Un cotxe fúnebre a la Boqueria: “El Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”

Barcelona, i especialment el mercat on va treballar tants anys, li ret un emotiu últim adeu

4 min

El cotxe fúnebre, a la porta de la Boqueria — El cotxe fúnebre a la porta de la Boqueria PERE VIRGILI

Barcelona“Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”, explica el seu amic Isidre Gironès, amb els ulls plens a vessar de llàgrimes. “Ha sortit tot com ell hauria volgut”, perquè hi ha hagut missa, al Tanatori Sancho de Ávila, i després “hi ha hagut dos parlaments molt macos, i totes les autoritats municipals hi eren, a primera filera”.

L’emoció va embargar més parlaments previstos, però el moment era greu. “Haurien d’haver estat més extensos, els parlaments, però estàvem tan emocionats que ha estat més curt”, diu Gironès.

Primer ha parlat Albert Herrero, que és coautor dels textos del llibre dedicat a Juanito Bayén, i que just ha posat a la venda l’editorial Genco, propietat d’Emmanuel Bouvard. “Ahir a la nit vaig estar escrivint fins a altes hores de la matinada perquè volia fer un text molt bonic, i al final vaig triar la mateixa lletra de la cançó de Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, que he convertit en poesia”, assenyala Herrero. Després hi ha sortit el cuiner Josep Maria Kao, del restaurant Kao Dim Sum, que ha exclamat com trobarà a faltar tothom el Pinotxo.

El paradista Eduard Soley, de la parada de verdures Soley, amic del Pinotxo, mentre li deia: "Et trobarem a faltar". PERE VIRGILI

Amb la cerimònia acabada, a la qual ha assistit el seu nebot, Jordi Asín, i la família del nebot, com va assegurar que faria, el fèretre s’ha traslladat a la porta de la Boqueria. Hi ha arribat abans del que estava previst. El cotxe fúnebre ha entrat fent marxa enrere a la porta de la Boqueria, perquè el fèretre quedés encarat al mercat que tant havia estimat Juanito Bayén. Ha estat just llavors quan ha començat a sonar la cançó Barcelona, la preferida del Pinotxo, que la relacionava amb els Jocs Olímpics de Barcelona, un moment feliç de la seva vida. “Enmig del mercat, la cançó sonava alta i clara, perquè es retransmetia a través de la megafonia, però a la porta ja arribava més fluixeta”, explica Òscar Ubide, gerent de la Boqueria. Ell mateix explicava emocionat la cerimònia que ha fet llavors el propietari de la parada Soley, Eduard Soley, quan, amb un barret a la mà, ha dit adeu al Pinotxo amb elegància i honors. “I ho ha fet unes quantes vegades seguides en representació de tot el mercat”, diu Ubide. Per la seva banda, Soley assenyala com ell mateix i el Pinotxo s’havien promès anar a la Boqueria quan morissin. “Jo li vaig dir: «Jo et portaré fins al teu bar, i així ho vam parlar»”, i ho han acomplert. Just avui el bar, propietari de Bar Central, rebatejat amb el nom de Bar Mític, i amb fotografies de Juanito Bayén per tota la capçalera de fusta de la parada, estava tancat i els crespons negres s’alineaven amb algunes roses blanques, enganxades a la persiana metàl·lica tancada.

El bar on el Pinotxo va treballar gran part de la seva vida estava tancat avui PERE VIRGILI

Abans de les 15 h de la tarda, entre frases com “Pinotxo, t’estimem” o “Pinotxo, et trobarem a faltar”, el cotxe fúnebre es dirigia al crematori, per voluntat de la viuda, que manifestava als amics que desaria les cendres en un poblet que coneixien tots dos. A la porta del mercat hi quedaven càmeres de televisió, turistes i comerciants, que se’n tornaven a les parades o plegaven. Els seus amics íntims decidien anar a dinar a l’Hotel Espanya per recordar-lo “amb un entusiasme com feia temps que no teníem quan ens reuníem”, assenyala el cuiner Isidre Gironès. I al seu costat, la seva dona, Montserrat Salvó, afegia: “El somriure de Pinotxo ens guiarà fins al final”.

Mentrestant, al bell mig del mercat, a l’Espai Cuina, els passavolants continuaven contemplant l’homenatge permanent del mercat, consistent en vuitanta-vuit roses blanques (tantes com anys del Pinotxo, que n’hauria fet vuitanta-nou per Sant Joan).