Què ha fet Prohens amb la massificació? Incompliments i deures pendents

PalmaJa fa més de dos anys que el Govern va prometre mesures “valentes” contra la saturació, però l’aplicació dels compromisos de la presidenta Marga Prohens ha estat desigual. L’Executiu ha desplegat mesures per regular el lloguer turístic, però les iniciatives fiscals per a la contenció anunciades aquesta legislatura –com l’Impost de Turisme Sostenible, el cànon de l’aiguai dels cotxes de lloguer– no s’han materialitzat. La contenció que defensa l’Executiu no es reflecteix, de moment, a les xifres d’arribades: el 2025 es va batre un nou rècord amb més de 19 milions de turistes a les Illes. “Entenem el malestar”, va dir el vicepresident primer, Antoni Costa, sobre la manifestació de diumenge contra la saturació: “Se’ns pot dir que les mesures són insuficients (...), però n’hem pres”. Quines promeses de l’Executiu s’han aplicat, quines han quedat a mitges i quines no s’han complit?

El no increment de l’ecotaxa

Un dels principals anuncis per frenar la saturació turística que el Govern va proposar al març del 2025 va ser un increment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) en temporada alta. Malgrat que Vox s’hi oposava, l’esquerra li va allargar la mà per tirar-ho endavant. Però menys d’un any després, l’Executiu es va desdir de la pròpia proposta. El vicepresident primer va argumentar que, com que l’índex de pressió humana en els mesos d’estiu havia quedat per davall de l’1% –encara que va créixer a l’hivern–, la mesura ja no era “necessària”.

Cotxes de lloguer, sense impost

El Govern també va plantejar gravar els cotxes de lloguer i els inscrits fora de les Balears amb entre 30 i 80 euros en funció de les seves emissions. La recaptació s’havia de destinar a fomentar el transport públic i descongestionar les carreteres. Finalment, l’Executiu es va fer enrere i l’impost no va entrar en vigor.

No augment del cànon d’aigua

Prohens també va anunciar, durant el debat de política general del 2024, una pujada del cànon de l’aigua (cànon de sanejament). La reforma, enfocada en els grans consumidors i usuaris amb un consum excessiu, s’aprovaria mitjançant un decret llei abans de la primavera del 2025, però aquest canvi normatiu no s’ha arribat a fer.

El monitoratge de platges

Un dels darrers anuncis del Govern per frenar la massificació va tenir lloc a Fitur el mes de gener passat. Prohens va assegurar que aquest estiu posaria en marxa una aplicació per monitorar l’ocupació de les platges. L’operació, consistent a col·locar sensors en un centenar d’indrets, tot just es va posar en marxa aquest divendres. En un comunicat, la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació va explicar que l’aplicació està en format beta i amb proves internes.

En el marc del Bessó Digital, una infraestructura de recollida de dades que es va anunciar al març, el Govern també va parlar d’establir sistemes d’aparcaments intel·ligents, que tampoc s’han instal·lat aquest estiu, encara que fonts del Govern expliquen que el projecte pilot es va completar i ja hi ha sensors als aparcaments del Trenc i de l’Amarador.

Per la seva banda, el Consell de Mallorca també va anunciar el monitoratge de la mobilitat de les carreteres, però de moment no s’ha posat en marxa. Consultat per l’ARABalears, el departament insular de Carreteres no ha donat informació sobre quan es preveu que comenci. El que sí que ha arrencat és un pla pilot perquè els residents amb carnet del TIB puguin reservar plaça en diversos autobusos en direcció a la serra de Tramuntana, una mesura que vol reduir les escenes de col·lapse del transport públic que afecta els residents de la zona.

Limitació d’entrada de vehicles

El Parlament va aprovar la limitació de l’entrada de vehicles a Eivissa l’octubre del 2024. Cinc mesos després, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, va anunciar que presentaria una proposició de llei per regular l’entrada de vehicles a Mallorca. Després d’un llarg estira-i-arronsa amb Vox –que s’hi oposava–, finalment el PP va necessitar el suport de l’esquerra per tirar endavant la iniciativa, que ara es tramita al Parlament, amb el dubte de si s’aprovarà abans que acabi la legislatura (el PP assegura que sí). A Menorca tampoc s’ha aplicat la limitació: el Consell ha dit que no es podrà dur a terme fins a la temporada del 2027.

El Pacte per la sostenibilitat

La presidenta va presentar el Pacte per la sostenibilitat per obrir un procés de diàleg amb institucions, agents econòmics i socials i, finalment, fer propostes concretes de contenció turística. Tanmateix, des del començament nombroses entitats de la societat civil i els partits d’esquerres varen expressar descontentament amb el seu funcionament –consideraven, entre altres qüestions, que la representació d’actors a les reunions no era paritària–, fins al punt que varen acabar desistint de participar-hi. El document final del Pacte va oferir un diagnòstic general sobre la massificació, però no en va aportar dades concretes. En el mateix sentit, moltes de les propostes que s’hi varen debatre no s’han traduït en mesures efectives. El portaveu del Fòrum de la Societat Civil, Jaume Garau, és crític amb els resultats. “Vàrem dir que no hi jugaríem, perquè es prenien acords fora del Pacte, i la taula no era paritària, mentre que el document final i les propostes ja s’havien plantejat en anys anteriors”, diu. “Es varen inventar el concepte de ‘contenció’ per no parlar de decreixement”, continua: “El grau d’incompliment del Govern és tan profund que ens trobam en una situació d’emergència mai vista”.

De reducció a ‘contenció’

El Govern rebutja el decreixement. Encara que critica l’anterior Executiu de Francina Armengol per haver atorgat “115.000 places turístiques noves” –en paraules de Costa dijous passat–, no les ha reduït. La normativa sobre places turístiques ha passat d’una moratòria i un sistema d’intercanvi de dues places per una (2x1) fixat en la Llei 3/2022 a un model basat en l’intercanvi d’una per una (1x1). Si inicialment, per a moltes altes noves o ampliacions, la normativa establia que calia aportar el doble de places de les que es pretenia comercialitzar, el nou marc estableix que per cada plaça activada nova se n’ha de donar una de baixa definitiva, per garantir un creixement zero de l’oferta. De fet, en l’exposició de motius, el Decret llei 4/2025 es presenta com una solució per la “supressió ex lege” (automàtica) de places que havia previst la normativa del 2022 per al 2026. A través d’aquesta norma també es creen dues borses temporals de places que es nodreixen de les baixes que es produeixen, sense augmentar-ne el sostre global, mentre els consells insulars determinen la capacitat de càrrega de cada illa. “Han aixecat la moratòria de places, han llevat l’intercanvi de 2x1, que provocava un decreixement progressiu, i ara és de l’1x1 i, a més, han creat una borsa de places nova que inclou el lloguer turístic”, critica l’exconseller de Turisme i portaveu del PSIB al Parlament, Iago Negueruela.

Lluita contra el lloguer il·legal

Prohens va reforçar les eines dels consells insulars per lluitar contra el lloguer turístic il·legal amb la Llei contra l’oferta il·legal, que endureix significativament les sancions als infractors. El Consell de Mallorca ha reforçat la inspecció i reivindica avenços, com la retirada de prop de 8.000 anuncis d’Airbnb. Eivissa ha estat capdavantera en aquesta batalla i ha imposat multes importants a habitatges sense llicència. Menorca, per la seva banda, també ha posat més inspectors per fer front a l’oferta turística irregular. Tot i això, aquestes passes no han donat una solució definitiva al problema. Una inspectora del Consell de Mallorca va explicar a l’ARA Balears que, segons la seva opinió sobre el terreny, erradicar el lloguer turístic il·legal és “impossible”, perquè els propietaris esquiven els controls i és molt difícil reunir-ne proves suficients.

El turisme d’excessos

El Govern va canviar el nom del decret d’excessos pel de ‘turisme responsable’ en el Decret llei 2/2024. Aquest text va modificar la zonificació de l’anterior decret: va reduir la superfície de la de Calvià i va modificar els límits territorials de la de Llucmajor, mentre que les de Palma i Sant Antoni de Portmany varen quedar igual. Aquesta delimitació serveix per regular i aplicar restriccions al turisme de gatera en zones madures.

Limitació de creuers

El Govern ha mantingut el pacte que l’Executiu d’Armengol va signar el 2021 amb les navilieres i l’ha renegociat amb una reducció del límit mitjà de passatgers. L’acord estableix que només poden coincidir tres creuers al dia al port de Palma, i només un d’aquests tres pot ser un megacreuer –de més de 5.000 passatgers. A més, s’ha fixat una mitjana diària màxima de creueristes en temporada alta de 7.500 passatgers al còmput setmanal, mentre que abans eren 8.500.

El lloguer turístic a plurifamiliars

Encara que no elimina les places ja habilitades legalment, el Decret llei 4/2025 sí que prohibeix la creació de places turístiques noves en edificis plurifamiliars a totes les Illes, amb l’objectiu de protegir l’ús residencial de l’habitatge. Aquesta prohibició suposa un canvi de rumb respecte de la normativa anterior. La Llei 6/2017 va obrir la porta a la comercialització turística en edificis plurifamiliars per primera vegada i, ara, es torna a tancar aquesta opció per a altes noves.