Els grans propietaris hauran d'oferir lloguer social abans de desnonar

El decret de mesures urgents en habitatge preveu que el Govern tingui prioritat per comprar pisos d'on se n'hagi expulsat algú

Els grans propietaris, com ara bancs i fons d'inversió, estaran obligats a oferir lloguer social als llogaters abans d'intentar desnonar-los. Aquesta és una de les 25 mesures extraordinàries que ha presentat el Govern aquest dilluns per intentar pal·liar l'emergència de l'habitatge que seran aprovades "en un temps breu" mitjançant un decret llei, segons ha afirmat el conseller d'Habitatge, Marc Pons. Entre les iniciatives també es preveu que l'Executiu tingui prioritat per comprar pisos d'on se n'hagi fet fora algú per execució hipotecaria o per dació en pagament, o sigui, el sistema que fa servir el deutor d'una hipoteca, quan no pot assumir-ne les quotes, per alliberar-se del deute lliurant el pis. 

Entre la bateria de mesures n'hi ha més que fan referència als grans tenidors o propietaris. L'Executiu, per exemple, tindrà preferència a l'hora de comprar edificis que tinguin habitatges llogats quan es vulguin vendre a un sol comprador. I si fins ara els grans tenidors eren sancionats si no comunicaven el llistat de tots els pisos buits que tenien, però a partir d'ara seran multats per cada habitatge buit que no hagin declarat a l'Administració.

Per tal d'incrementar el parc públic d'habitatge, el Govern, a més de tenir prioritat a l'hora de comprar habitatges de protecció oficial (HPO) com feia fins ara, també la tindrà per adquirir el sòl reservat a aquests pisos. El conseller també ha anunciat que es crearà una mesa interinstitucional de vulnerabilitat per atendre els casos urgents de desnonament i per millorar la coordinació entre les institucions. 

El Govern cedirà sòl a promotors durant 75 anys perquè hi facin pisos, però en decidirà el preu final

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assistit la roda de premsa per presentar les mesures, i juntament amb Marc Pons ha explicat que per guanyar agilitat administrativa les llicències d'obra per fer habitatges socials s'aprovaran al Consell de Govern. També es farà el mateix amb els instruments de gestió de sòl públic. D'altra banda, els ajuntaments i els consells insulars hauran de comunicar a l'Executiu el llistat del sòl públic disponible que es pugui fer servir per construir pisos protegits.

El Govern disposa enguany de 40 milions d'euros per fer habitatge públic. El 2020 hi haurà 505 habitatges de protecció públics en construcció, 71 en procés de licitació i 9 pràcticament acabats. En total, 585 HPO: 396 a Mallorca (15 promocions), 103 a Menorca (7 promocions) i 86 a Eivissa (3 promocions). Per potenciar encara més la construcció d'aquests pisos, el decret permetrà que qualsevol edificació en sòl urbà que tingui la llicència caducada i inadequada respecte del plantejament en vigor es podrà acabar per fer més HPO. La superfície construïda que no s'adequa al plantejament actual se cedirà a l'Administració. A més a més, el conseller ha indicat que no es faran habitatges protegits de menys de 60 metres quadrats. 

Agilitat en les llicències d'obres

Per guanyar agilitat administrativa, els col·legis professionals d'arquitectes i aparelladors de les Balears podran fer els informes que exigeixen els ajuntaments per aprovar les llicències d'obra i de reforma. Ara el temps d'espera per l'aprovació de les llicències és de 18 mesos, tot i que la llei estableix un límit de tres mesos. Els consistoris podran signar convenis perquè els col·legis facin aquesta feina, encara que els municipis són els que aprovaran definitivament la concessió de llicències d'obra. Daniel Tur, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, ha assegurat que aquesta col·laboració publicoprivada és "positiva" perquè agilitzarà el procés. De moment, però, no han calculat quant es podrà reduir el temps d'espera. El decret preveu quins són els supòsits en què no és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics.

Cedir sòl públic als promotors

Com ja va informar aquest diumenge l'ARA Balears, el Govern ha reiterat la seva intenció per cedir sòl públic a promotors durant, com a màxim, 75 anys perquè hi facin pisos. Se cedirà als promotors privats mitjançant concursos, en els quals constaran les condicions, com el termini màxim de cessió –de 75 anys– i el preu final dels habitatges. Seran els empresaris privats els que construiran i gestionaran immobles els habitatges que hi facin, mentre duri el termini establert. Els podran llogar en cessió d'ús, amb pagaments mensuals, com és habitual, o amb un sol pagament vàlid per tot el termini, com si fos una compra amb data de caducitat.

Una vegada hagi passat el termini establert, el sòl i els immobles que s'hi hagin construït tornaran a ser completament propietat i responsabilitat del Govern. Aquest sistema permet posar al mercat habitatges en modalitats que fins ara no eren gens habituals a les Balears, com aquesta venda durant un termini determinat, que més aviat és un lloguer a llarg termini que es pagaria tot de cop.

A més, el Govern va anunciar el 12 de febrer la creació d'una unitat d'anàlisi del mercat immobiliari, el Monitor Balear de l'Habitatge (Mobha), que pretén disposar d'aquí a un any de dades detallades sobre els preus de l'habitatge a les Illes, tant de lloguer com de compravenda. Pons ha apuntat que la informació serà "pública" i permanentment "actualitzada", per oferir una radiografia del mercat de l'habitatge balear.

Totes aquestes mesures extraordinàries previstes als Acords de Bellver arriben just després que l'ARA Balears hagi fet públic que les Balears són la comunitat d'Espanya amb més risc de patir bombolla immobiliària, segons un estudi de la consultoria i taxadora Gloval Analytics. I poc després també que el Govern anunciàs la creació del Monitor Balear de l'Habitatge, de la mà de la fundació Impulsa, que ha de fer una radiografia detallada del sector.

Com les administracions cerquen solucionar la crisi de l’habitatge

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF