I per això l’autora es pregunta: “¿Com podem fer de pares i mares si no tenim resolta la relació que mantenim amb els nostres?” Si com a pares eduquem els fills en el respecte que ells ens han de tenir, però després no el tenim amb els avis, educarem els fills amb el que som i fem. Dit amb altres paraules, “podem fer-los sermons que durin hores i hores, que al final qui educarà serà la persona que demostrem que som quan ens relacionem amb els nostres familiars”, diu Butjosa. 

L’autora continua reblant el clau entre el que els pares diuen de paraula i el que fan. “La comunicació entre pares i fills és intensa, i és evident que és important, que han de parlar, que els pares han d’explicar als fills com són les coses; però si nosaltres els diem que han de parlar bé als avis, i ells els parlen malament, els fills faran el mateix”. I el mateix pot passar en altres circumstàncies. “Els diem que han de ser feliços, que estiguin contents, però si nosaltres fem cara d’amargats i tristos, aleshores ho transmetrem i ho percebran”. I per què? Perquè educa el que som, i no tant el que diuen les paraules.

Per continuar, els pares també eduquen en la manera com es relacionen amb les seves parelles. “Si no estan bé entre ells dos, per molt que ho vulguin amagar als fills i de paraula els diguin que estan bé, acabarà arribant als fills”. I ho farà per “camins que no sabem, però apareixerà”. Per això, l’autora assenyala la importància d’afrontar el dolor. “Vivim en un món que fuig del dolor quan el té al davant. I si no, penseu en les estratègies que fem servir per als nens quan els passa res: “No hi pensis; oblida-te’n; anem a fer un tomb, o fins i tot el famós i mediàtic «fem una pizza?»”. De grans, “continuem creant-nos altres estratègies per no encarar el que ens fa mal”. I les emocions, siguin com siguin, s’han de sentir. S’han de mirar, s’han de deixar sortir, meditar-les. “I quan surtin, es paeixen, i llavors és quan ens haurem transformat, perquè quan les hem descobert. És quan hem fet el camí”.

Mirall emocional

La salut emocional de l’adult sosté el de la criatura. “Si creiem que hem de portar la criatura al psicòleg –i no dic que l'hi hàgim de portar si convé–, hem de pensar primer per què ho volem fer, quina és l’atmosfera emocional que ha generat l’adult a casa”, afirma la professora Marta Butjosa, que exposa una situació quotidiana que pot passar a les cases per entendre-ho: “Si hem arribat a casa cansats de la feina, el sopar ha sigut un desastre i ens hem acabat enfadant i alçant la veu, la criatura segurament s’haurà comportat malament, i llavors hem pensat que l’hem de portar al psicòleg”. Pensem primer en el clima emocional que hem creat, perquè estarà lligat amb molta probabilitat amb el comportament de la criatura.

En el camp personal, l’autora posa exemples de la seva vida que la van portar a transformar-se quan va ser mare. “Jo venia d’una família i educació tradicionals, i quan mirava la meva infància, tenia la sensació d’haver sigut desgraciada, però era una idea que jo tenia, perquè els fets em deien una altra cosa”, explica. Aquesta sensació l’arrossegava quan va ser mare de dos fills; pensava en aquella etapa de nena en què no havia sigut feliç. Quan es va adonar del que li passava, va encarar “el dolor”, amb formació, primer, i amb l’escriptura, després. “Vaig escriure una biografia sobre com va ser la meva infància, com em vaig sentir, quina relació tenia amb els pares, el meu primer dia d’escola, la primera vegada que em vaig enamorar”, diu. Hi va anar posant fotografies que conservava de cada etapa, i va ser així com va fer “les paus amb la família, i especialment amb la línia femenina”, perquè les dones de casa seva li havien transmès una creença sobre els homes que ella s’adonava que no compartia.

“També m’havien transmès una creença sobre la maternitat, lligada a renúncies que havien fet aquelles dones per haver sigut mares. Tot aquest patró el portava jo”. En altres paraules, la visió de la maternitat que li havien transmès era que “la maternitat era no tenir vida, que era un sacrifici”. I si amb la línia femenina ho va fer, també li va passar el mateix amb la masculina. Entendre cadascú tal com era va voler dir acceptar-los i reconciliar-s'hi, però alhora treure la capa que fa que et comportis d’una manera concreta.

Així doncs, quan la Marta ho va escriure, ho va comprendre i s’hi va reconciliar. “Tenim moltes capes sobreposades, unes damunt de les altres, i tenim por de mirar-les, però jo les vaig afrontar per entendre el que em passava”. Ser tu mateix, sense la pressió ni les ferides del passat, permet educar amb llibertat.

____________________

* Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Transfórmate para educar' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.