Repsol opta pel pragmatisme en tancar un acord per YPF
BarcelonaEl matí del 16 d’abril del 2012, després d’uns dies de tensions entre el govern argentí i els màxims dirigents de Repsol, Cristina Fernández de Kirchner va decretar l’expropiació del 51% d’YPF, que es feia efectiva uns minuts després. La guerra entre el president de Repsol, Antoni Brufau, i el duet format per Fernández de Kirchner i Axel Kicillof (el seu home de confiança en assumptes econòmics i ara ja ministre d’Economia) va pujar de to. Mentre Brufau valorava la participació de la petroliera a YPF en 10.500 milions de dòlars (7.700 milions d’euros), la Casa Rosada deia que no pagaria i Repsol va dur l’Argentina als tribunals. Semblava que seria un procés llarg que hauria de resoldre la justícia, però fa uns mesos es van reprendre les negociacions i, després d’un primer intent d’acord fallit, el novembre passat es va arribar a un pacte que, després d’acordar-ne la lletra petita, s’ha segellat aquesta setmana.
Hi ha diverses causes que expliquen el canvi d’estratègia de Repsol, com ara el fet que els principals accionistes, CaixaBank, Sacyr i Pemex, advoquessin per la negociació davant un Brufau durament enfrontat amb el govern argentí. Però la principal causa de la nova estratègia va ser pragmàtica, segons expliquen fonts properes a la petroliera. Veient l’historial de denúncies i laudes contra l’Argentina, la companyia va arribar a la conclusió que la via judicial no només era molt lenta, sinó també poc efectiva.
L’Argentina ha estat portada a una cinquantena d’arbitratges internacionals, per empreses tan poderoses com Siemens, Enron, Vivendi, EDF i Total, però només en 14 casos s’ha arribat a un laude -sentència de l’arbitratge- amb condemna econòmica. A més, d’aquests 14, l’Argentina només n’ha pagat cinc, i la resta o bé han estat anul·lats o encara estan pendents. Entre els cinc que ha pagat sumen 700 milions de dòlars (una mica més de 500 milions d’euros), però se’ls va aplicar una quitança del 25%, és a dir que la quantitat pagada ha acabat sent molt inferior, i mai s’ha fet en metàl·lic sinó amb deute públic.
També són en bons argentins els 5.000 milions de dòlars (3.650 milions d’euros) que rebrà Repsol pel 51% d’YPF. Segons ha explicat Brufau aquesta setmana als analistes, la petroliera preveu recuperar-los en dos anys, i amb interessos, i vendre el 12% que encara té d’YPF per 1.500 milions de dòlars. Així, acabaria ingressant 6.500 milions de dòlars (gairebé 4.800 milions d’euros) si no hi ha una gran devaluació dels bons argentins.
