ENERGIA: LA TRANSICIÓ NECESSÀRIA

Una llei pionera que marca objectius ambiciosos a més de 30 anys vista

S’hi fixen criteris sobre mobilitat, energies renovables, eficiència energètica i tancament de centrals

El projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears aprovat el mes d’agost és una llei capdavantera a tot l’Estat en la lluita contra les emissions contaminants i es fixa com a objectiu que el 2050 les Illes subsisteixin amb energies netes i renovables.

La consecució de les fites previstes pel text, que encara està pendent de l’aprovació final del Parlament, requereix tant esforços públics com privats, ja que estableix mesures des de l’àmbit de l’administració, les empreses i els particulars.

L’horitzó que fixa la nova llei és tenir unes illes lliures de combustibles fòssils i el 100% d’energies renovables el 2050. Per a l’any 2030 les previsions són disposar d’un 35% de renovables, un 23% de reducció del consum energètic i una minva del 40% de les emissions contaminants.

Energies renovables

Un dels principals àmbits en el qual incideix la llei és en l’impuls de les energies renovables. Per això, estableix algunes obligacions, com instal·lar plaques solars als grans aparcaments i a les noves edificacions. Per exemple, els aparcaments nous de més de 1.000 metres quadrats i els existents de més de 1.500 estan obligats a fer aquestes instal·lacions, com també els nous edificis de més de 1.000 metres quadrats o aquells en què es faci un canvi d’ús o reforma integral. Les edificacions aïllades només es podran subministrar amb energies renovables.

La llei preveu una ruta clara que afecta les centrals del Murterar i les de Maó, Eivissa i Formentera. El 2020 es tancaran dos primers grups a la central d’Alcúdia i el 2025 es clausuraran els altres dos.

Mentrestant, es preveu incrementar l’ús de les centrals de Son Reus i Cas Tresorer, de cicle combinat de gas natural. La potència instal·lada garanteix el subministrament i l’ús del gas natural les fa menys contaminants.

Les centrals de Menorca i d’Eivissa es volen reconvertir perquè també funcionin amb gas, que tot i que també emet gasos d’efecte hivernacle, és menys contaminant que el carbó i el fuel. Així mateix, es vol tancar definitivament la turbina de Formentera i garantir l’abastiment d’electricitat a través de la connexió amb Eivissa.

Mobilitat

El projecte també vol promoure un canvi en el model de mobilitat de les Illes, ja que el 35% de les emissions de C02 a la Comunitat són produïdes pel trànsit rodat.

Entre les principals accions, hi destaca la instal·lació de 1.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics el 2025. Per al 2050 s’espera que el 100% dels vehicles no utilitzin energies provinents del carbó.

Per aconseguir aquests objectius, es prohibeix la circulació de cotxes i motos dièsel a partir de 2025, excepte els ja existents a les Balears. També es prohibirà la circulació de cotxes, motos, furgons i furgonetes contaminants (inclou la benzina) a partir de gener de 2035, llevat dels ja existents a les Illes.

A més a més, s’inclouran de manera progressiva i obligada vehicles elèctrics o no contaminants a les empreses de lloguer de cotxes a partir del 2020, amb un 2% inicial fins a arribar al 100% l’any 2035. S’introduiran sistemes de control per garantir que les mesures es compleixen. Es crearà un distintiu que identificarà la flota de lloguer d’emissió zero.

Una altra mesura és la possibilitat que els municipis puguin establir restriccions de circulació si se superen els valors límit de qualitat de l’aire, mentre que s’incorpora la necessitat d’arribar a un acord amb l’Estat per reduir la contaminació dels vaixells, ja que la competència és de l’Autoritat Portuària. També s’han de definir plans de sostenibilitat amb relació a les emissions lligades al transport aeri.

Eficiència energètica

Un altre punt clau de la nova llei és l’impuls a l’eficiència energètica. Per exemple, s’estableix que tot l’enllumenat públic ha de ser de baix consum el 2025. També es demana a les grans i mitjanes empreses el càlcul de l’empremta de carboni abans de 2020. Per a l’any 2025 s’han de presentar i s’han d’executar plans de reducció amb objectius vinculants.

Organismes i sancions

La llei crea els organismes públics que han de garantir i vetllar per fer efectiva la transició energètica. Entre aquests, hi ha el Consell Balear del Clima, que garantirà la participació permanent de la societat civil en la presa de decisions; el Comitè d’Experts, que graduarà i adequarà el compliment d’objectius a la situació real de cada moment, i l’Institut Balear de l’Energia (IBE). Aquest institut tindrà, com a finalitats bàsiques, el foment i l’execució d’actuacions en matèria d’eficiència, de gestió i d’estalvi energètics i d’energies renovables.

La llei estableix també un sistema de sancions per l’incompliment de les obligacions i les prohibicions que estableix. Les infraccions molt greus suposaran una multa de 30.001 a 200.000 euros; les greus de, 3.001 a 30.000 euros, i les lleus, una amonestació pública o multa de 300 a 3.000 euros. Una infracció molt greu seria l’incompliment del deure de reduccions d’emissions gasos amb efecte hivernacle imposat quan aquestes emissions superin un 100% l’indicador permès i l’empresa n’hagi estat advertida prèviament pels serveis públics d’inspecció.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF