La precarietat té rostre de dona: només el 32% dels contractes indefinits estables són femenins

PalmaLes dades del 2025 confirmen que el mercat laboral a les Illes Balears continua castigant les dones pel simple fet de ser-ho. Segons l''Informe Dona 2026' de CCOO de les Balears, només el 31,9% dels contractes indefinits a temps complet i estables foren ocupats per dones, mentre que els homes hi representen el 68,6%. Aquesta situació mostra que, malgrat els avenços econòmics i socials dels darrers anys, la igualtat real encara està lluny. La dada no té en compte els contractes fixos discontinus.

Aquesta desigualtat es manifesta també en la temporalitat. De totes les dones que treballen, gairebé el 24% ho fa a temps parcial, gairebé el doble que els homes (12,5%). La combinació de contractes temporals i jornades parcials repercuteix directament en salaris més baixos, dificultats per ascendir i pitjors condicions laborals. Per contra, els homes concentren la majoria de contractes indefinits a temps complet, la qual cosa consolida una bretxa que es manté al llarg de tota la vida laboral.

Les xifres sobre la població inactiva són igualment reveladores. De les 383.000 persones inactives de l’Arxipèlag, 216.100 són dones, que representen el 56,42% del total. D’aquestes, el 15,5% es dediquen a les tasques de la llar, mentre que entre els homes només ho fa el 3,89%. Aquesta diferència evidencia la persistència d’una cultura patriarcal que situa les dones en una posició laboral molt més desfavorable, amb càrregues domèstiques que limiten la seva participació en el mercat de treball.

Per edats, les bretxes també són significatives. Entre els 25 i 34 anys, la participació femenina és més elevada, però es redueix dràsticament entre els 35 i 44 anys i entre els 45 i 54 anys, coincidint amb els anys en què moltes dones assumeixen la cura de fills i familiars grans. Aquesta doble càrrega impacta no només en la trajectòria laboral, sinó també en l’acumulació de drets socials i pensions futures.

L’educació i la formació, que sovint es consideren igualadores, no eliminen la desigualtat laboral. L’informe mostra que, amb un mateix nivell d’estudis, les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i pateixen taxes d’atur més altes que els homes, especialment en estudis de Secundària. Aquesta bretxa formativa contribueix a perpetuar una situació de desavantatge econòmic al llarg de tota la vida professional.

Pensió sensiblement inferior

La desigualtat es fa més visible amb l’edat i en el moment de la jubilació. L’any 2025, les dones van percebre una pensió mitjana de 1.156 euros al mes, 428 euros menys que els homes, que van cobrar 1.584 euros. A més, menys dones van accedir a la jubilació (63.216) que homes (77.471), i la diferència de pensió per incapacitat permanent va ser de 103 euros mensuals a favor dels homes. Així, la bretxa salarial es tradueix en una desigualtat acumulada que acompanya les dones tota la vida.

Les dades del 2025 també posen de manifest que les dones continuen concentrant-se en sectors amb menys estabilitat i pitjors condicions laborals. Els contractes temporals parcials i els fixos discontinus, habituals en la restauració, el comerç i serveis, continuen sent predominantment femenins. Tot plegat situa les dones en una situació estructuralment més vulnerable, amb menys oportunitats de promoció i més risc de pobresa en el futur.

La història de Maria exemplifica aquesta realitat. Treballadora formada, encadena contractes temporals i parcials, assumeix la doble jornada de la llar i, quan arriba la jubilació, la seva pensió és molt inferior a la del seu company home, tot i haver fet la mateixa feina. Casos com el seu evidencien que la bretxa laboral i salarial no és només una xifra estadística, sinó una realitat que afecta la vida diària de milers de dones.

Experts i sindicats coincideixen que, si no s’apliquen mesures concretes, com polítiques d’equitat salarial, programes de conciliació i incentivació de la contractació femenina, aquestes bretxes continuaran marcant la vida laboral i social de les dones a l’Arxipèlag. Mentrestant, la precarietat i la desigualtat mantenen el seu rostre femení, tot i les promeses d’igualtat i els avenços socioeconòmics que sembla que encara no arriben a la pràctica.