El Govern cedirà sòl a promotors durant 75 anys perquè hi facin pisos, però en decidirà el preu final

Els empresaris podran llogar-los o vendre'ls -en cessió d'ús- només durant el termini màxim establert, després del qual tornaran a ser públics

Entre les promeses incloses als Acords de Bellver, el document fundacional del Govern del Pacte, n'hi havia dotze per fer front a la manca d'habitatge a preus assequibles que hi ha a les Balears, i la primera era aprovar una normativa "amb mesures extraordinàries". A més, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, es va comprometre a duplicar el nombre d'habitatges públics amb vista al 2023 i arribar als 3.600. Aquesta setmana es preveu que es comencin a difondre algunes d'aquestes mesures, incloent-hi la de fer els canvis legislatius necessaris perquè el Govern pugui cedir sòl públic a promotors durant com a màxim 75 anys perquè hi facin pisos, segons ha avançat aquest diumenge l' Última Hora i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Fonts amb accés al document també han precisat a aquest diari que la cessió es farà de manera que l'Executiu decidirà el preu final dels habitatges.

Aquestes mesures extraordinàries previstes als Acords de Bellver arriben just després que l'ARA Balears hagi fet públic que les Balears són la comunitat d'Espanya amb més risc de patir bombolla immobiliària, segons un estudi de la consultoria i taxadora Gloval Analytics. I poc després també que el Govern anunciàs la creació del Monitor Balear de l'Habitatge, de la mà de la fundació Impulsa, que ha de fer una radiografia detallada del sector. Es preveu que el conseller Pons avanci aquest dilluns més mesures de la bateria que té prevista, durant una reunió de la Mesa de l'Habitatge.

Un estudi situa les Balears com la comunitat amb més risc de bombolla immobiliària

El sòl públic per fer-hi habitatges se cedirà als promotors privats mitjançant concursos, en els quals constaran les condicions, com el termini màxim de cessió -de 75 anys- i el preu final dels habitatges. Les empreses que competeixin per aconseguir els terrenys podran tenir més punts, per exemple, si redueixen el preu de lloguer final i el període de cessió respecte dels màxims fixats per l'Executiu. Seran els empresaris privats els que construiran i gestionaran immobles els habitatges que hi facin, mentre duri el termini establert. Els podran llogar en cessió d'ús, amb pagaments mensuals, com és habitual, o amb un sol pagament vàlid per tot el termini, com si fos una compra amb data de caducitat.

Una vegada hagi passat el termini establert, el sòl i els immobles que s'hi hagin construït tornaran a ser completament propietat i responsabilitat del Govern. Aquest sistema permet posar al mercat habitatges en modalitats que fins ara no eren gens habituals a les Balears, com aquesta venda durant un termini determinat, que més aviat és un lloguer a llarg termini que es pagaria tot de cop.

El Govern pretén, introduint un gran nombre d'habitatges que no tinguin el preu inflat per l'encariment del sòl, influir el mercat perquè baixin els preus generals de l'habitatge. A més, aquest sistema evita a l'Executiu haver de destinar fons públics a la construcció dels immobles, perquè se n'encarregaran els promotors. De moment, però, encara no s'han fet públics els detalls d'aquesta mesura. No se sap, per exemple, qui podrà accedir a aquests habitatges, si ho podrà fer qualsevol, si haurà de tenir un màxim d'ingressos o si haurà d'acreditar, per exemple, que és resident a les Balears. Tampoc s'han concretat encara quines mesures es prendran per evitar que hi hagi inversors que puguin especular amb aquests habitatges.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF