La població a les Balears arribarà gairebé al milió i mig d'aquí a 11 anys, segons el CES

El Consell Econòmic i Social presenta un estudi sobre la prospectiva de la societat a l'horitzó del 2030

La població de Illes Balears tindrà 300.000 persones més d'aquí a l'any 2030, cosa que converteix la Comunitat en l'autonomia que més creixerà demogràficament en aquest període dins l'àmbit estatal, amb un 18,6%, seguida de les Canàries (14,8) i Madrid (10,9). D'aquí a 11 anys, el Consell Econòmic i Social (CES) preveu que la població sigui de gairebé un milió i mig de persones.

Aquest és una de les principals conclusions de l'estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats que s'ha donat a conèixer aquest dimecres i que planteja el repte del creixement demogràfic sumat a un increment de l'esperança de vida que passarà dels actuals 82,9 anys als 84,9.

L'informe, que té en compte les inversions previstes pel Govern, també conclou que no es preveuen problemes de saturació en cap de les infraestructures, però la pregunta següent és: es podran pagar?

"És la pregunta del milió", contesta el president del CES, l'economista Carles Manera, qui augura la necessitat que tindrà la Comunitat d'incrementar els ingressos i la importància de la pressió fiscal.

El CES preveu que durant els pròxims 11 anys el PIB de les Balears es mantindrà dins una mitjana del 2% de creixement i que el 2030 hi haurà gairebé una plena ocupació, amb un 5,4% de taxa d'atur, que registrarà una major incorporació de les dones en el mercat laboral. Ara bé, queda en dubte la qualitat de l'ocupació, que sembla que "seguirà la tendència actual". Tot i això, Manera considera essencial que "el capital humà sigui més capaç i tingui més coneixements".

Amb tot, també assegura que l'economia no és una ciència exacta i no es pot saber quan esclataran bombolles com la immobiliària o quina profunditat tindran les recessions econòmiques. "Hi ha un risc que creixi la desigualtat si no hi ha correctius", assenyala Carles Manera, qui demana la implicació tant del sector públic com del privat.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha recordat la feina feta pel seu executiu en previsió de l'envelliment progressiu de la població, com ara la presentació del Pla de la cronicitat o la renda social o en altres àmbits, ja sigui el Pla d'indústria, la Llei del canvi climàtic o el Pla de ciència, que es donarà a conèixer aquest dijous.

Ara bé, el CES alerta sobre la importància d'invertir en la construcció d'habitatge social, una de les factures pendents d'aquest Govern com a mesura correctiva. Més població i més esperança de vida no són compatibles amb l'actual preu de l'habitatge, ja sigui de compravenda o de lloguer.

L'estudi, anomenat 'H2030', és una mena de Llibre Blanc elaborat per 70 científics de diferents camps que "vol obrir el debat sobre les contradiccions de l'economia" i en cap cas vol ser ni un pla estratègic "ni s'ha de veure com un programa polític", sinó com un "menú variat que ha de servir com a inspiració", ha afegit el catedràtic d'economia de la UIB, Anton Costas.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF