El Pla se sent abandonat per afrontar la sequera: "Només tenim promeses i camions"

PalmaEl Pla divideix els municipis entre els que no poden beure l'aigua que tenen perquè és de mala qualitat i els que no en tenen. Pobles com Ariany, Costitx, Lloret, Sineu i Vilafranca no poden consumir aigua de l’aixeta perquè sobrepassa els límits màxims de nitrats. "L'empresa subministradora ens envia als veïns un recordatori cada mes. No deixa de ser trist que ens digui que no es pot beure", comenta Maria, una veïna de Costitx que demana que no surti el llinatge. "No vaig de problemes", assegura. A hores d'ara, la situació torna a ser complicada i els aqüífers estan a nivells preocupants.

L'altre grup de municipis, amb pobles com Montuïri, Porreres i Algaida, ha arribat a l'estiu amb l'ansietat d'haver de comanar camions d'aigua contínuament, una situació que indigna cada vegada més els governants locals i la Mancomunitat del Pla. "Any rere any es repeteix la situació i aquí no s'ha invertit cap recurs públic per donar-nos una mà. Se'ns deixa molt abandonats i no vull problemes amb ningú, però tampoc no vull amagar la realitat que patim, la de no saber com passarem l'estiu", lamenta la presidenta de la Mancomunitat, Joana Maria Pasqual.

La Mancomunitat va gastar 800.000 euros en camions cisterna l'any passat i ara ha vist que la majoria parlamentària del PP i Vox no ha volgut incloure a la Llei de pressupostos un article per subvencionar els municipis. "Ens trobam tots sols davant el problema, i això no ve d'ara, sinó des de fa anys. Amb el Pacte vàrem explicar la situació. Quan arriben els nous, els directors generals i els consellers et diuen bones paraules i estic segura que tenen bona fe. Després algun tècnic que no veu clar que ens ajudin perquè s'incompleix no sé què o perquè no reunim els requisits per no sé quina ajuda. Només sé que altres zones, i no vull generar conflictes, han tingut inversions per a dessaladores i connexions a la xarxa general. Nosaltres no tenim ni una cosa ni l'altra", lamenta Pasqual.

Segons fonts de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, en aquests moments es manté "un diàleg molt fluid" amb la Mancomunitat per trobar-hi solucions, entre les quals hi ha la connexió de Montuïri a un nou pou, ja que el principal aqüífer que abasteix el poble té greus problemes de quantitat d'aigua disponible. Però Pasqual es desespera. "Hem sortit de reunions al Govern amb Abaqua en què ens han dit que el Pla és molt gran i que canalitzar l’aigua no surt rendible. Sembla que diuen que dur una canonada cap a la costa on es beurà i consumirà molta d’aigua sí que es pot arribar a rendibilitzar, però dur-la cap al Pla, no. Aquest dia vaig quedar astorada", etziba.

Tal com han denunciat en diferents ocasions entitats ecologistes com el GOB, les inversions públiques en matèria hídrica sempre s'han prioritzat a les zones de més alt creixement urbanístic i turístic i s'han "castigat" les zones com el Pla, on no passa ni una cosa ni l'altra. "Els veïns dels nostres pobles no entenen que no puguin regar els cossiols ni fer les terrasses netes, i després van a la costa i veuen que allà tots els hotels tenen jardins, amb gespa que es rega dia sí i dia també, per no parlar de la quantitat de piscines que hi ha", denuncia Pasqual.

“Tan desesperats estàvem que fa uns anys vàrem fer un projecte com a Mancomunitat. Ens varen donar una ajuda, però el temps d’execució no ens bastava perquè ni és la nostra competència ni hi estam capacitats. Fa anys que ens asseguren que s’arreglarà, però aquí l’únic que tenim avui per fer front a la sequera són camions i promeses”, diu la presidenta.

Pèrdues a les xarxes

Un altre problema que pateix el Pla, habitual a bona part dels municipis illencs, és el de les pèrdues a la xarxa, que en alguns casos han arribat a ser del 40% –com a Algaida. Tot i les inversions que s'hi han fet, la realitat és que entre un 20 i un 30% de l'aigua que corre per les xarxes del Pla es tuda. "No ens ho podem permetre, però tornam allà mateix, necessitam ajuda ferma perquè, si no, no ens en sortirem", conclou la representant de la Mancomunitat.

Segons l’expert de la UIB Cels García, “la situació del Pla ve d’enrere, amb problemes de qualitat en alguns municipis i de quantitat en altres”. “Abaqua, és a dir, el Govern, ha de resoldre la situació com ha fet en altres indrets i connectar-los al que es coneix com la xarxa en alta, que significa l’accés al sistema general d’aigua per donar seguretat hídrica”, remarca.