Economia 16/11/2019

Com les administracions cerquen solucionar la crisi de l’habitatge

Les mesures per pal·liar la situació de milers de persones que no poden accedir a un habitatge abasten diferents nivells, des de l’Estat fins al Govern balear i els ajuntaments

Kike Oñate / Natàlia Vila
4 min
Com les administracions cerquen solucionar la crisi de l’habitatge

Palma/ BarcelonaLes mesures per pal·liar la situació de milers de persones que no poden accedir a un habitatge abasten diferents nivells, des de l’Estat fins al Govern balear i els ajuntaments. A les Illes, un dels objectius del Pacte és donar continuïtat a les polítiques que va posar en marxa el 2015. Els pressupostos per al 2020 dediquen 103,7 milions d’euros exclusivament a l’habitatge, i preveuen més subvencions per als més vulnerables i la promesa d’arribar a tenir 3.600 pisos socials al final de la legislatura. Els ajuntaments també cerquen sòl vacant per facilitar la construcció d’habitatge assequible. Des del sector privat, la patronal de promotors immobiliaris considera que la normativa vigent per edificar és massa complexa i que cal accelerar la licitació d’obra.

Com les administracions cerquen solucionar la crisi de l’habitatge

GOVERN

Què han fet?

-L’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) gestionarà un pressupost de 79 milions el 2020, xifra que suposa un 65,7% més en relació amb l’any 2012.

- L’Executiu presidit per Francina Armengol assegura que l’any vinent hi haurà en construcció 585 habitatges de protecció oficial i es licitiran 71 obres més.

- La Conselleria d’Habitatge dedicarà el 2020 10,4 milions a ajudes al lloguer i a persones en situació de desallotjament i d’emergència residencial.

- Quan va arribar el Govern del Pacte el 2015 hi va haver 1,4 milions d’ajudes al lloguer i 785 beneficiaris; ara en són 2.700.

- L’objectiu del Govern és duplicar l’actual parc d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i passar de 1.800 a 3.600.

- Llucmajor i Santa Maria seran els dos primers pobles de les Illes que tindran cooperatives d’habitatge, però encara fa falta l’adjudicació definitiva del projecte per part de l’Ibavi.

- El 2018 s’aprovà la primera Llei d’habitatge de les Balears, que obliga els grans tenidors de pisos a cedir els habitatges que estiguin buits injustificadament durant set anys per al lloguer, a canvi d’una compensació. Fins ara uns 1.100 pisos buits han estat registrats.

Què no han fet?

- Entre el 2015 i el 2019 no es va construir cap habitatge públic i just se’n varen comprar i reformar 18 a les Illes Balears, malgrat que se’n varen acabar 14 a Formentera i se’n varen començar a fer 62 a Menorca i 9 a Palma.

- Els tràmits per licitar i construir nova obra són molt complexos i dificulten la creació de nous habitatges, segons la patronal de promotors immobiliaris, Proinba.

- El Govern no ha arribat a un acord amb el Ministeri de Defensa per edificar 831 habitatges socials a l’antic quarter de Son_Busquets, que Madrid vol vendre.

- La Conselleria no disposa de dades sobre el preu de l’habitatge i la darrera actualització a la pàgina web és del 28 de juny de 2013.

- La Conselleria de Mobilitat i Habitatge encara no ha pagat les ajudes per al lloguer del 2018, segons ha denunciat l’Associació de Consumidors i Usuaris de les Balears.

Com les administracions cerquen solucionar la crisi de l’habitatge

ESTAT

Què han fet?

- El govern de Mariano Rajoy va canviar la Llei d’Arrendaments Urbans, la LAU, per reduir de cinc anys a només tres la durada mínima dels contractes de lloguer.

- El govern de Pedro Sánchez va tornar a ampliar el termini mínim dels contractes fins als cinc anys, o set si el propietari és una empresa o societat.

- El PSOE també va ampliar d’un a tres anys la pròrroga tàcita dels contractes i va fixar per llei que els desnonaments havien de fer constar el dia i l’hora (per evitar els desnonaments amb data oberta).

- El Pla d’Habitatge Estatal (que s’actualitza cada tres anys) preveu una inversió total de 1.443 milions d’euros per al període 2018-2021. La quantitat supera el pla anterior (2013-2016) de 888 milions, però és molt inferior a la dotació de 2009-2012, que va ser de 10.188 milions.

Què no han fet?

- El darrer decret de Sánchez en matèria d’habitatge no limita el preu del lloguer ni impulsa beneficis fiscals per als propietaris que lloguin a un cost raonable.

- Incompliment de la llei contra els desnonaments amb data oberta.

- La dotació del Pla Estatal d’Habitatge continua molt per sota que abans de la crisi.

AJUNTAMENTS

Què han fet?

- La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) preveu millorar la coordinació entre municipis per analitzar i gestionar la cessió de solars per fer habitatge social. També s’impartirà formació en la matèria a tècnics municipals i regidors.

- Durant la legislatura passada diversos ajuntaments com els de Sant Lluís, es Mercadal i es Castell, a Menorca; i Vila, a Eivissa, varen signar convenis amb l’Ibavi per cedir sòl on es puguin construir habitatges socials.

- L’Ajuntament de Palma va prohibir l’abril de 2018 el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars de tota la ciutat per prioritzar-hi l’accés dels residents.

- Cort també ha aprovat aquest 29 d’octubre un projecte arquitectònic perquè l’Ibavi pugui tramitar la llicència d’obres de 43 nous habitatges de lloguer social a la Soledat.

- El Consistori palmesà ha anunciat que destinarà 1,4 milions d’euros a rehabilitar els habitatges públics del Tirador i del carrer Aragó, que milloraran 73 cases.

- L’Oficina Antidesnonaments de Palma ha aturat més de 1.500 desallotjaments entre el 2015 i el 2019.

- L’Ajuntament de Calvià va signar el 10 d’abril un conveni amb l’Ibavi per construir 48 habitatges públics a Magaluf. El govern municipal també ofereix ajudes per pagar fins al 40% del lloguer. A més, és el segon any que es donaran subvencions per facilitar que els joves s’independitzin.

Què no han fet?

- La FELIB no va prendre cap mesura durant la legislatura anterior per millorar, dins les possibilitats que ofereix la federació, el problema de l’habitatge.

- Un estudi de la Universitat de les Illes Balears encarregat per l’Ajuntament de Pollença va confirmar el 2018 que la pressió turística ha encarit sobre manera el lloguer del municipi. Malgrat que es destinen subvencions per pagar el lloguer, no s’ha impulsat cap iniciativa especial per solucionar una problemàtica que afecta especialment aquest municipi mallorquí.

- L’Ajuntament de Felanitx planteja un canvi normatiu per permetre la reconversió de cases senyorials en hotels, malgrat que molts residents no poden pagar el lloguer

stats