La política és com el karaoke: tothom hi té els seus minuts de glòria

PalmaUn dels principals talents que serveixen per triomfar en la política és el do de l’oportunitat. Es pot estudiar, tenir un coneixement ampli de la societat, anar carregat de bones intencions, voler canviar el món... Res com estar en el lloc adient en el moment que toca. I el Partit Popular sap que en el moment actual el lloc és Ceuta. Alguns hi van, com bona part del govern espanyol, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el líder de Vox, Santiago Abascal. Altres han rebut el president de la ciutat autònoma, com Marga Prohens i Felip VI. Però la majoria es conforma amb una mena de presència espiritual i manifesta la seva solidaritat amb els ciutadans de Ceuta, com si això servís per arreglar un conflicte profund, amb arestes múltiples i complicat, que la classe política espanyola s’ha dedicat a simplificar i reduir a l’absurd.

Com diu el titular d’aquesta contracrònica, la política té un element comú amb el karaoke: tothom pot gaudir dels seus minuts de glòria, canti bé, regular o malament. Així li ha passat al batle de Palma, Jaime Martínez, que es va fer un bany de masses, justament en solidaritat amb Ceuta. Un suport que es va expressar al crit de “Pedro Sánchez, fill de puta”. Una proclama que fa pensar que no va ser precisament la classe intel·lectual de Palma la que es va donar cita a Cort.

Martínez va gaudir de valent. El varen ovacionar durant la lectura del manifest, va col·locar la banda municipal a un racó de Cort perquè tocàs dues vegades l’himne d’Espanya (la formació també va interpretar el de Ceuta, però la gent no en va fer ni cas) i va tenir al seu costat Prohens i bona part del Govern (no hi va faltar la batlessa de Campos, Francisca Porquer, que aquesta vegada no va intentar dificultar la mobilització com sí que va fer al Trenc). Una jornada rodona. Llàstima que l’endemà els problemes de Ceuta continuassin igual que abans de la concentració a desenes de municipis espanyols.

Mentre que la presidenta del Govern va destacar que la protesta no tenia color polític, Martínez va criticar l’absència de l’esquerra, es varen poder veure algunes banderes franquistes (algun espontani va recordar Francisco Franco amb estima) i un grup de joves d’Identitas varen proclamar que “Espanya és una i no 51”. Des de la més exquisida neutralitat política, és clar.

Va ser una celebració per a l’Ajuntament, que fins i tot va il·luminar la façana i va posar banda sonora pop en acabar l’acte. Una alegria que alguns manifestants no varen acabar d’entendre al crit de “no és una festa, és una protesta!”. Però, ha de ser incompatible fer unes ballarugues, insultar el president del govern espanyol i clamar per la integritat territorial d’Espanya?

La invasió de les Balears

Bona cosa va fer PedroSánchez quan va dir en el Congrés que els informes que alertaven d’una allau de migrants es referien a les Balears. Primer de tot cal dir que es tracta d’un problema humanitari molt important. Precisament per això podem retreure als polítics que el frivolitzin. Per començar, és oportú amollar aquesta informació com si no res, en un ple de la Cambra Baixa, sense haver informat els territoris afectats i només per sortir del pas de les crítiques (moltes amb raó) de la pèssima gestió de la crisi a Ceuta?

D’altra banda, algú es pensava que el PP balear no aprofitaria l’ocasió per treure el màxim de rèdit polític? “Ciutadans de les Illes Balears”, va començar Marga Prohens a la roda de premsa que el Govern va convocar d’urgència divendres, amb un to de solemnitat impostada. A partir d’aquí, res de nou, més enllà de reiterar una vegada més que el president del govern espanyol és la reencarnació del mal a la península Ibèrica. És curiós el paper del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, que ha demanat la dimissió del delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, per aquesta qüestió (no pels cops de porra que varen rebre alguns ciutadans mallorquins que varen tenir la gosadia de queixar-se de la massificació turística el 26 de juliol).

El PSOE i la política quàntica

A l’altra banda de l’espectre ideològic, el PSOE continua jugant a ser turístic i antiturístic a la vegada (recordatori: la candidata a la presidència de les Illes Balears, Rosario Sánchez, continua sent la secretària d’Estat de Turisme). Mentre que els socialistes illencs clamen que les Balears ja no poden assumir més visitants i que cal posar límits, el govern (socialista) espanyol diu que podem continuar somiant amb la cogestió dels aeroports illencs, perquè la qüestió aquí és que Aena ha de continuar enriquint-se (a costa nostra, és clar). Potser això convenç el diputat del Congrés Vicenç Vidal per sortir d’un grup parlamentari que dona suport al govern de Sánchez i passar al Grup Mixt (si li sembla bé a l’assemblea de MÉS per Mallorca, és clar).

Pot ser que els socialistes estiguin fent un exercici de política quàntica. Basta recordar la paradoxa de Schrödinger, amb un moix viu i mort a la vegada, depenent d’un esdeveniment quàntic aleatori... No s’entén? Idò l’experiment del PSIB, tampoc.