Platges de Menorca: les concessions es mengen l’espai dels banyistes
Entitats ecologistes demanen als ajuntaments que prioritzin l’ús públic dels arenals davant els ingressos econòmics que generen les gandules
MaóLes concessions a les platges menorquines han anat creixent els darrers anys, de manera que s’ha reduït considerablement l’espai d’arena per als banyistes. El cas més flagrant que trobam a l’illa és el de Cala Galdana (Ferreries), on poder tenir uns pocs metres quadrats per deixar la tovallola es fa missió impossible.
L’Ajuntament de Ferreries ingressa anualment 870.000 euros per les diferents concessions a bars, xibius, gandules i lloguer de patinets d’aigua. Aquest fenomen no només es dona a Cala Galdana, sinó que alguns arenals de Ciutadella com Santandria, Cala en Bosch, Cala en Blanes, Cala Blanca i sa Caleta també s’han situat al capdavant de les platges menorquines que menys espai deixen per a banyistes. El consistori ciutadellenc ha ingressat enguany 630.000 euros en concepte de concessions.
El batle de Ferreries, Pedro Pons, justifica l’ocupació de l’espai dels banyistes assenyalant que s’ha retallat la zona d’arena. “La platja ha tornat més petita aquests darrers anys i tenim un nombre concret de gandules concedides i s’han de recol·locar, perquè Costes no deixa que es posin on estaven inicialment previstes el primer any”. De tota manera, Pons assegura que a l’hivern, quan surtin a concurs les noves concessions, “se subhastaran menys gandules”.
Així, Ferreries i Ciutadella són els municipis que més queixes acumulen en aquest sentit, tot i que les platges de Sant Lluís, Alaior i es Mercadal no queden enrere. El malestar entre turistes i els mateixos menorquins ha alertat les entitats ecologistes, que demanen a les corporacions locals una profunda reflexió i que posin la qualitat de vida i el gaudi de les persones per davant dels ingressos econòmics. El responsable de l’Ordenació Territorial del GOB, Miquel Camps, recorda que el conflicte dels usuaris amb els usos del litoral es repeteix cada estiu, “especialment les temporades de massificació turística, com és aquesta”. Camps explica que també són nombroses les queixes dels banyistes per la invasió d’embarcacions a la zona de la mar destinada a les persones i alerta que “sempre suposen un risc per a la seguretat, sobretot les motos aquàtiques”. Quant a les concessions, el responsable ecologista destaca que la concurrència de determinades empreses genera conflictes permanents: “Quan agafen una concessió d’aquest estil, saben que la podran explotar només un any i, per tant, intenten per tots els mitjans treure’n la màxima rendibilitat, encara que acabin ocupant més espai a la platja del que se’ls ha concedit inicialment”.
D’altra banda, el president de Per la Mar Viva, Carlos Salord, lamenta que l’espai per als usuaris s’hagi reduït a la mínima expressió. “És molt injust, perquè la platja és de tothom; són zones costaneres d’ús públic total i no podem permetre que s’envaeixi tanta extensió de platja”, diu. Salord considera que l’espai per a concessions hauria de ser “un poc menys que la meitat de la platja”, i adverteix que hi ha arenals “més de la meitat dels quals està ocupada per negocis”. A més, remarca que el servei que presten les empreses adjudicatàries “no tothom el vol ni el necessita, i els menorquins hauríem de tenir més llibertat per triar si volem dur el nostre para-sol”.
“Ens obliguen a partir de la platja”
La indignació entre els usuaris s’ha accentuat perquè les platges afectades són les de fàcil accessibilitat, generalment on es concentren famílies senceres. Clàudia Fernández i la seva família són habituals de Menorca al juliol. Amb un nin i una nina de 5 i 7 anys, respectivament, opten per platges accessibles com l’Arenal d’en Castell (es Mercadal), Son Bou (Alaior) o Cala Galdana. Els tres casos són arenals en els quals, segons denuncia Fernández, l’abús de les concessions ha transformat els hàbits. “Fa pena, perquè vens il·lusionada a Menorca pensant en platges úniques, però arribes aquí i la realitat és una altra. Les platges menorquines cada cop són menys familiars”, lamenta.
El cas d’aquesta família catalana no és l’únic. De fet, els mateixos menorquins són els qui pateixen primer l’increment de concessions. La família de Susana Pons té una segona residència a prop de Santandria (Ciutadella). Pons diu que l’única època per tenir espai assegurat a l’arena “és a principi de temporada”. I afirma: “Hem desistit de la idea d’estirar-nos amb la tovallola a la platja a partir de juny”.
Una visió radicalment oposada tenen els propietaris d’empreses concessionàries. Els consultats per l’ARA Balears, un a Ferreries i un altre a Son Bou, insisteixen que ells compleixen tots els plecs de condicions i la legalitat vigent. “Sempre som els dolents de la pel·lícula, però els nostres doblers reverteixen en el poble, en polítiques socials o inversions per als ciutadans del municipi”, declaren. També coincideixen a exigir a les institucions més flexibilitat en el preu de les concessions: “No pot ser que el cànon augmenti cada any, però no es facin actuacions de millora a les platges ni es reforci el servei de neteja”.
