“Els focs no s’apaguen amb benzina”: per què la manifestació contra la massificació arriba en un moment clau a Mallorca

PalmaLa convocatòria amb el lema ‘Mallorca al límit’, prevista per a aquest diumenge, 26 de juliol, no arriba després d’un episodi puntual. És el resultat d’un any marcat per una escalada de les mobilitzacions contra el model turístic i, les darreres setmanes, per una tensió creixent entre els moviments ciutadans i les institucions.

Els convocants esperen que sigui la tercera gran manifestació contra la massificació turística en poc més d’un any, després de les multitudinàries mobilitzacions de l’estiu passat i d’aquest juny en defensa de la protecció del Trenc. Aquesta vegada, però, la protesta arriba carregada d’un significat que va més enllà del debat sobre el turisme. En pocs dies s’han acumulat diversos episodis que han alimentat, entre bona part dels col·lectius convocants, la sensació que les administracions han optat per respondre a les protestes amb més control que no amb canvis polítics.

Del manual d’acció directa a les detencions

Els primers senyals varen arribar amb la publicació del manual d’acció directa de la plataforma Menys Turisme, Més Vida. El document, titulat Fes-ho tu també! Manual d’acció contra la turistificació, defensava l’acció directa no violenta contra habitatges de lloguer vacacional, immobiliàries i altres negocis vinculats al turisme. Entre les accions proposades hi havia pintar façanes, bloquejar amb cola o silicona els panys dels pisos anunciats a Airbnb i penjar-hi cartells de la manifestació. També recomanava estudiar les càmeres de seguretat i les vies de fugida, actuar amb roba fosca i tapar-se la cara i els elements identificatius.

La publicació va provocar una intensa polèmica. El GOB i Terraferida, dues de les entitats impulsores de la manifestació, se’n varen desmarcar i varen defensar una mobilització “pacífica i a cara descoberta”. El Govern, la Delegació del govern espanyol, les patronals i els sindicats també varen rebutjar el manual, que el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, va qualificar de “manual d’instruccions de kale borroka turística”.

Enmig del debat, el delegat del govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez, va advertir que els cossos i forces de seguretat investigarien i perseguirien qualsevol “atac” contra negocis vinculats al turisme. Pocs dies després, la Guàrdia Civil va detenir dues joves activistes acusades de presumptes delictes de danys continuats, danys contra el patrimoni històric i pertinença a grup criminal.

La investigació es remunta, però, al 31 de maig, més d’un mes abans de la publicació del manual. Aquella nit varen aparèixer pintades antiturístiques en cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí, entre les quals el missatge 'Fora guiris'. Segons la Guàrdia Civil, també es varen rompre vidres amb un martell i es varen inutilitzar panys amb cola. Una de les pintades es va fer sobre un immoble protegit com a Bé d’Interès Cultural, fet que explica que la investigació inclogui un presumpte delicte contra el patrimoni històric.

Tot i que les pintades es varen fer més d’un mes abans de publicar-se el manual, l’atestat sosté que el patró d’actuació coincideix amb les seves indicacions, una vinculació que la plataforma rebutja per la mateixa cronologia dels fets. Les dues joves varen ser arrestades als seus domicilis i emmanillades fins que passaren a disposició judicial. Després d’acollir-se al dret de no declarar davant la Guàrdia Civil, varen quedar en llibertat provisional mentre la investigació continua oberta.

El debat sobre l’actuació policial

Les detencions varen marcar un abans i un després en la discussió pública. Fins aleshores, el debat havia girat principalment entorn de si el manual havia traspassat una línia vermella i de si les pintades podien considerar-se una forma legítima de protesta. A partir de l’arrest de les dues joves, però, el focus es va desplaçar cap a la proporcionalitat de la resposta policial.

L’operatiu desplegat per la Guàrdia Civil, els escorcolls, l’ús de grillons, els seguiments personals i el contingut de l’atestat varen fer que entitats socials, juristes, representants polítics i organitzacions de defensa dels drets civils expressassin preocupació davant un possible intent de criminalitzar el conjunt del moviment contra la turistificació.

L’atestat, de més de 116 pàgines, no es limita a reconstruir els fets investigats. També descriu l’entorn militant de les joves i les seves presumptes relacions amb Arran Mallorca i amb la plataforma Menys Turisme, Més Vida. A més, incorpora vigilàncies, seguiments, rastrejos de les xarxes socials i una anàlisi de les relacions entre les investigades.

Entre els elements que més controvèrsia han generat hi ha una pancarta que una de les joves tenia penjada al seu domicili amb el lema 'SOS Residents. STOP Overtourism'. L’atestat afirma que la presència de la pancarta “confirma, sense cap dubte, l’activitat delictiva d’aquesta persona”.

La manera d’actuar de la Guàrdia Civil va desplaçar així el focus dels desperfectes cap a la desproporció de l’operatiu. Aquesta és també la valoració de l’advocat de les detingudes, Josep de Luis, que assenyala l’anomalia de l’atestat i considera que el cos no acostuma a elaborar aquesta mena d’informes, més propis, segons diu, del servei d’Intel·ligència de la Policia Nacional.

“Em va grinyolar molt l’atestat, perquè els informes solen estar ben fets, es limiten a documentar els fets i no entren en valoracions ni estableixen relacions de cap mena”, explica. Quan se li demana per la filtració de l’atestat, que en pocs minuts ja tenien gairebé tots els mitjans, es limita a respondre: “Qui ha gestionat tot això no era aquí a l’època de José Ramón Bauzá, perquè sabria que els focs no s’apaguen amb benzina”.

El cap de la Guàrdia Civil a les Balears, Alejandro Hernández, nega qualsevol desproporció i defensa tant les detencions com l’ús de grillons. També recalca que no es tractava només de pintades, sinó que es varen rompre vidres amb un martell i es varen inutilitzar panys amb cola.

Per què Mallorca ha arribat al límit

Els organitzadors insisteixen que la manifestació no s’ha convocat arran de les detencions. El lema ‘Mallorca al límit’ recull una crítica més àmplia al model turístic i als seus efectes sobre el territori, l’habitatge, els recursos naturals, les infraestructures i les condicions laborals.

Entre les mesures reclamades hi ha frenar la urbanització del sòl rústic, revisar els plans territorials, desclassificar sòls urbanitzables i prohibir-hi la construcció de xalets nous. Els convocants també exigeixen una moratòria de places turístiques noves, la prohibició del lloguer vacacional, més inspeccions contra l’oferta il·legal i una protecció més gran dels espais agraris, forestals i naturals.

La plataforma demana igualment paralitzar les noves carreteres previstes, redactar un pla integral de mobilitat, congelar els lloguers, declarar Mallorca zona tensionada i ampliar el parc públic d’habitatge. També vincula el model turístic amb la precarietat laboral, la sobreexplotació dels aqüífers, el col·lapse de les infraestructures, l’augment del consum energètic, la crisi climàtica i l’elevada producció de residus.

Quan els manifestants surtin aquest diumenge al carrer, ho faran moguts per motivacions diverses. Hi haurà qui hi participarà per reclamar un canvi de model turístic i qui ho farà perquè considera que Mallorca ha superat els seus límits territorials, ambientals i socials. Però també hi haurà participants que entendran la mobilització com una resposta al clima generat aquestes darreres setmanes al voltant de les detencions de Santa Maria i del tractament rebut pels moviments socials.

Aquest és probablement el principal canvi respecte de les convocatòries anteriors. La manifestació ja no interpel·la només el debat sobre el turisme. Arriba marcada també per una altra discussió: fins on poden arribar les institucions en la resposta a la protesta social i quin equilibri s’ha de mantenir entre la persecució de possibles delictes i la preservació dels drets de manifestació, associació i dissidència política.