Sant Antoni a casa

CiutadellaEnguany viurem també un Sant Antoni atípic a Menorca, i en tots els aspectes. Un Sant Antoni en què s’han suspès gairebé tots els actes institucionals arran de la preocupant situació sanitària que estam patint i es recomana a la població que no faci vida social més enllà del nucli de convivència habitual.

Aquestes mesures i crida a la responsabilitat afecten també les trobades gastronòmiques d’aquests dies, ja que s’han suspès els mercats tradicionals als pobles de Menorca, les torrades i els actes de concentració de gent.

Estam davant una situació inèdita i a la vegada més que greu, perquè, tot i que de moment Menorca no presenta les dades de les illes veïnes, l’escalada de casos de covid no deixa de ser preocupant i la crida a la responsabilitat individual i col·lectiva es fa més necessària que mai.

Les trobades al voltant d’una taula de celebració entre persones no convivents ara per ara no estan recomanades i de manera responsable s’han d’evitar; per tant, hem de viure un Sant Antoni al més pur estil de vida del sant anacoreta. De recolliment, de poc contacte i amb molt de seny.

Açò no vol dir que hàgim de renunciar a la gastronomia d’aquesta celebració, però sí que n’hem de gaudir de manera familiar, en nuclis de persones que conviuen, i evitar trobades entre famílies i amics. Sols d’aquesta manera serem capaços d’aturar un virus que torna a mostrar la seva virulència i que està saturant, a poc a poc, potser massa ràpid, el nostre sistema sanitari.

A tots ens hauria agradat anar al mercat artesanal de Ciutadella o de Maó, a comprar els dàtils i taronges a la plaça de l’Hospital de Ciutadella. Anar a veure la processó dels Tres Tocs, que commemora l’entrada d’Alfons III i la reincorporació de l’illa a la cultura europea i catalana. A tots ens hauria agradat, especialment als de la part de Llevant i el centre de l’illa, quedar amb els amics i fer les torrades de sobrassades i botifarrons als fester de la nit anterior a la Diada de Menorca. A tots ens hauria agradat anar a compartir dinars entre famílies per celebrar les onomàstiques de Tonis i Tònies, ja que gairebé a cada casa de l’illa n’hi ha.

Era dia de dinar de be al forn amb patates o cuixa d’anyell farcida del barret de sant Antoni. Era dia de tortades d’ametlla i de pastissets plens de confitura. Era dia de trobades al voltant d’una taula plena i de sobretaula llarga. Era el dia de brindar per un nou any de retrobada. Però desgraciadament, no estam per aquestes coses, que hauran d’esperar a temps millors.

Aquest serà un Sant Antoni d’estar a casa, de ser responsables amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. Seran uns dies d’enyorança per a molts i de ganes de sortir per a altres, però hem de ser conscients de com estan les coses i que no ens la podem jugar més, perquè, si no, tot se’n pot anar en orris, i de manera especial la propera temporada, la recuperació econòmica, molt necessària per a tots. Per tant, hem de fer aquest darrer esforç i apostar per un petit autoconfinament de 15 dies, d’intentar no fer vida social, d’anar de la feina a casa i de casa a la feina. Sortir al carrer per a les coses indispensables i amb molt molt de seny.

Sabem que tots hi estam exposats, que tots ens podem contagiar per moltes precaucions que prenguem si els altres no les han preses.

Estam davant un nou any difícil, letal per a molts de sectors, que veuen com els seus negocis s’enfonsen, quan les administracions no fan tant com el que van prometre o haurien de fer, o moltes vegades no poden fer.

Si volem sortir d’aquesta situació hem de fer una crida a tots, a ser responsables i actuar amb més responsabilitat i seny que mai. Només d’aquesta manera aturarem els contagis, aturarem la pandèmia i podrem tornar a ser el que érem abans d’aquest malson, que està durant massa i que d’una manera o una altra ens està ferint i nafrant a tots. Bon Sant Antoni.