Preus que pugen

Jornada del Ca de Bestiar

Se centrarà en l’ensinistrament i s’hi presentaran diversos exemplars de la raça

Parlam adesiara de les races de bestiar autòcton i tot d’una endevinam que tenim un patrimoni excepcional. Però sovint ens oblidam de joies com les races de cans balears. El ca de bestiar reuneix qualitats excepcionals. Ara, la II Jornada del Ca de Bestiar, Instint i Aprenentatge, organitzada per Semilla, contribuirà a la recuperació de la raça. El tema central és l’ensinistrament d’aquests animals: com anostrar un ca de pastor, des que és un quissó fins que comença l’activitat de pasturatge amb el bestiar. La jornada tindrà una part pràctica en la qual es presentaran diferents animals de la raça, i el formador anirà valorant el comportament tant del ca com del pastor. Després de la jornada pràctica, es tractarà de la revisió dels caràcters o aptituds positives i debilitats, i de com incentivar-les o reduir-les, en un treball de selecció per recuperar la funcionalitat i afavorir la conservació de la raça.

Tomeu Martorell, un home de feina

Es dedicà a la criança del porc negre, entre altres coses, i contribuí a recuperar-lo

Havíem vist l’amo en Tomeu per Son Serra de Marina, fa uns anys, i ens havia sorprès l’energia i l’alegria amb la qual duia la finca i el bestiar als seus 80 anys. Ara, a 90 anys, ens ha deixat. Entre altres activitats, es va dedicar a la criança del porc negre, i contribuí de bon de veres a la recuperació d’aquesta raça autòctona de Mallorca en perill d’esvair-se. El seu fill, en Pep, i la seva neta, na Maria, duen amb molta empenta el restaurant, el Rancho Grande, que s’ha convertit en una referència gastronòmica, per la seva síntesi entre ramaderia i restauració, amb una dedicació important als cavalls. L’amo en Tomeu va ser un dels fundadors de l’Associació de Ramaders de Porc Negre, que va contribuir a salvar la raça i a donar-li una nova projecció.

L’oli d’Eivissa va per amunt

El 2021 se n’elaboraren 57.217 litres, un augment del 158% respecte del 2020

Les dades de producció de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa van desfermades, segons l’informe de l’IQUA. El 2021 se n’elaboraren 57.217 litres, amb quatre trulls molent oliva, superant les xifres d’abans de la pandèmia i amb un creixement d’un 158% en relació amb el 2020. L’oli comercialitzat el 2021 ha estat de 9.517 litres, un 51% més que el comercialitzat el 2020. El valor de la comercialització ha estat de 126.698 €. El mercat balear representa el 99% del consum, tan sols amb 114 litres exportats a l’exterior. El que crida més l’atenció d’aquesta indicació és el nombre d’olivicultors i d’hectàrees d’olivar, que s’enfila per amunt cada dia més. Haver triat el tirany de les coses ben fetes ha estat un encert.

Preus injustificats de l’oli refinat

El producte es paga molt barat a l’olivicultor i es ven car al consumidor

L’evolució dels preus al consum és un tema que sempre ha deixat els agricultors astorats. Ara, amb la guerra d’Ucraïna, tot s’ha desfermat. El que passa amb l’oli d’oliva és sorprenent. L’oli d’oliva refinat es comercialitza a preus que poden superar els 6,5 € i acostar-se als 7 €. En canvi, la campanya es va liquidar al pagès a un preu normal. Què ha passat? Han augmentat els costos de producció? S’ha compensat els pagesos pels sobrecostos? No, el que ha passat és que un oli pagat barat al productor s’ha venut car al consumidor. Qui ha fet el negoci? L’olivicultor segur que no. En àmbits pagesos es comenta que sempre passa igual: en el moment de la collita els preus són baixos, un cop que els pagesos han venut la producció els preus comencen a pujar. El problema augmenta a causa de la concentració de l’oferta en unes poques grans cadenes de grans superfícies. 

El vi de Mallorca que no ho és

Es veuen a les cartes vins amb noms nostrats elaborats fora a preus molt alts

S’està estenent en la restauració la pràctica de posar a les cartes els vins de marca ‘no t’hi fixis’, amb sonors noms nostrats i amb nota d’embotellament a les Balears, però elaborats Déu sap on, a preus estratosfèrics. La setmana passada a un restaurant a la carretera de Sóller tenien a la carta un vi de batalla embotellat a Mallorca, d’importació majorista, a 18 €. En el restaurant, un cop descoberts, es defensaren dient que tothom ho fa, això d’apujar fora manies els vins de Mallorca, i després varen confessar que l’havien pagat a 3,10 €. Si descomptam la botella, l’etiqueta, el tap i el cost d’embotellar i transportar, ens resulta que aquest vi degué ser pagat per l’embotellador bastant per davall d’un euro el litre. I el consumidor en paga 18 €!