El PP sobre els habitatges protegits de Son Bordoy el 2010: "provocarà saturació i crearà un gueto"

Palma"Saturació", "gueto d'habitatges protegits" i perjudicis greus per als habitants del Molinar. Aquestes són algunes de les expressions que el Partit Popular va fer servir ara fa 16 anys contra el mateix projecte de Son Bordoy que avui tramita com a govern municipal. Era l'any 2010 i a l’empara de la coneguda Llei Carbonero (conseller d'Habitatge del Govern de Francesc Antich) es tramitava una reserva estratègica de sòl a Son Bordoy amb l’objectiu declarat de facilitar habitatge assequible. Sobre el paper, la iniciativa pretenia donar resposta a la dificultat d’accés a l’habitatge a Palma. La societat civil i el Partit Popular criticaren aquesta requalificació de sòl per diversos motius. Els populars varen ser molt durs i empraren els arguments exactament contraris als que ara defensen.

A les al·legacions que el PP va presentar al projecte d'urbanització de Son Bordoy, segons consta en un document oficial que inclou tota la tramitació, els populars advertien que "l'increment de l'aprofitament urbanístic de l'àrea, que passa dels 225 habitatges previstos en el planejament vigent a 750, es traduirà en un agreujant de la forta congestió del trànsit que ja existeix i que suposa un problema per als ciutadans de Palma". A més, els populars consideraven que l'augment de població comportaria un "dèficit important d'equipaments, sobretot assistencials, que deixaran totalment desatesa la població de la zona".

Al·legacions PP Son Bordoy 1

Al·legacions PP Son Bordoy 2

Un dels altres temes que destacaven aleshores els populars era la seva gran preocupació pel fet de concentrar massa persones en un espai reduït. Apuntaven, literalment, que la urbanització de Son Bordoy provocaria "una saturació" de les zones confrontants del Molinar que, a parer seu, ja estaven "perjudicades per les polítiques municipals" que s'implementaven llavors. Per altra banda, consideraven que amb el desenvolupament del projecte "es podrien crear guetos d'habitatges de protecció pública" que "afavoreixen l'exclusió" "El model de concentració d'habitatges protegits ha demostrat el seu fracàs durant tots aquests anys, per la qual cosa la tendència actual d'urbanisme és desmantellar els nuclis d'aquest tipus de cases i reallotjar els habitants en edificis d'habitatges lliures, disseminats, amb l'objectiu de facilitar la seva integració en la societat", asseveraven. Per altra banda, els populars retreien que els habitants de Son Bordoy patirien una greu disminució dels espais verds de la zona.

Crítiques des de molts àmbits

Des del primer moment, la societat civil va reaccionar amb duresa contra la requalificació de Son Bordoy. Entitats ecologistes com el GOB varen denunciar que la reserva de sòl suposava una urbanització massiva d’un espai periurbà, amb una densitat molt superior a la prevista inicialment pel planejament. Alertaven que, sota el discurs de l’habitatge públic, s’hi amagava una operació que multiplicava el valor dels terrenys i obria la porta a centenars de pisos lliures. Plataformes veïnals i col·lectius socials qüestionaren també que es prioritzàs construir nou sòl en lloc de mobilitzar habitatges buits o degradats dins la ciutat.

Un dels motius de la indignació ciutadana era el fet que es produïa una pilotada urbanística amb uns terrenys rústics que passaven a ser urbans, amb les plusvàlues milionàries corresponents. Al centre de l’operació hi havia el promotor mallorquí Martí Gual, a través de les seves empreses, el qual va assumir el desenvolupament dels terrenys amb el suport financer de Sa Nostra, la caixa d’estalvis balear que va acabar en fallida total. La relació entre Gual i la caixa va acabar sota la lupa de la justícia. La Fiscalia i els perits del Banc d’Espanya varen concloure que l’entitat financera havia mantingut valoracions inflades dels terrenys i havia evitat reconèixer pèrdues, cosa que hauria contribuït al forat patrimonial que finalment va arrossegar Sa Nostra. En aquest context, Martí Gual va ser investigat per la gestió dels fons rebuts i pel destí real dels doblers.

Doblers cap a Suïssa

Els investigadors varen detectar que part dels doblers procedents de Sa Nostra no es destinaven directament al projecte de Son Bordoy. En el marc de la causa judicial i de diverses informacions periodístiques, el nom de Gual va aparèixer vinculat a comptes a Suïssa, en relació amb la coneguda llista Falciani, que recollia titulars de comptes no declarats a l’estranger. Tot i que aquestes dades no varen acabar traduint-se en una condemna penal ferma, sí que varen reforçar la idea que el flux de capitals havia sortit del circuit previst i que el control sobre els fons havia estat, com a mínim, deficient. El cas va arribar a l’Audiència Nacional dins el macroprocediment sobre la gestió de Sa Nostra. Finalment, la justícia va absoldre els exdirectius de la caixa en considerar que no s’havia pogut provar penalment l’existència d’un delicte, tot i reconèixer una gestió de risc elevada i més que discutible. Aquesta resolució va tancar el capítol judicial, però no el debat polític ni social, que avui dia encara continua.

Son Bordoy és considerat un exemple de manual de pilotada urbanística, emperò la crisi del sector els anys en què es desenvolupava l'operació va provocar, juntament amb les crítiques socials, un bloqueig del projecte. El desenllaç personal del promotor va ser tràgic. Martí Gual es va suïcidar el desembre de 2019, abans que es poguessin tancar definitivament totes les causes i amb les seves empreses en fallida. La seva mort va posar un punt final dramàtic a una història marcada per l’endeutament, la pressió judicial i l’ensorrament d’un model basat en el creixement immobiliari sense límits.

Avui, Son Bordoy encara és un símbol incòmode: amb el pretext de les necessitats d'habitatge, es va produir una requalificació de terrenys rústics, on s'havien d'aixecar 500 habitatges protegits i 250 a preu lliure. Ara, 16 anys després, el PP que va dir que era una barbaritat perquè saturaria la zona i perquè no creia en grans promocions de pisos protegits, defensa que el projecte és imprescindible i promou el desallotjament de famílies gitanes que des de fa anys són testimoni de les anades i vingudes del projecte.