Societat 08/07/2024

De 'nèbera' a 'ull blec': els anglicismes que han marcat el català a Menorca

Els tres períodes de dominació britànica a l'illa balear ha deixat mots anglesos adaptats a la llengua pròpia

6 min
Edifici de Maó

PalmaAra ja no feim una pausa, sinó un break; no tenim socis, sinó partners; no organitzam una pluja d’idees, sinó un braimstorming; una empresa emergent és una start-up; i un repartidor, un rider... Comença a ser una mica pesat tot això i, sobretot, innecessari, perquè disposam de les paraules equivalents en català, que tothom entén. Però no és cap novetat. Fa segles que els anglicismes s’han colat en el nostre vocabulari, sobretot a Menorca.

No debades, Menorca va viure tres períodes de dominació britànica: del 1713 al 1756, del 1763 al 1782 i del 1798 al 1802. Els menorquins els deien als soldats i mariners britànics ‘jan’, de ‘John’, Joan, un nom corrent entre ells –i entre nosaltres. L’expressió ha arribat fins als nostres dies: es diu ‘posar-se vermell com un jan’, que ja se sap que els anglesos tendeixen a enrogir sota el sol mediterrani. A més, del 1825 al 1845, el port de Maó va ser base de l’armada nord-americana, així que la influència de l’anglès s’hi va veure reforçada amb la presència dels oficials i mariners dels Estats Units.

A diferència del centralisme borbònic a la resta dels territoris de parla catalana, els britànics no varen imposar a Menorca la seva llengua. En canvi, sí que hi va haver escoles angleses, com recull l’escriptor Josep Maria Quintana. I es va produir un bon desgavell amb aquestes escoles, perquè l’Església va recomanar als menorquins que no hi enviassin els fills, no fos que es contagiassin de l’heretgia anglicana. El mític governador Kane va agafar un emprenyament colossal i va amenaçar els clergues amb el desterrament, per al qual bastava que un al·lot denunciàs una possible coacció. L’Església menorquina va admetre que aprendre anglès podia ser útil per als joves. Ara bé, sempre que el mestre fos catòlic.

Cap al 1983, els professors Vicent Ortells i Xavier Campos varen fer una recollida exhaustiva de les paraules que deixaren a Menorca britànics i nord-americans, que és la que hem seguit en aquest reportatge. I en registraren un bon grapat, 112, moltes de les quals s’han anat perdent amb el pas del temps. Una llàstima, perquè això que tindrien ja de guanyat, els menorquins, en aquesta mena d’immersió lingüística de l’anglès fins al coll que vivim als nostres dies.

Algunes d’aquestes paraules ja en desús resulten la mar de curioses. Un ‘bèguer’ era un mendicant (de beggar), i una ‘nèbera’, una veïna (de neighbour). Els investigadors Francesc Riudavets i Patrícia Romero han trobat alguns anglicismes menorquins més, que són vertaderes joies. ‘Xenflis’ era una persona presumida: ve de selfish, egoista, cosa que bé ens podria fer pensar en els selfies dels nostres dies. I un ‘xou’ (show) era una xalada, un goig.

En manifest contrast amb la moralitat oficial –catòlica i anglicana–, almanco un parell d’aquestes paraules i expressions són de caràcter sexual o eròtic. ‘Fer un berguin’ (de bargain, pacte) originàriament era signar un contracte un passatger amb un barquer, però també s’utilitzava en un altre sentit: l’acord entre una prostituta i el seu client. Els ‘uíbels’ són els testicles, terme derivat, probablement de wee ball, ‘petita bolla’.

D’altres pertanyen a l’àmbit de la gastronomia, i no és que la cuina anglesa tingui gaire fama per la seva qualitat, tot s’ha de dir. Romero i Riudavets hi recullen ‘panqüec’ (de pancake) i ‘t’ha sortit un pudi’: és clar que ve de pudding, però, en aquest cas, dels que surten malament. Les ‘prunes de neversó’ són tota una troballa lingüística: el seu nom s’atribueix al mateix Kane, qui, en una visita al mercat de Maó –es veu que era home de costums senzills–, va quedar astorat amb un tipus de prunes que mai no havia vist, “I never saw”. Les ‘pomes d’en Quen’, en canvi, seria el mateix governador (‘Quen’) qui les hauria importades de fora de l’illa.

Una de les paraules d’origen anglès que continuen ben vives a Menorca és ‘boinder’ (de bow window). I no es tracta tan sols d’una paraula, sinó d’un element ben característic de l’arquitectura illenca. Entre les més habituals, ens trobam ‘bord’, safata (de board); ‘fàitim’, baralla o pallissa (de fighting); i ‘xoc’, guix per dibuixar o escriure (de chalk). Una de ben particular és ox, bou en anglès, que es fa servir per guiar les vaques. I ‘quic’ (de quick, ràpid) s’utilitza per donar l’avís, al joc d’amagar-se, que ja pot començar aquell a qui toca a cercar els altres.

Alguns anglicismes menorquins no són exactament paraules, sinó frases fetes. A Menorca, si se t’ha posat un ull morat per un mal cop, li diuen ‘ull blec’ (de black, negre). ‘Estar estrets com a pinxes’ ve de pilchard, sardina. ‘No hi posis els fingles’ (de finger, dit) es fa servir per advertir els nins que no palpin res innecessàriament. I ‘haver-hi quatre jans i un boi’ (de boy, al·lot) vol dir que hi ha poca gent, i procedeix de quan arribava un vaixell petit, amb una tripulació formada només per quatre mariners i un grumet. Tot això, per descomptat que els menorquins ja ho saben. En canvi, a la resta d’illencs ens resulta molt curiós quan anam per allà i ens suggereixen d’anar a ‘fer un trinqui’, és a dir, prendre una copa (de drink, beure).

Però no tan sols a Menorca trobam paraules angleses, sinó que als Estats Units, en contrapartida, es van fer servir paraules del català de Menorca. Va ser a Florida, arran de la immigració de prop d’un miler de menorquins, cap al 1768. El lingüista Philip D. Rasico ha recollit un munt de termes utilitzats pels seus descendents, entre els quals baowa, babau; cuzishaw?, ‘qui és?’ (de ‘què és això’?); spiratum poka arajabaing, ‘espera un moment, ja vinc’; massa llenga la patut, ‘parles massa’; i peos, peus.

El joc de ‘mèrveles’

Per la via de l’esport, l’anglès ha entrat a casa nostra fins a la cuina. Del futbol (foot ball, peu-pilota), ni en parlem: gol, penal, córner, driblatge, xut, orsai, play-off, hat-trick, i així fins a avorrir-nos. Un bon grapat dels anglicismes menorquins venen del joc de ‘mèrveles’ (de marbles, marbre), també heretat dels britànics, i que consisteix a pegar amb una bolla a una altra, fins a aconseguir el nombre més gran de ‘mèrveles’ possible. En aquesta pràctica es fan servir termes com ‘clin’ (de clean, net), quan s’ha de fer net el terreny de joc; ‘estonx’ (de stance, posició), que és el punt de partida del jugador; i ‘estop’, per prohibir que es mogui la bolla. Per cert, que la paraula ‘mèrvel’ es fa servir també a Ciutadella com a sinònim de testicle.

També la tècnica és un terreny abonat per a l’entrada de paraules angleses. El professor de català Xavier Rull assenyala a elnacional.cat que la revolució industrial del segle XIX va fer que a Catalunya i al País Valencià s’encunyassin termes com ‘solfatina’ (de self-acting, que va sol), ‘jènua’ (de la spinning-jenny, una màquina de filar) i ‘felipa’, travessa de la via del tren (de sleeper, mandrós), a saber per què. A Menorca, els oficis han estat en grau més alt on han perviscut els manlleus anglesos, potser per la mítica prosperitat que el domini de Londres va suposar per a l’economia de la llavors colònia. Els fusters menorquins encara als nostres dies fan servir ‘escrèpel’ (gratador); ‘tornescrús’ (tornavís); o ‘sutimbor’ (de setting board, objecte per fixar taules). Riudavets i Romero hi afegeixen ‘ueit’, cola blanca (de white).

El Diccionari català-valencià-balear recull unes quantes paraules procedents de l’anglès. I això vol dir que ja fa temps que s’incorporaren a la nostra llengua, perquè les fitxes recollides per Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll i els seus col·laboradors són d’abans dels anys quaranta del segle passat. N’hi trobam algunes de tan usuals com xec, túnel, tiquet i bluf. I qualcuna de molt particular: yacht, iot, és l’única paraula catalana que el DCVB admet que es pugui escriure amb una ‘y’ inicial.

El boom turístic –un altre anglicisme– va provocar, a les nostres illes i a altres territoris de parla catalana, que aprendre anglès es tornàs indispensable per a totes les feines relacionades amb el sector terciari. Però també per a una altra activitat, la d’aquells joves illencs, coneguts a Mallorca com a ‘picadors’, que feien servir les seves habilitats idiomàtiques com a manera de seduir turistes. La lletra de la cançó Very gut, del menorquí Miquel Mariano, és tota una apoteosi babèlica: “Mai darling inglish pitinglish / menorquin no andersten / and mai jolidai is litel, / it is jot i no pai-pai”. Res. Que no hi ha manera de desfer-se’n, de l’anglès.

'Fango', una paraula catalana de moda a la política de l'Estat

Segurament heu sentit unes quantes vegades, de fa unes setmanes, la paraula fango, referida a l’actualitat política de l’Estat. Aquest és un dels prop de 350 vocables castellans que recull el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) com a procedents del català, alguns tan habituals com cohete, forastero, clavel, muelle, papel, picaporte, reloj, sastre i viaje. Qualcuna d’aquestes resulta molt evident, com capicúa, que comença igual que acaba, de cap i cua. D’altres, no tant: panoli, babau, ve de ‘pa en oli’, una d’aquestes derivacions una mica sorprenents.

El Diccionari de la RAE recull unes poques paraules específiques de les Illes. Per descomptat, sobrasada i ensaimada. També chueta, de la qual el Tresor dels diccionaris històrics recull aquesta cita, a manera d’exemple, de Leandro Moratín: “Ara no els queda –a les Illes Balears– un altre recurs que continuar amb el seu comerç d’oli i taronges, i cremar chuetas”. Certament, com a il·lustrativa, ho és.

Les paraules que el francès ha pres del català sembla que són molt poques. L’escriptor Joan-Lluís Lluís, a El Punt Avui, n’ha detectat les següents: galère, de galera; baraque, de barraca, i abricot, d’albercoc. La més peculiar és godemiché, de godomací, penis artificial, també conegut com a consolador.

A territoris que formaren part de la Corona d’Aragó s’han conservat, també, algunes paraules catalanes. El lingüista Isidor Marí cita, a les parles italianes meridionals, gargiola, de garjola; caravazza, de carabassa, i arruiciari, d’arruixar. A Sardenya, l’arrelament fou molt més fort: a banda del cas de l’Alguer, on s’ha continuat parlant la nostra llengua fins als nostres dies, el diccionari de sard de Max Wagner inclou prop de 4.000 catalanismes, una xifra astronòmica. 

stats